divendres, 22 d’abril de 2011

9.000 AMICS A LA WCCI...(I UNA MALA NOTÍCIA)


Aquests dies de vacances hem superat els 9.000 amics a la causa del Facebook, WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE (WCCI). En el moment d'escriure aquest post, ja som exactament 9.026. Això vol dir que des de l'inici de l'any, més 2.000 amics s´hi han afegit. Impressionant!


Malauradament, aquesta celebració es veu marcada tràgicament per la notícia de la mort d'un de nosaltres. Com a fundador i moderador de la causa vull fer arribar als familiars i amics d'en Toni el nostre condol i suport en aquests moments tan tristos.

Etiquetes de comentaris:

divendres, 15 d’abril de 2011

SEMBLA QUE L'ENCERTO!!!

Sí, gent, sembla que l'encerto (i 2).

Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 14 d’abril de 2011

QUI TENIM?

Etiquetes de comentaris:

EL MEU PAÍS


Sempre he al.lucinat amb aquells que es pensen que tenen patents de catalanitat i opten per prescindir del 40% de la gent del país. Però qui us penseu que sou? El País Valencià, és també el meu país.

Etiquetes de comentaris:

"PAISATGE PER DESPRÉS D'UNA VICTÒRIA", AL BGS

Nou post setmanal al BGS. Cliqueu aquí.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 12 d’abril de 2011

Manifest en favor d’un carrer o plaça per als germans Badia a Barcelona i a Torregrossa.

Avui fa 75 anys, el dia 28 d’abril del 1936, els germans Miquel i Josep Badia queien assassinats a trets a la confluència dels carrers Muntaner i Diputació.


Nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora, tots dos es van significar en la defensa nacional de Catalunya i van caracteritzar-se per un comportament valent i coratjós en tot moment, allunyat del tacticisme polític i de la por a les represàlies.


De fet, Miquel Badia encarna com pocs patriotes l’amor a la pàtria i la voluntat decidida de lliurar-ho tot en defensa de la llibertat de Catalunya. A causa d’aquestes conviccions va patir presó i exili, i va ser difamat de manera infatigable abans i després de la seva mort.


Fidel servidor del president Francesc Macià, va ocupar diversos càrrecs al govern de la Generalitat i a les organitzacions nacionalistes del primer terç del segle XX.


Des de la Comissaria General d’Ordre Públic va perseguir el pistolerisme i la violència sectària de manera implacable, fet que el va convertir en un objectiu a abatre per part de l’anarquisme radical i l’espanyolisme feixista.


En un comportament radicalment oposat al seu, els seus assassins van cometre el seu vil crim a traïció, coneixedors que les autoritats havien retirat la pistola a Miquel Badia, fent impossible que aquest es pogués defensar.


Josep Badia va ser assassinat pel sol fet d’acompanyar el seu germà. No era un objectiu de l’escamot homicida, però també va rebre un tret letal quan va intentar, fraternalment i heroica, socórrer el seu germà.


Tots dos van ser enterrats en una acte de patriotisme civil multitudinari i els

actes de record i homenatge es van multiplicar arreu del país. Per exemple, l’actual plaça Francesc Macià de la ciutat de Barcelona va ser batejada amb el seu nom fins que, ja sota el règim d’ocupació franquista, va passar a dir-se plaça Calvo Sotelo.


És hora que els germans Badia rebin l’homenatge que es mereixen. És hora que les ciutats, viles i pobles del nostre país comencin a dedicar carrers i places als nostres herois nacionals, tal com es fa a la resta de països seriosos del món. És hora que els germans Miquel i Josep Badia tinguin un carrer o una plaça a la ciutat de Barcelona, on van morir, i també a la localitat de Torregrossa, on van néixer. També és hora que una placa digna recordi el lloc on van ser assassinats a traïció.


Un país que no recorda la seva història acaba perdent la identitat.

Barcelona, 28 d'abril 2011

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 11 d’abril de 2011

HI ESTÀS CONVIDAT!



Etiquetes de comentaris: , , , ,

"DESERT HELL. The British Invasion of Mesopotamia"


The U.S.-led conquest and occupation of Iraq have kept that troubled country in international headlines since 2003. For America’s major Coalition ally, Great Britain, however, this latest incursion into the region played out against the dramatic backdrop of imperial history: Britain’s fateful invasion of Mesopotamia in 1914 and the creation of a new nation from the shards of war.

