SAMARANCH, DESPRÉS DE MORT, ENCARA BELLUGA ....

Samaranch va animar Urdangarin a fer tractes amb Rita Barberà

La batllessa hauria convidat Camps a sumar-se al projecte dels València Summit

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

AIXÒ ÉS TERRORISME ....

TERRORISME ECSPANYOL!!!!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

L'Arquebisbat de València menysprea la tomba d'Ausiàs March

Acumula bancs de fusta sobre les seves restes que reposen a la catedral de València · La Coalició Compromís li reclama que sigui 'més respectuós' amb una de les figures cabdals del país

UNA NECESSÀRIA REFLEXIÓ (1a part)

"Qui no té feina, el gat pentina", diu la dita. I aquest cap de setmana, m'he dedicat a reflexionar sobre... exacte! sobre el futur de la nostra Pàtria. Dijous vaig assistir al segon sopar blocaire organitzat pel meu amic de joventut, en Dessmond. Hi va parlar, com a convidat, ni més ni menys que en David Madí. Segons sembla, la seva presència no va agradar a alguns blocaires assistents al primer sopar, els quals van optar per abstenir-se i no feren acte de presència. Mal senyal. Aquesta demostració de sectarisme no és gens constructiva. Jo sempre he anat allà on m'han cridat o convidat, encara que no comparteixi ni tot ni molt de la seva ideologia... sempre i quan, òbviament, es faci des d'un plantejament netament català. Sense escòria ecspanyola, per entendre'ns.

Sobre el contingut de la intervenció d'en Madí, que en una primera part va consistir en presentar el seu llibre, autèntic èxit de vendes, Democràcia a sang freda, per després, en el debat, posicionar-se més sobre la conjuntura política actual, en parlaré en un proper post. Això no obstant, el sopar em va servir per tornar a reflexionar sobre un dels aspectes que, reiteradament, escolto per boca de gent de Convergència. Concretament es refereixen a la comparativa entre Madrid i Barcelona, com a ciutats, i afegeixen, també els casos de Saragossa i València.

La tesi central és que Barcelona està perdent la cursa respecte les tres altres ciutats. Madrid, diuen, és ja una ciutat potent referent, amb infrastructures claus com és l'aeroport intercontinental i amb empreses puntes en el sector de les TIC, fet que fa que cada cop més empreses catalanes s'hi estableixin i abandonin Catalunya. La ciutat de València, per la seva banda, està cada cop més convertint-se en una dura competidora pel que fa a captar mercaderies navals. València, diuen, és ja, de fet, el port de Madrid. Finalment, Saragossa, treu profit de la seva situació privilegiada com a cruïlla del camí entre BCN i Madrid, la seva proximitat amb França i el fet de ser el centre de l'eix econòmic de l'Ebre que comunica Catalunya amb Euskalherria, i que, com també passa amb l'eix mediterrani, per raons polítiques, no s'ha desenvolupat com s'hauria de desenvolupar.

Primera observació. Que la ciutat de València, amb les seves infrastructures, es desenvolupi, mai hauria de ser percebut com quelcom preocupant, més enllà de la sana competència. Allò que cal fer és que aquest desenvolupament beneficiï a la pròpia societat valenciana en primer lloc i al conjunt de la catalana, en general. Em temo, que en l'actualitat, gran part dels beneficis del desenvolupament de l'economia valenciana van a parar a empreses madrilenyes, és a dir, ecspanyoles, i això és el que cal tallar de soca-arrel. De totes maneres, a Barcelona, també cada cop tenen més pes les empreses madrilenyes, tals com Caja Madrid, El Corte Inglés, per no parlar de les grans constructores (amb l'ACS, de l'ínclit Florentino Pérez) al capdavant. Un exemple: la multinacional ecspanyola de referència, Telefònica, representa, ella soleta, entre l'1 i el 2% del PIB del Principat!

Segona observació. El problema aragonès, és una assignatura pendent. Ja n'he parlat en altres ocasions, però cal insistir més. La castellanització i, correlativa ecspanyolització d'aquest territori, representa una amenaça de primer nivell per Catalunya. La negativa al reconeixement jurídic del català en el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó, és un crim contra la Humanitat que, qualsevol govern català digne, ja hauria d'haver recorregut davant no només del TC ecspanyol, sinó davant les instàncies jurídiques internacionals. Per altra banda, el que jo anomeno Partit Aragonés, a l'interior de la política ecspanyola, sempre ha intentat aprofitar les palanques al seu abast per influenciar en la dinàmica interna catalana: bé sigui a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), bé sigui reclamant l'annexió de les Terres de l'Ebre a l'Aragó, per tal de tenir una sortida al mar, com es va intentar en els primers anys del franquisme (i que, subjacentment, es continua fent). El sorgiment de la figura del Manuel Pizarro, quintaessència d'aquesta tendència, sense oblidar el president de Telefònica, el nom del qual ara no recordo ni em vaga de buscar, o la del propi Morlan, número 2 del Ministeri de la Maleni, en són exemple.

Tercera observació. Madriz. Si mirem la Viquipèdia, trobem que Madriz té 3.128.000 zombies. La seva superfície territorial és de 607 km quadrats, és a dir, més encara que la comarca de l'Alt Penedès (592 km quadrats). S'està convertint, en una transposició a Europa del model de Mèxic DF, amb unes enormes diferències socials, amb autèntics barris marginals on s'acumulen milers d'individus i on la policia no gosa ni entrar. És la cara oculta del Madriz pepero que va de guapo per la vida i que és l'enveja del català autonomista, provincià, subordinat i enculat per l'ecspanyolitis.

