"APAMANT EL CAMÍ", AL BGS

Aquesta setmana que acabem no he tingut gaire temps per escriure, però sí que ho he fet al Bloc Gran del Sobiranisme. Aquí teniu el post penjat el dimecres.

(En la foto el flamant nou Delegat del Govern de Catalunya a Brussel.les, Joan Prat, al mig, acompanyant al llavors Ministre d'Afers Exteriors del govern del PP, Josep Piqué).

L'ANY DEL PREDATOR?

Segona col.laboració al Butlletí del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya.

APADRINEU UN DIPUTAT CONVERGENT...

Em sembla que és una iniciativa del Facebook. Me la va fer saber la Núria, un dels més de 2.3oo amics que ja tinc a l'esmentada xarxa social (and counting).

Es tracta d'apadrinar un diputat o diputada de Convergència, per tal que, quan arribi el dia, voti a favor de la moció sobre la Independència que s'ha presentat al Parlament.

Per aconseguir-ho, aquest cap de setmana he estat rumiant. Es tractaria d'amanyagar-lo, de dir-li coses boniques, que inflés el seu ego. Que es cregués el centre del món mundial. Que interioritzés que el seu vot és imprescindible, i que té a les seves mans el destí de la nació.

Naturalment, per aconseguir-ho, caldria desconnectar-lo mentalment de tot l'espai comunicacional ecspanyol, que és el veritable cavall de Troia que tenim els catalans. Començant pel futbol, i l'esport en general.



Fins i tot he traçat un cert paral.lelisme amb els processos de desintoxicació dels drogaaddictes. Així el pacient, és a dir, el diputat o diputada, patiria sense cap mena de dubte, una sindrome d'abstinència, o de mono, durant el qual desvariejaria i demanaria a crits la presència d'un col.lega pepero o d'un de sociata, amb els quals, sempre es pot arribar a fer bons negocis. En el moment més crític del procés, no tinc cap dubte que exigiria que li lliuréssim un exemplar de La Vanguardia, i llegir articles d'en Barbeta o de l'inefable Juliana, que naturalment li produïria un efecte narcotitzant i apaivagador. De retorn a la casa del pare. De seguretat i bons aliments. Naturalment jo m'hi negaria absolutament. "Avui", li diria, "no toca".

Un cop superat el mono, el procés ja faria baixada. Llavors li explicaria els beneficis de la Independència... per a ell o ella, naturalment. Penso que això ho entendria ràpidament. De fet, suposo que no li descobriria res de nou, però el treball seria sobretot psicològic. Caldria que interioritzés que la Independència és més negoci que la dependència: que caldrien ambaixadors, generals, etc. Que hi hauria oportunitats de negoci que ara, sotmesos a Ecspanya són impensables...

Fins i tot, als més lletraferits, o als científics, els faria veure que amb la Independència, el Premi Nobel seria molt més proper, i no un quimera, com ho és amb la dependència. (Penso que aquest seria un argument força contundent).

Optimista de mena com sóc, penso que me'n sortiria, i finalment el diputat o diputada que apadrinés acabaria votant per la Independència. N'estic convençut, vaja.

Ara només quedaria triar-lo, o més aviat triar-la, perquè n'hi ha una que seu a l'extrem de la Mesa del Parlament, que em fa morbo...

O és que penseu que escolliria en Felip Puig?

DE VEGADES, PENSO...

Reconec, sense cap bri de vergonya, que el programa de sàtira política Polònia, és el millor que es fa avui en dia a la televisió. I és l'únic que em fa moure de l'estudi al saló de casa per veure la caixa tonta. L'únic! (bé tret del Barça, és clar!).

Per això, de vegades, em fa il.lusió pensar que els guionistes del Polònia, són lectors d'aquest humil i modest bloc. Com explicar, sinó les més d'una o de dues coincidències que es donen entre alguns dels posts que penjo i determinats squetxs de l'esmentat programa, que s'emeten dies després?

Ahir van fer l'squetx de la merda penjada en un pal. Genial. Els fidels i veterans lectors d'aquest bloc, saben perfectament que una servidora i la merda tenim una llarga història en comú, que fins i tot ha donat lloc a algun ensurt.

Ara, l'squetx polonès d'ahir immediatament em va fer recordar que una servidora, el recurs de la merda penjada en un pal l'he utilitzat en diverses ocasions, tant en el meu bloc personal, com més darrerament, en el Bloc Gran del Sobiranisme. En aquest últim, per acabar d'arrodonir-ho, vaig escriure, concretament, això:

"Però ja ens afaitem, i tots sabem que els estrategues convergents i els seus interlocutors espanyols, titllaran qualsevol acord que eventualment assoleixin, ara o a partir del 2012, de pacte fiscal, encara que sigui una merda penjada d’un pal."

És a dir, clavat al magnífic squetx que van passar ahir. Ep!, que consti que no em fa res que els guionistes polonesos s'inspirin en els meus posts... Només els envejo els calers que deuen cobrar cada setmana o mes.

Amb una desena part del que guanyen ja m'hi conformaria.

CASPA ... KILOS DE CASPA....

Cada cop és més visible la magnitud de la tragèdia. El govern dependentista dels srs. Mas-Duran i Ecspanya, és com un maleït flashback a quinze o vint anys enrere. I això que només porta un mes en el poder. Tot plegat pot ser un drama.

Veure les imatges del sr. Mas a la Moncloa, realment fa produir basques.

Veure el sr. Duran i Ecspanya, encaixant amb el dictador Teodoro Obiang Ngema, provoca fàstic i repulsió. I aquest individu és el polític més ben valorat del país, mare de déu senyor!

Veure com es retalla la inversió en educació, és no tenir ni puta idea de què va la cosa.

Veure com els ecspanyols tornen a portar al TC una altra llei del parlament del parc, l'enèssima, demostra que aquesta institució, no pinta res en el sistema polític d'ara. L'única manera de deixar de ser un zero a l'esquerra és declarant la Independència! Tant costa d'entendre això? A mi em sembla que no!

Plorar perquè els ecspanyols fan la seva feina, però, l'únic que demostra és la nostra inutilitat per fer la nostra. Que és molt més important.

Jo no penso plorar. I sí que penso incrementar la meva determinació per aconseguir la Independència el més aviat possible.

Peti qui peti. Porti caspa o un Leopard 2 (que, a més, com diu en Carretero, és nostre).

"SANG, DOLOR I ESPERANÇA", AL BGS

Podeu llegir la meva darrera contribució al Bloc Gran del Sobiranisme, aquí.

Bona lectura!

ARTICLE -I SECCIÓ- A "LA VEU"

Em plau anunciar que acaba de sortir La Veu, Butlletí de Reagrupament-Barcelonès. M'han demanat que m'encarregui de la secció sobre Independentisme al Món, i he començat amb un article sobre Sudan del Sud, una victòria aclaparadora. El podeu trobar a la pàgina 2 (ep, però llegiu-vos també la resta, que val molt la pena!).

Ho podeu fer aquí (un cop entreu, cliqueu sobre la icona del document en format pdf).

Bona lectura!

EN CARRETERO PARLA CLAR....

Escolteu l'entrevista sobre les eleccions municipals aquí

Superats els 8.000 amics de la WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE!

El primer de gener us anunciava que la causa del Facebook WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE, que vaig crear el mes d'agost del 2008, havia agregat 7.000 amics.

Doncs bé, menys de dos mesos després, em plau anunciar-vos que ja hem superat els 8.000!

Només en aquest diumenge, més de 50 amics s'hi han agregat!

Us en vull donar les gràcies i com sempre dic, hem de continuar la feina.

Ara l'objectiu són els 9.000 i... perquè no, els 10.000 amics en els propers mesos .... o setmanes!

TOT UN HONOR

Remenant pels calaixos, he trobat aquesta foto de fa quasi 25 anys.

Va ser a la seu social d'Estat Català, al carrer Bruc.

Tot un honor compartir taula amb dues figures de l'etapa més dura de la resistència antifranquista. Amb menys anys... i sense barba!

"Excepcionalisme català" al Som Notícia

Podeu llegir-lo aquí.

Quico, el Borde

Es diu Quico, i malgrat dir que el seu ofici és ser calderer, de debò allò que el posa és ser un carronyaire. Passa però que sovint allò que pensa que és menjable, no està tan mort com li sembla. Ell només té coratge per enfrontar-se amb els morts, amb els que no es poden defensar. Fer-ho amb els vius, implicaria el risc de rebre als morros, o al bec. I és clar Quico el borde no té el que s'ha de tenir per suar una mica per aconseguir l'àpat. Prefereix que els seus amos el peixin amb carronya, i a canvi els promet una submissió total.

Però què passa quan la suposada carronya no ho és tant? Doncs que Quico el borde perd els papers i la dignitat.

No vull parlar gaire més de tu, Quico el borde, ja t'he fet massa publicitat i tot. Compta amb el meu total i profund menyspreu. I guarda't de pensar que alguns dels cossos als quals t'acostes per endrapar, vés que no estiguin esperant tenir-te a l'abast per fer-te una cara o un bec nou...

"Un vot per la Independència" al BGS

Podeu llegir el nou article aquí.

25 ANYS: CRIME STORY (LA BRIGADA DEL BARRET?)

Brutal el revival que tinc darrerament amb la descàrrega de la Primera Temporada (de 2) de la sèrie Crime Story, que a TV3 va anomenar-se, si no recordo malament, La Brigada del Barret, o una cosa semblant.

Parlo de fa uns 25 anys enrere... brutal, no? La sèrie comptava amb diversos al.licients. Un d'ells, era el protagonista, el genial Dennis Farina, un tio que sempre m'ha agradat com treballa, i per la seva pinta -faci de poli o de mafiós. L'altre al.licient era el director, el Michael Mann, que també va dirigir Miami Vice. Totes dues sèries van compartir unes bandes sonores brutals. De fet, dels de Florida era l'única cosa que m'agradava. En canvi, dels de Las Vegas, també m'encantava l'ambientació.

Vint-i-cinc anys, o quasi, i malgrat tot, sembla que fos ahir.

ENCARA EL POTS COMPRAR!

El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009).

EL TROBARÀS A:

- Laie CCCB (la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), carrer Montealegre, 5 , de Barcelona

- Llibreria Medios, carrer Valldonzella, 7, de Barcelona.

- Llibreria Proa, carrer Rosselló,212 , de Barcelona.

- La Central, carrer Mallorca, 237 de Barcelona

- Laie Pau Claris, carrer Pau Claris, 85 de Barcelona

- La Central Raval, carrer Elisabets 6, de Barcelona.

- Llibreria Catalonia, Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona

- Llibreria El Set-ciències, carrer de Josep Anselm Clavé, 9 d'Arenys de Mar

- Llibreria Catalana, Plaça Joan Payrà, 7 de Perpinyà

- La Tralla, carrer de la Riera, 5 de Vic

- La Llibreria de la Rambla, Rambla Nova, 99, de Tarragona

- Les Voltes, Plaça del Vi, 2, de Girona

Atenció: NO el trobareu a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia.

Igualment, també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Preu de venda: 15 euros.

L'EXEMPLE DE ROSER CAPDEVILA

L'obra de Roser Capdevila, creadora del fenomen de Les Tres Bessones, és l'exemple paradigmàtic del que s'entén per una obra universal. Aquella que, sense renunciar ni un centímetre als orígens, és capaç de projectar-se arreu del món i suscitar l'interès i el reconeixement mundial.

O més concretament: és precisament perquè no es renuncia als orígens, que s'assoleix la universalitat. Perquè sense un arrelament sòlid, el tronc no puja correctament i les branques se'n ressenteixen (perdoneu la metàfora convergent, que de totes maneres, segur que està inspirada en algun passatge bíblic, que al seu torn, va ser extreta de les creences seculars de qualsevol societat humana antiga).

L'actitud ètica, cívica i patriòtica de la Roser Capdevila de fer donació del seu fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya és un contrapunt a la d'altres personatges que de forma mesquina i roent s'han venut a l'or espanyol.

Només espero que la Roser mai dels mais s'hagi de penedir d'aquesta decisió.

LES MISÈRIES D'UN PAÍS... DEPENDENTISTA

Us juro que aquest vídeo m'ha aixecat la moral en un dia que la tenia una mica tocadeta. SENZILLAMENT BRUTAL!

L'agenda (oculta) d'en Duran

Nou post al BGS. Llegiu-lo aquí.