The objectives of the expedition sent by the British Government of India were primarily strategic: to protect the Raj, impress Britain’s military power upon Arabs chafing under Ottoman rule, and secure the Persian oil supply. But over the course of the Mesopotamian campaign, these goals expanded, and by the end of World War I Britain was committed to controlling the entire region from Suez to India. The conquest of Mesopotamia and the creation of Iraq were the central acts in this boldly opportunistic bid for supremacy. Charles Townshend provides a compelling account of the atrocious, unnecessary suffering inflicted on the expedition’s mostly Indian troops, which set the pattern for Britain’s follow-up campaigns in Iraq and Afghanistan over the next seven years. He chronicles the overconfidence, incompetence, and dangerously vague policy that distorted the mission, and examines the steps by which an initially cautious strategic operation led to imperial expansion on a vast scale.

Desert Hell is a cautionary tale for makers of national policy. And for those with an interest in imperial history, it raises searching questions about Britain’s quest for global power and the indelible consequences of those actions for the Middle East and the world.

Desert Hell. The British Invasion of Mesopotamia per Charles Townshend (Març 2011), Harvard University Press, ISBN 9780674059993, 31.50 EUROS (Tapa dura).


Etiquetes de comentaris:

diumenge, 10 d’abril de 2011

EL WEB DEL PERIODICO DE CATALUNYA , HACKEJAT!

GOOOOOOOOD JOB, GENT!

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, 9 d’abril de 2011

TRASPASSAR LA LÍNIA VERMELLA

Algú haurà d'aturar l'espiral de bogeria en la qual es troba immers el senyor Duran i Ecspanya. Porta setmanes intentant assumir tot el protagonisme mediàtic possible.

Que aquest protagonisme es refereixi als debats polítics quotidians, és acceptable i fins i tot encoratjable, ni que sigui perquè així tenim algú a qui clavar-li totes les puies.

Ara, amb els assassinats pel feixisme no s'hi juga. Ni a l'Europa democràtica, ni a Catalunya. Amb els assassinat pel feixisme se'ls honora i se'ls repecta.

Precisament això és el que no ha fet, en la seva espiral de bogeria mediàtica, el senyor Duran. S'ha atrevit a matisar les darreres paraules d'un patriota, cridades abans de ser assassinat pel feixisme ecspanyol.

Va ser en Manuel Carrasco i Formiguera, un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya, que davant dels seus assassins va cridar Visca Catalunya Lliure!

Doncs bé, el senyor Duran ha gosat interpretar aquestes paraules, de manera que encaixin en el seu ideari dependentista. Una instrumentalització barroera i repugnant que fan venir basques.

A l'Europa democràtica, el senyor Duran i Ecspanya ja hauria estat empaperat per insultar un Màrtir per Catalunya immolat pel feixisme.

Podríem fer l'exercici hipotètic d'imaginar el senyor Duran davant d'un escamot d'afusellament. Tindria la dignitat que va demostrar en Carrasco i Formiguera? Ni parlar-ne. Només cal mirar-li a la cara per veure que s'arrossegaria com un gos, somicaria per la seva vida, denunciaria qui calgués per salvar la pell. El simple fet de fer una comparativa entre els dos homes, ja hauria de ser un delicte.

Acabem d'assistir, doncs, a l'enèssima manipulació de la història. De la nostra història. De la nostra sang.

Perquè en el cas de l'assassinat d'en Carrasco i Formiguera, l'argument, la xerrameca ideològica que ens volen vendre, és insostenible. La raó pura i simple va ser que era català. No per ser de dretes. O no per ser d'esquerres. Per ser català nacional, és clar.

És urgent que algú desconnecti aquest zombi que com en moltes pel.lícules actuals, està fora de control, he is running amok, i dispara contra tothom que es mou.

No podem perdre temps.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres, 8 d’abril de 2011

"100 DIES DEL GOVERN DURAN", AL BGS

Me n'oblidava que dimecres vaig penjar aquest post al BGS.

Etiquetes de comentaris:

LA DRETA INDEPENDENTISTA JA TÉ NOU LÍDER

La dreta independentista a Catalunya ja té nou líder. Es diu Josep Maria Vila d'Abadal, és l'actual batlle de Vic, i pressuposo que deu provenir d'una família de patricis de la ciutat dels sants.

