EN LA BONA DIRECCIÓ

Tot i que és una notícia del cap de setmana passat, i ja estem a les portes d'un de nou, no vull perdre l'oportunitat de comentar, positivament, però amb totes les reticències i precaucions corresponents, el fet que, segons sembla els dos corrents d'ERC, l'RCAT i l'EI, comencen a establir uns ponts de col.laboració.

Naturalment, he de reconèixer que vaig ser molt crític amb la gent d'EI, o més concretament, amb la seva cara pública. Per a mi, els d'aquest corrent eren els detractors més aferrissats d'en Carod, i doncs, molt més partidaris de carregar-se'l que el propi Puigcercós.

Passades ja unes quantes setmanes, i en la perspectiva dels congressos regionals, es pot dir que EI no s'ha desfet com un flam, fet que hauria confirmat les meves sospites que era un muntatge calabrès, sinó que s'ha mantingut ferm, i, cosa que em dóna una certa esperança, s'ha reforçat la visibilitat mediàtica d'altres membres del grup, com és el cas de l'Elisenda Paluziè, o del sindicalista i blocaire Moisès Rial.

Per tot plegat, penso que és positiu que aquests dos corrents, s'uneixin o estableixin ponts de col.laboració, per tal d'aconseguir el màxim de representació en els organismes territorials.

Fins i tot, he llegit en algun lloc, que ara mateix no recordo, que es baralla la possibilitat que la Rut Carandell sigui la Presidenta de la Federació de Barcelona, fet aquest que seria una boníssima notícia. Fet que de retruc donaria accés als òrgans nacionals (Consell i Executiva).

És una llei de la política que si l'oposició renovadora es presenta dividida per enfrontar-se a una direcció oligàrquica, corrupta i amb temptacions totalitàries i omnímodes, fracassarà amb molta probabilitat. La unió fa la força. Però ha de ser una unió de debò. Digueu-me il.lús, però espero que tothom vagi en la mateixa direcció i acabi triomfant la racionalitat independentista, per damunt del sibwanisme filo-sociata.

DUES ENTREVISTES, DOS MONS

Divendres vaig llegir l'entrevista a en Joan Puigcercós a El Temps. Immediatament vaig voler replicar-la en un post... però me'n vaig estar. Vaig comptar fins a 143.847 i ho vaig deixar per inútil.

Ara fa uns minuts, acabo de llegir l'entrevista a en Joan Carretero a El Punt. Com la nit i el dia. L'ex-conseller posa el dit en la nafra: "s'està produint un procés de devaluació ideològica", per tal que Esquerra pugui ser més assimilable pel sistema, és a dir, pels poders fàctics. Clavat, exacte, precís. En una paraula, científic. El millor de tot és al final, quan diu que les dues paraules inassimilables pel sistema són "Republicana" i "Catalunya", atès que la paraula "Esquerra" no fa gens de por al sistema. De fet, no li representa cap perill, ans més aviat el contrari: una nova oportunitat per continuar acumulant capital.

Que el sector EE (Euskadiko Ezkerra) que actualment dirigeix ERC, perquè cada cop és més clar que va a mig termini a una convergència orgànica amb el PSC/PSOE, posi com a punta de llança els alcaldes i regidors en el seu atac contra RCAT I EI, ens mostra clarament que per ell, el que realment importa és la moqueta de les institucions i l'entrisme al preu que sigui.

Dit sigui de passada, també demostra que els euskadikos han interioritzat el model de poder local ecspanyol, nefast, per oligàrquic i antidemocràtic, que converteix l'alcalde en un petit dictador i els regidors en els seus acòlits. Sobre la necessitat de reformar el model de poder local català, fent-lo més obert i democràtic, ja me n'ocuparé en un proper post.

Dit d'una altra manera, els ciutadans els importa un rave. On hi hagi un alcalde, sobren els ciutadans i, encara més, els militants de base. I dic això, malgrat que entre els signants hi ha persones que respecto i que fins i tot estimo (com en Paco i en David).

Si a això hi afegim que, segons sembla, les relacions amb algunes de les plataformes sobiranistes comencen a trontollar, tal i com explica en Toni Aira en el seu bloc, podem concloure que el pacte de sang entre el montillisme i el liquidacionisme a ERC és ben ferm i que va a tot drap. Per això és tan important fer un canvi en la direcció d'ERC, i abans, aconseguir un triomf incontestable en la Conferència Nacional del proper dia 20.

PD. Llegeixo a l'Avui que la direcció EE (liquidacionista) d'ERC, titlla l'esmena a la totalitat d'RCAT de prepolítica, i a les esmenes parcials d'EI, d'infantils. Quin riure! Seguint aquesta lògica, l'única denominació que hauria de rebre la ponència ofiicial hauria de ser postpolítica, perquè hi ha una total i rotunda renúncia al debat ideològic i un acomodament descarat a l'statu quo.