(continuarà)

L'EUROLLIGA DE FUTBOL

Seguint la suggerència d'en Jordi en un comentari a un post anterior, us presento quina seria la classificació actual si existís una Eurolliga de futbol, on  participessin els principals equips europeus. He seleccionat  els 18 equips actuals que formen el G-14 (sic). Considero, però, que haurien de ser 20 els equips en competició, però no sé ben bé quin criteri emprar per afegir aquests dos clubs que falten. 

Com podeu veure, actualment el Chelsea no hi és inclòs, fet que sense cap mena de dubte crida l'atenció. Això no obstant, cal tenir en compte que la rellevància actual d'aquest equip és massa recent i molt lligada al fenomen de les grans fortunes que s'inverteixen en aquest esport. Si prenem un criteri històric, és evident que equips com el Benfica, la Roma, el Monaco, el Werder Bremen o l'Anderlecht, tenen més currículum que l'equip anglès. Però no ho tinc clar. 

Fins al dimarts, 8 de gener al matí, la classificació provisional l'encapçala l'Arsenal, amb 50 punts, seguit del Manchester United, amb 48. Això no obstant, el fet que ja hagin diputat 21 partits, fa que calgui matisar considerablement aquest lideratge. 

Tant el Madriz, amb 18 partits jugats, com sobretot l'Inter amb 17, els poden prendre el lideratge. És simptomàtic en aquest sentit, que aquest mateix equip sigui qui tingui la diferència de gols més alta. Fins i tot el Porto, amb 15 partits jugats, també ho podria fer. El Barcelona, amb 37 punts i 18 partits jugats, no ho podria fer, i actualment se situa en una posició intermitja-alta de la taula. 

Per la seva banda, l'altre equip català, el València, ho té bastant més complicat, amb 27 punts i 18 partits jugats, la qual cosa complica sobremanera la seva situació en la part baixa. Finalment, fixem-nos en el darrer de la classificació, que no és altra que el mismíssim Milan. Però no es tracta d'una innocentada. L'explicació és que només ha jugat 14 matxs, a causa del seu viatge, exitós, com se sap, al Japó, per jugar el Mundialet de Clubs.

En seguirem parlant. Adjunto fotos de dos catalans en equips d'eurolliga. En Gabri a l'Ajax, i el Gerard Piqué, al Manchester.

Espero els vostres comentaris.

EL TERRORISME ECSPANYOL, DE NOU

Nova acció terrorista dels ecspanyols contra l'independentisme català. I en van... Aquest cop ha estat a la ciutat de València, a la seu d'Esquerra. Amb metralla. Sense avís. La jihad espanyola torna a actuar. Abans havien estat locals del Bloc o d'altres entitats. O agressions a persones. Aquí, allà, més enllà, van teixint una teranyina de por. I els mèdia, com si plogués... "Ha passat a Madrid?" pregunten amb cara de lluç, "Ah, bé, si ha passat fora de Madrid, no interessa, perquè a nosaltres ens interessen les notícies mundials i universals, vaja, les globals, que, com tothom sap, són les que passen a Madrid", continuen amb veu de pijo/a, dissimulant l'accent català, que si no queda hortera. I continuen, "València? Ah sí, aquella ciutat del Llevant, que es troba molt a prop de Madrid, oi. I que dius que què ... una bomba a la seu d'Esquerra? Això no és cap novetat. L'important és si les víctimes, si n'hi ha, que siguin ecspanyoles, ben ecspanyoles. Això sí que interessa. Si són catalanes, portugueses o del Senegal, m'importa un rave. Això no és cap novetat!". I per acabar-ho de reblar, et tallen en sec, tot dient, "Ai, ho sento, és que em truquen de la Sexta o de Cuatro, a veure si puc fer el salt a una televisió de debò, i anar a viure a la capital. Dios"

Fan falta més raons per assistir a la mani de l'1-D? Oi que no?

HI ESTEU CONVIDATS... PER PARTIDA DOBLE

El mes de setembre és un mes intens pel que fa a les activitats polítiques. Darrerament no paro d'anar a dinars, sopars i altres activitats. De tot plegat ja en parlaré en un futur post. Sobretot de les meves impressions entorn algunes de les figures més destacades del cada cop més imparable moviment sobiranista català.

Modestament, jo també aporto el meu granet de sorra a aquesta dinàmica. Concretament, em plau fer saber que en els propers dies participaré en dues activitats que em fan una especial il.lusió.

El proper DISSABTE 22 DE SETEMBRE, faré una xerrada-conferència que porta per títol Transició i deslegitimació democràtica. La faré en el marc de la Trobada de Joves dels Països Catalans: Alça't 07, que tindrà lloc a Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Els organitzadors són la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista), sens dubte, una de les organitzacions capdavanteres de l'independentisme actual. Us recomano que féu un cop d'ull al programa, perquè és summament interessant.

Per altra banda, i seguint amb la ronda de presentacions del llibre Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat, el proper DILLUNS, 24 DE SETEMBRE, el donarem a conèixer a la ciutat de València, i més concretament al CENTRE OCTUBRE, el flamant nou equipament de la cultura catalana al bell mig de la ciutat.

De fet, inicialment no em tocava anar-hi, però finalment substitueixo un dels companys que finalment no podrà baixar. Serà una nova oportunitat per tornar a trepitjar el carrers del Carme i saludar molts amics i amigues. L'acte serà a les 19.30 hores. Hi participaran la Maria Conca (presentació), Quim Gibert, Àngel Velasco i una servidora.

Per més endavant hi ha altres convocatòries, les quals ja anunciaré oportunament.