Vila d'Abadal seria la persona idònia per engegar a can pistraus aquesta desgràcia amb potes que es diu Josep Antoni Duran i Ecspanya. Aquest esclau d'Ecspanya, que fa la feina bruta que li encomanen els seus amos de Madrit i suposo que també del Vaticà. Duran malgrat que va de rei del rock està amb l'aigua al coll. El seu partit és una cova de lladres, i per protegir-se de les ganivetades, s'ha envoltat d'una guàrdia de corps a quin més corrupte. Per acabar-ho d'adobar sembla comptar amb una caterva de donotes que el cuiden com si fos el Gran Mascle Cabró, i elles un akelarre.

Vila d'Abadal, per contra, és independentista. Segurament molt de dretes, fet que impedeix que en unes eleccions normals jo mai gosaria votar-lo. Però no puc més que saludar el seu gest valent i desacomplexat, a les antípodes del paperàs que juga l'Artur Mas, l'Absolut (ahahahah), que s'amaga per les cantonades per votar per la Independència, com l'adolescent acomplexat quan constata que ja no és un infant.

Que Vila d'Abadal foragités els detritus ecspanyolistes d'Unió, seria una gran, una enorme notícia. Per a ell, per a Unió i per a tota Catalunya. Ho tindrà molt difícil. Molts ho han intentat debades. La premsa, els sociates i sobretot els ecspanyols el tenen a recer de qualsevol inclemència. Però, com tot en aquest món, no hi ha res impossible. És just i necessari.

Josep Maria Vila d'Abadal, el líder de la dreta (independentista) catalana, faria patxoca i seria un pas cap a la normalització del país. Ara només cal saber qui seria el líder de l'esquerra (independentista) catalana. Aquí, hi ha molts més aspirants, i fins i tot algun pallasso. Però un cop se sàpiga, només caldrà que tots dos s'entenguin per tal de tallar les amarres amb els ecspanyols.

Llavors sí que podrem dir que ja som normals, i jo em podré dedicar a la vida contemplativa.

Etiquetes de comentaris: , ,

AIXÍ SÍ?

Llegir avui l'editorial del Periódico de Catalunya fa venir veritables basques. De fàstic, és clar. Els ecspanyols, això de la democràcia no ho acaben d'entendre. A ells allò que els posa és la sang i el fetge. Ells voldrien una consulta plena de morts pels carrers. Són així.

L'independentisme, aquest diumenge té una cita amb la història. Barcelona és Capital. I també donarà la talla, com tants altres municipis en els mesos passats.

Malgrat l'eix ecspanyol, que va des del Periódico, passant pel senyor Hereu, la Chacón, la Cabra, en Duran i Ecspanya i arriba a la Falange.

El 10A els Patriotes de Barcelona no faran un vot d'amagat, com en Mas. Ja som grandets per anar per les cantonades perquè el papa (Duran?) no ens vegi i ens faci pam, pam al cul.

Tothom a votar, i als del Periódico... que els mati déu!

Etiquetes de comentaris: ,

LA "REALITAT CONVERGENT"

Brutal, aquesta notícia. No cal afegir res més...

dijous, 7 d’abril de 2011

JUSTIN BIEBER FOR EVER

Playing football in Madrid (Spain) wearing Barça t-shirt!

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 3 d’abril de 2011

"LA INDEPENDÈNCIA DE FLANDES", NOU ARTICLE A LA VEU


Acaba de publicar-se el número 3 del butlletí La Veu de Reagrupament del Barcelonès. En ell hi apareix un nou article meu, sobre la Independència de Flandes... Bona lectura!

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte, 2 d’abril de 2011

EL CANDIDAT HOMÒNIM

Es diu Josep Sort i és el candidat a l'alcaldia de Viladecavalls per Reagrupament, però no tinc el gust de conèixer-lo, tot i que som amics al grup del Facebook de la Família Sort. Li desitjo tota la SORT del món (acudit fàcil)!

Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 1 d’abril de 2011

EN DURAN I ECSPANYA ALS PEUS DELS BORBONS!

No, no és un guàrdia reial ecspanyol, és el Duran i Ecspanya que no ha pogut aguantar l'emoció de respirar el mateix aire que els seus estimadíssims monarques i ha caigut com un sóc...

Què patètic que ets Josep Antoni, fes-te del PP i deixa de xupar dels altres!

Etiquetes de comentaris:

VOTA INDEPENDÈNCIA (i engega el Duran i Ecspanya a dida!)

Etiquetes de comentaris: ,

Jo no sóc amic/ga de Duran Lleida al facebook

ahahahahah

Apunteu-vos-hi!

Etiquetes de comentaris: