diumenge, 31 d’octubre de 2010

PARÀBOLA

QUAN EVA VA MOSSEGAR LA POMA, NO VA NÉIXER EL PECAT, SINO UNA GRAN VIRTUT

LA DESOBEDIÈNCIA!

(gràcies, Àngels!)

Etiquetes de comentaris: ,

ALEA IACTA EST (3): INTERESSOS GENERALS... O PARTICULARS?

A hores d'ara, empassar-se que CiU pot vetllar pels interessos generals de Catalunya, i dels catalans i catalanes, és o bé ser un beneit o bé un cínic sense cap tipus d'escrúpol. CiU, en conjunt, i CDC i UDC, per separat, es troben amb el ganivet al coll de la corrupció, fet que els invalida totalment per presentar-se com a promotors dels drets dels catalans. Els seus dirigents, o una part substancial d'ells, si més no, es troben implicats en casos judicials de corrupció que apunten al cor de les seves respectives formacions. En conseqüència, és del tot probable que, si com s'anuncia a bombo i plateret, aconsegueixen uns resultats electoral més que notables, intentaran intercanviar cromos amb els ecspanyols. CiU, tornarà a jugar el paper de Rei Herodes. I com sempre, qui en sortirà perdent serà Catalunya, és a dir, el Poble Català.



L'intercanvi de cromos, naturalment, consistirà en sobreseure les causes judicials pendents, per part de Madrid -o liquidar-les de forma discreta amb petites condemnes- a canvi d'impedir l'avenç de la independència, i particularment, oposar-se de totes totes a l'aprovació d'una declaració unilateral d'independència en el proper Parlament.

És per això que els patriotes de CiU, que n'hi ha i són molts, moltíssims, haurien de mirar més enllà. En aquestes eleccions, un vot a CiU, és un vot per Ecspanya. Molts sociates i molts populars els votaran perquè saben del cert que CiU es converteix en la darrera trinxera de l'ecspanyolisme a Catalunya.

Tal vegada no ho farien si el senyor Mas, hagués fet net a casa seva. Ja fa setmanes que vaig proposar que la millor manera de fer-ho és dissoldre CDC i crear de nou una formació que partís de zero des del punt de vista del seu finançament. Només d'aquesta manera, les pomes podrides quedarien al marge i no es barrejarien amb la resta. Reinventar CDC, en definitiva. És una pràctica que s'ha aplicat en diverses ocasions, per exemple, a Itàlia.

Passa, però, que l'autonòmic, com tot règim cripto-colonial, es fonamenta, per al seu funcionament òptim, en la corrupció de les èlits autòctones. Això és més vell que l'anar a peu. L'imperialisme clàssic sap que el primer pas que cal fer és captar les èlits del territori que s'ocupa, per tal que a través d'elles, es governi -i s'espolïi- sense traves... És el que fan els ecspanyols: convergents i sociates, es troben incriminats judicialment fins a les celles. Els seus interessos per aconseguir la sociovergència, són més idèntics que mai: impedir anar a parar tots a la garjola.

I això que dic a nivell nacional, és també vàlid per altres nivells, naturalment. L'actual estructura de poder a Catalunya, composta pels àmbits europeu, ecspanyol, català, provincial, comarcal, metropolità, local i sublocal, ofereix milers de possibilitats per als corruptes. I tot corrupte, per definició, és un aliat objectiu amb Ecspanya,, sobretot perquè els ecspanyols, que controlen amb ma de ferro l'aparell judicial -l'únic poder que no s'ha descentralitzat- l'utilitzen per collar i aconseguir victòries polítiques, allà on el joc democràtic i electoral els ha estat advers.

Els actuals 947 municipis que hi ha a la CAC és un veritable despropòsit no només administratiu, sinó també polític i, una font inesgotable de corrupció i corrupteles, on tots els partits, però sobretot CiU i PSC (PSC-PSOE) s'hi han untat fins al moll de l'ós. Una pràctica que, a més a més, no es limita a l'esfera pública, sinó que també contamina -i de quina manera!- l'esfera de la tan reivindicada societat civil. Avui en dia, institucions d'aquest àmbit, que fins fa poc eren intocables, es troben a l'ull de l'huracà de la corrupció... i els seus fins fa poc gestors o dirigents, tenen la justícia que les llança l'alè al seu clatell.

En definitiva, els ecspanyols han dissenyat una estratègia que enfonsa les arrels en l'essència mafiosa de tot sistema de dominació (neo) colonial. Cedeixen les engrunes del poder polític a les èlits locals per tal que aquestes, a banda de perpetuar-se com a referent social, cultural, econòmic, els assegurin que el poble romandrà tancat a la cleda, i no se'n sortirà per pataneres -és a dir, per la Independència (diríem, l'efecte ovella negra).

Votar CiU -i les seves marques blanques- és, a hores d'ara votar per Ecspanya, pel manteniment de l'espoli fiscal, de l'atac per terra, mar i aigua, contra la llengua catalana, per l'empobriment i la depauperació de les condicions de vida, de la sanitat, de l'educació, etc. del país. És així de fort, i així de dur.

La Independència, suposa la fi de la dominació neo-colonial ecspanyola, i en definitiva, també de determinades pràctiques corruptes, si més no de moltes de les actualment vigents. de manera que és, per ella mateixa, una font de regeneració democràtica.

Cal, però, ser capaços de trencar amb el clima de tolerància 100 amb la corrupció de proximitat, és a dir amb aquella que si fa no fa, tothom és conscient que passa a escala local, o molt propera i que és el veritable brou de cultiu de la fortalesa de CiU. Molts patriotes, han acabat acceptant que la corrupció és inherent al sistema i que cal adaptar-se a ella, més que combatre-la. Perquè és en aquest àmbit, on Ecspanya enfonsa la seva dominació, i compta amb la seva justícia per collar, naturalment, sempre en funció -estrictament- de les seves necessitats polítiques.

CiU, a hores d'ara, té un cordó umbilical que l'uneix amb Ecspanya i que l'alimenta. I aquest cordó, rep el nom de corrupció. Només tallant-lo, deixarem que el nounat respiri i s'alimenti per ell sol. Independència i regeneració democràtica, són, en el context actual, conceptes indissolublement units. I això cal tenir-ho clar en el context de les properes eleccions del dia 28N.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 30 d’octubre de 2010

SINTONIA DE REAGRUPAMENT







Etiquetes de comentaris:

dijous, 28 d’octubre de 2010

HI ESTÀS CONVIDAT!

Aquest divendres, 29 d'octubre, presento el llibre El Moment Zen. La Independència des de la Xarxa (2009), a la Llibreria La Tralla de Vic. M'és un gran honor i satisfacció fer-ho, i a més acompanyat per l'amiga i candidata vigatana de Reagrupament, Imma Bellafont.


L'acte se celebrarà a la pròpia llibrerira a les 20.00 hores.

Us hi espero a tots-totes!

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 25 d’octubre de 2010

SÍ, NOIS, UN EXÈRCIT CATALÀ

Avui m'abstindré de dedicar dos segons a comentar la nova paranoia del Racòmetre, com ja vaig fer fa un mes. Que s'ho facin, tu. Que si estan contents amb els resultats de CiU i de la seva marca blanca? Doncs endavant, tu, que siguin feliços i mengin anisos ... mentre puguin.

No, avui parlar d'una cosa més seriosa. D'una cosa que, en un poble
acostumat al dependentisme multisecular -concretament trisecular-, aixeca butllofes.

Em refereixo, és clar a la proposta de Reagrupament de formar un Exèrcit, una Guàrdia Nacional i uns serveis d'intel.ligència catalans. A banda, és clar de la Policia, fet aquest ja existent en l'actualitat.

Molts catalanets s'exclamen quan senten aquesta proposta desacomplexada -en la qual tinc l'honor d'haver-hi participat, si bé des d'una certa marginalitat, vull que m'hauria agradat aportar-hi més.

"No", diuen, "els catalans no volem exèrcit!"

A veure, una servidora parteix de la consideració que la Independència és per construir un estat independent i sobirà, amb tots els atributs bàsics corresponents: Un Cap de l'estat, una divisió de poders, un govern, un parlament, uns tribunals, uns ambaixadors, una administració pública, uns poders locals, i, naturalment, unes forces armades i de seguretat interior i d'informació exterior. En definitiva, un país normal. En el fons, la lluita per la Independència, no deixa de ser una lluita per la normalitat.

Llavors, si volem ser normals, hem de voler tenir un exèrcit i uns serveis d'intel.ligència i d'informació. En cas contrari, és que no volem ser normals, i com a derivada és que no volem ser independents. Em sembla d'una lògica absoluta.

Sí, ja sé que se'm dirà que si Costa Rica... Bé, no estic per tonteries.

Tot independentista, doncs, ha de tenir clar que la construcció d'un estat català, d'una República, pressuposa, obligatòriament, la construcció d'un Exèrcit, d'unes Forces Armades i d'uns serveis d'intel.ligència.

Dit això, molts catalanets dependentistes, naturalment quan senten això, colonitzats mentalment com estan, de seguida projecten en el seu caparró la visió d'uns soldats catalans passejant amb un burro català al capdavant, emulant el tema de la cabra de la Legió. Vull dir que pensen que l'exèrcit català copiarà les formes i els estils de l'exèrcit ecspanyol, on com tothom sap, sempre apareix el tòpic típic del cojonímetro.

He de dir que aquesta associació d'idees no és pas casual. La major part de l'administració autonòmica desenvolupada sota els governs pujol, maragall i montilla, han seguit descaradament els cànons burocràtics ecspanyols, de manera que han perdut molts anys copiant en comptes d'innovar i de fer propostes agosarades. No hi ha res més patètic que veure una colla de mossos vestits de turistes, armant-la enmig de l'aeroport tot just abans d'agafar l'avió que els durà a Cuba o Mèxic on pensen esmolar l'eina de valent. I fins i tot algun, amb un barret de torero, la qual cosa ja és de jutjat de guàrdia ... o de consell de guerra.

Però és clar, passa que Reagrupament som una altra cosa. Ja ho va dir el gran i enyorat Arnera en el seu moment.

L'exèrcit català, en començar de zero, tindrà els avantatges d'esdevenir una organització moderna, i quan dic moderna, em refereixo a que serà un exèrcit del 2.0, o si es vol, ja del 3.0. Res de freakades cojonímetres, res de machos ibéricos, ni de novios de la muerte, ni imbecil.litats similars. Serà un exèrcit format per professionals altament qualificats, tant en l'àmbit de l'enginyeria, la logística, les tecnologies de la informació, capacitat per desplegar armes teledirigides (drones), i d'inutilitzar les xarxes d'informació, de comunicació, de comandament i de control del pobre desgraciat que gosi tocar-nos el que no sona.

Amb això vull dir que bàsicament l'exèrcit català serà una organització megamoderna, capdavantera en la investigació i en la generació de valor afegit, i, en conseqüència en l'ocupació de mà d'obra qualificada. També serà un motor de reactivació de les comarques més pobres, contribuint d'aquesta manera a incrementar-ne el seu dinamisme econòmic. Una altra dimensió on excel.lirà serà la de la globalització, atès que els seus membres seran de formació políglota, necessària per ser present, si s'escau a qualsevol punta del món, en defensa i promoció de la nostra gent, les nostres empreses i, en definitiva dels nostres interessos arreu.

En definitiva, es planteja una proposta d'exèrcit el més allunyat possible de la cutrada ecspanyola. Un actor capdavanter en la innovació i la recerca (aeroespacial, nous materials, nanotecnologia, naval, xarxes, etc.), el producte de les quals tard o d'hora acabaran també beneficiant el conjunt de la societat catalana. Un exèrcit modern, democràtic -sotmès sempre a l'autoritat civil, naturalment- i amb un rol destacat en la consolidació del nostre estat i de les nostres llibertats.

Perquè com diuen Atlàntic enllà, Freedom ain't free, i jo afegeixo, ni als USA, ni a Catalunya ... ni a la Xina Popular.


Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 24 d’octubre de 2010

CARRETERINA PER EN MONTILLA



En Montilla avui ha rebut una dosi de Carreterina. Estic segur que li anirà molt bé per eliminar els seus espanyococs, tot i que em penso que la seva infecció ja és crítica.

L'esdeveniment s'ha esdevingut a Sant Just Desvern (Baix Llobregat), en el marc de la Fira de la Tardor. Els companys reagrupats, amb els quals ahir inauguràvem el local, avui han receptat la medecina regeneradora al senyor aquest.

La veritat és que en Montilla acabarà somniant amb Reagrupament. A Tarragona, un altre company li va donar un exemplar de la Constitució de Catalunya, i ara la Carreterina...

No m'estranya que després digui que no vol reeditar el tristpartit, no. No caldrà, Monty, els diputats i les diputades de Reagrupament ho impediran de totes totes, i si poden, faran aprovar la Declaració Unilateral d'Independència.

I no és un xist!


Etiquetes de comentaris: , , ,

HE GUANYAT UN PÈSOL ... O MOLTS!

En un post recent escrivia,

Doncs bé, mal m'està el dir-ho, però si no ho dic jo, no ho dirà ningú -així estan les coses- l'he tornada a encertar de ple. Llegiu, si us plau aquesta notícia, apareguda ahir al digital Crònica, gens sospitós, ans ben al contrari de tenir simpaties envers Reagrupament en general, i envers una servidora en particular.

I és que quan l'encerto, l'endevino. Ja ens podem preparar per una campanya per terra, mar i aire, associant Barça a Montilla/PSC, i el Madrid al PP. Per als ecspanyols, políticament això és la tempesta perfecta.

Etiquetes de comentaris:

dissabte, 23 d’octubre de 2010

ALEA IACTA EST (2): DOS CADÀVERS QUE CAMINEN

Artur Mas i Josep Antoni Duran i Ecspanya són, ras i curt, dos zombies que caminen cap a nowhere, és a dir, cap enlloc. Bé, sí, cap a la menjadora ecspanyola. Anem a pams.


Artur Mas, és el candidat xusquero. Vull dir que és com aquells militars que no foten brot i només esperen que passin els anys per pujar l'escalafó corresponent. En Mas, s'ha passat 7 anys no fent res més que plorar perquè ell no era el president de la cosa. Algú recorda alguna proposta que hagi fet? Només espera que el cadàver del seu adversari passi per davant de la seva porta. Pitjor encara, darrerament, fins i tot explica acudits dolents com el del concert econòmic... Jo sovint penso que l'establishment políticomediatic dels darrers trenta anys, prenen la gent per imbècils. A veure, Arturet, parlar avui en dia de concert econòmic, de pacte fiscal, o de qualsevol altra proposta que no sigui la independència, és fer volar coloms. Tu ja saps, i jo ja sé, que els ecspanyols estan a un pas de tancar definitivament el tema autonòmic, la tonteria aquesta de la descentralització territorial. Vas escoltar ara fa uns dies les propostes del Governador del Banc d'Ecspanya, l'inefable MAFO? Grava-te-les al teu cap, perquè la cosa anirà per aquí: pura i simplement una recuperació de l'esperit de la Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic de primers dels anys 80, just després del cop d'estat del 23F. Aixxx, sovint la vida et torna a anys enrere, penses que mai més tornaria a passar una cosa i de sobte, te la trobes davant, però tu ets trenta anys més gran, i t'exclames... la mare que els va parir! I llavors et preguntes que què cony ha passat al llarg d'aquest temps...

En Mas ha tingut la possibilitat en els darrers anys de ser quelcom nou, de marcar un estil propi, de dibuixar una nova frontera més enllà del pujolisme... I ha fracassat lamentablement. He de reconèixer que ho ha tingut molt difícil. Sóc conscient que sap que per poc que es distregui o doni signes de feblesa, els seus col.legues, tant des de dins del partit, com de la federació, li clavarien sense pensar-s'ho un ganivet per l'esquena... Vaja quins uns, aquests... Mas ha estat incapaç de forjar un partit modern, i en gran part, això es deu a l'stress que deu causar notar dia sí i dia també, l'alè dels escpanyolistes que li mengen el cap advertint-lo que no cometi cap bogeria sobiranista... Mas, no has tingut el valor de fer un cop de puny a la taula. I ara, ho pagaràs amb escreix.

Dos. En Duran i Ecspanya. El Deseado, per La Vanguardia, i per tota la caterva ecspanyolista que pretén tornar als anys d'or de la Barcelona franquista. L'home del Vaticà a Catalunya, per dir-ho de forma clara. El mileurista, perquè cada dia paga 1000 euros de la seva suite d'hotel a Madrit, quan hi va. L'home que aspirava a tot a Madrid, i que ha fet tots els papers de l'auca. L'home obsessionat per mantenir la subordinació de Catalunya a Ecspanya. L'home, en definitiva, que ha fracassat estrepitosament, i ara ha decidit fer les maletes i tornar cap a Catalunya. Com el torró, per Nadal a casa...

Perquè, cal dir-ho sense embuts, en Duran i Ecspanya ha fracassat, i ara torna a casa amb les mans buides. Ja no pinta res a Madrit. Els ecspanyols se l'han tret del damunt, com també acaben de fer amb un altre fenòmenu d'un pelatge semblant, l'Ignasi Guardans, que l'han engegat a dida, sense gaires contemplacions.

I és que els ecspanyols menyspreen profundament els catalans. Però encara menyspreen més aquells d'entre nosaltres que s'avenen a acotar el cap i a pronunciar aquesta frase genial d'afarta'm i diga'm moro ... quanta saviesa, i quanta mala llet en tantes poques paraules.

El 28N, els catalans i les catalanes, tenim la possibilitat de posar l'Artur Mas i companya entre la paret d'Ecspanya i el ganivet de la Independència. Només si Reagrupament aconsegueix uns resultats suficients, podrem determinar si Catalunya aposta per la Independència o continua pel camí de l'amargor que representen en Duran i Ecspany i en Mas. I jo penso que no té color.


Etiquetes de comentaris:

divendres, 22 d’octubre de 2010

TOTHOM A CORNELLÀ...


D'aquí a unes poques hores, fem la inauguració del nou local electoral de Reagrupament del Baix Llobregat. No cal dir que tothom hi està convidat. Mai em cansaré de repetir que és molt important ser-hi present, sense cap mena de complex. Som la Primera Línia, i n'estem orgullosos.



La Independència es construeix des del Baix!

Etiquetes de comentaris: ,

T'AGRADA CATALUNYA?



VOTA INDEPENDÈNCIA!


Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 20 d’octubre de 2010

HI ESTÀS CONVIDAT!

Demà dijous, 21 d'octubre a les 20.00 hores, faré la presentació del llibre
El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009).


La presentació se celebrarà a la Llibreria de la Rambla de la ciutat de Tarragona, a les 20.00 hores.
M'hi acompanyarà en Xavier Ferré i Trill, professor de la Universitat Rovira i Virgili, doblement doctor en Història i en Sociologia, i, per damunt de tot amic.
Allà tindrem oportunitat de xerrar sobre el llibre i/o el que més us interessi.

Recordo que el preu de venda del llibre és de 15 euros.

A banda de l'esmentada llibreria tarragonina, l'obra també es pot comprar a:

- Laie CCCB (la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), carrer Montealegre, 5 , de Barcelona

- Llibreria Medios, carrer Valldonzella, 7, de Barcelona.

- Llibreria Proa, carrer Rosselló,212 , de Barcelona.

- Llibreria Ona, Gran Via de les Corts Catalanes, 654 de Barcelona.

- La Central, carrer Mallorca, 237 de Barcelona

- Laie Pau Claris, carrer Pau Claris, 85 de Barcelona

- La Central Raval, carrer Elisabets 6, de Barcelona.

- Llibreria Catalonia, Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona

- Robafaves, carrer Nou, 9 de Mataró

- Llibreria El Set-ciències, carrer de Josep Anselm Clavé, 9 d'Arenys de Mar

- Llibreria Catalana, Plaça Joan Payrà, 7 de Perpinyà

- La Tralla, carrer de la Riera, 5 de Vic

Atenció: NO el trobareu a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia.


Igualment, també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Us hi espero!

Etiquetes de comentaris: , ,

Carreterina amb Independex

ACCIÓ: La Carreterina s'assimila ràpidament transformant el pacient medicat en un individu actiu. És de gran eficàcia contra espanyococos, regionalicocos, passotacocos ialtres paràsits. És també molt eficaç contra els efectes dispersius gram-negatius com corruptecoides, grimpairedoides i botiflericoides.


INDICACIONS: infeccions greus de l'status nacional. Regenera la mucosa parlamentària i la fa totalment reactiva a les invasions corruptives (dietes, xofers, multi-sous oficials, i altres elements de corrupció).
Està molt indicat també en casos greus de dèficit fiscal que no es poden solucionar fent servir el producte Peixalcovinon®
Especialment indicat en la cura d'abscessos cutanis, però no cura els cerebrals, que cal extirpar-los (amb el risc d'extirpar també part del cervell i que els pacients acabin tenint efectes de somnambulisme abstencionista).
S'ha demostrat que en casos de crisi econòmica deguda al bacil "colonialonum provincialis causi belli", molt estès durant el s.XVIII, efectua una millora econòmica immediata (vegeu ponències dels Drs. Irlandus i Croatius a la revista Nature Independex)

CONTRAINDICACIONS: Aquest medicament no té contraindicacions per als pacients medicats. Malgrat això s'ha observat que després del període de medicació, els veïns del pacient, obtenen grans beneficis de les txurremicines i les merinicines.

EFECTES SECUNDARIS: La Carreterina® té com a efectes secundaris immediats les proclamacions unilaterals d'independència general, i s'observen diferències segons el tipus de pacient:

  • Empresaris: millores tecnològiques immediates i augment dels beneficis clínics.
  • Treballadors: estabilitat mèdico-laboral, millores notables de les condicions de treball.
  • Aturats: amb la Carreterina®, pel fet de produir-se un efecte positiu immediat sobre l'economia, els aturats canvien el seu estatus ràpidament a ocupats amb contracte fix vitalici.
  • Joves: millora immediata dels efectes nocius de l'educació tripartida, millora de les FP, les Universitat i possibilitat de trobar pis amb lloguer assumible.
  • Embarassades: contràriament a altres medicaments, les embarassades experimenten un estat d'eufòria en veure que el futur dels seus fills serà pròsper i lliure. Contràriament als estats d'eufòria provocats per altres medicaments, en aquest cas estan demostrats i clínicament justificats.
  • Infants i estudiants: millora immediata de tot el sistema educatiu. Millora del pressupost i de l'exigència de qualitat educativa.

PRECAUCIONS: És important que si es pren Carreterina®, la medicació s'administri a tota la família, i si es pot, a tot el barri o vila, d'aquesta manera els efectes beneficiosos del producte poden ser més immediats.

INCOMPATIBILITATS: No s'han demostrat incompatibilitats. Està demostrat clínicament que els tractaments amb Carreterina® no han causat cap problema i les poques disfuncions observades es deuen a tractaments reverberants amb altres productes del mercat. En aquests casos cal suprimir els tractaments paral•lels per molt confluents que puguin semblar.

ADMINISTRACIÓ I POSOLOGIA:

  • Adults: Votar cada cop que es convoquin eleccions.
  • Infants: Es recomana esperar a l'edat de 18 anys per administrar Carreterina®. No obstant això recomanem la Carreterina Juvenil ®, per tal que els nens adquireixin una bona pràctica en la utilització del medicament.
  • Pacients hospitalitzats: Cal administrar-los Carreterina® amb urgència, assistir als mítings, organitzar-se local i comarcalment per ajudar els efectes positius del medicament.

INTOXICACIÓ I TRACTAMENT:

En cas d'un excés de
Carreterina®, recomanem al pacient una setmana de descans. Prendre immediatament altres medicacions alternatives, pot provocar un efecte rebot greu que porti el malalt a un estat d'addicció similar a la drogoaddicció, o bé que hagi de deixar de prendre el medicament alternatiu per fútil i que hagi de tornar a prendre Carreterina®, de manera que l'efecte sobre el col·lectiu medicat disminueix.

CONDICIONS DE CONSERVACIÓ: els 68 parlamentaris reagrupats s'han de conservar al Parlament mèdic de la Nació malalta, només així s'aconseguirà la millora de la malaltia del col·lectiu.

PRESENTACIÓ: Propera campanya electoral.

NO CAL RECEPTA.
AQUEST MEDICAMENT S'HA DE MANTENIR EL MÉS PROPER ALS PACIENTS.

Fabricat per:
Laboratoris RI
www.reagrupament.cat
Catalunya
(Unió Europea)

diumenge, 17 d’octubre de 2010

PÒKER D'ASOS A SANT CUGAT

Demà, dilluns, en Joan Carretero parlarà a l'Òmnium Cultural, en el cicle de conferències dels caps de llista a les properes eleccions. Serà un moment excel.lent per conèixer de viva veu els nostres plantejaments polítics, de manera que no cal dir que us convido a assistir-hi!


Però, això no és tot. El dimarts, en Joan també participarà en un altre acte, aquest cop a Sant Cugat, acompanyat de la Rut Carandell, d'en Carles Móra i de l'Enric Canela.

UN AUTÈNTIC PÒKER D'ASOS, doncs!

Us hi espero!

Ara més, que mai, sí que toca, toca INDEPENDÈNCIA!

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dissabte, 16 d’octubre de 2010

CAL LLEGIR-HO!

Dues peces interessants:

NOVA SÈRIE: ALEA IACTA EST (1)

Presentació

Amb aquest post començo una sèrie on tractaré com percebo a dia d'avui l'escenari polític amb la mirada posada en la propera cita electoral del 28 de novembre.

(1) CIU: EL DEPENDENTISME DECADENT
Escriure un post sobre CiU avui, pot ser considerat un acte cruel i sense pietat. Fa pocs dies ens assabentàvem que en Duran i Ecspanya volia tornar a la política catalana, deixar el Congrés de Diputats i també la seva suite madrilenya a 1.000 euros la nit d'hotel... Llavors em va sorprendre aquesta reacció -poc informat com estic de la política madrilenya, entre d'altres raons perquè m'importa menys que el sistema de reproducció de les amebes de l'Oceà Índic. Però des d'ahir ja en sé la raó.

Novament, els amics, del PNB, han donat pel sac CiU, i han pactat amb el ZP -el mateix que els va donar pel sac a ells pactant amb el PP per aconseguir la lehendekaritza. Quin fart de riure!

Cada cop penso que aquest fenomen del convergent mereix un estudi psicològic. Els convergents no troben qui els estimin.

Van amb els sociates, i acaben emmanillats i carregant bosses amb els calçotets i sent exposats a tots els mitjans de comunicació, com a objecte de burla, de mofa i de befa.

Van amb els peperos, i acaben amb una ofensiva per terra, mar i aire contra l'Estatut, contra la llengua catalana i contra tot el que sigui catalanitat desacomplexada.

Van amb els bascos, i acaben sent l'ase dels cops, perquè ara a canvi de 20 competències i de tot el que vulguin el ZP els farà tot el que vulguin i en canvi a ells no els fotrà ni cas.

Per contra, quan se'ls proposa pensar en Catalunya i com es pot sortir de l'atzucac de la crisi, l'espoliació i generar benestar i oportunitats per als catalans i les catalanes, en definitiva, quan se'ls proposa realitzar allò que tothom sap que és inevitable, com és la Independència de Catalunya, llavors, no només no gosen, sinó que fan tot el possible per impedir-ho.

Què proposa CiU? Res. No té res a proposar, res a oferir. Votar CiU és votar per una eutanàsia nacional. Per un suïcidi lent, premeditat, planificat. Per ofegar-se definitivament en el fangar ecspanyol. Per la definitiva mort de la Nació Catalana.

L'única sortida que té Catalunya és la Independència. Això ho saben a Brussel.les, a Nova York, a Moscou i a Beijin. Ho sap tothom, però no ho diu ningú. Perquè qui ha de fer el primer pas, som nosaltres, els catalans i les catalanes. I sense aquest pas, no hi ha res a fer. Ningú ens donarà la Independència si no ens la prenem nosaltres. Cal tenir en compte que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), és la forma més habitual que molts estats actuals van emprar en el seu moment. No és cap acte forassenyat.

Si hi ha una cosa que la comunitat internacional entén sense gaires paraules, és precisament la voluntat d'un poble de voler ser lliure.

Si hi ha una cosa que la comunitat internacional no entén, ni tan sols després d'haver-li explicat tres-cents cops, és la voluntat d'un poble de no ser lliure, d'estar subordinat a una altra nació. Perquè si ets una nació, el dret a decidir sobre els afers propis és un plantejament obvi, o, com diuen els francesos, que en aquests temes en saben molt, i potser massa, va de soi.

CiU ha de decidir què vol ser quan sigui gran. Bé, de moment està clar que vol continuar sent Ecspanya. És a dir, vol continuar amb l'espoli fiscal, amb l'empobriment, amb l'atur, amb la discriminació econòmica, cultural, lingüística, etc. Vol continuar amb l'status quo dels darrers anys. Amb la perspectiva aterridora que el 2012, el PP guanyi per majoria absoluta, i acabi definitivament amb l'Estat de les Autonomies, i pacti amb el PSOE la liquidació del Títol VIII de la Constitució i es retorni a un estat unitari i centralista in saecula saecolurum.

És això, i res més que això el que està en joc. I els convergents de bona fe, o no ho volen mirar o amaguen el cap sota l'ala, com a gallines que són. I els convergents de mala fe, no fan més que intentar catalanitzar Ecspanya per enèssima vegada (quin tip de riure!) i fer referència als vincles sentimentals, que si el pueblo, que si el sum sum corda....

Pactar la Independència amb Ecspanya és relativament fàcil. Primer s'aprova la DUI al Parlament de Catalunya. Quan els ecspanyols es posin nerviosos, es truca a Brussel.les se'ls proposa allargar els fons de cohesió europeus uns quants anys més -com se sap, Ecspanya deixarà de rebre'n el 2012. Posem-ne uns 10 anys més. L'excusa és perfecta, perquè sense Catalunya, Ecspanya es convertirà en un país per sota de la mitjana de la UE, i doncs tindrà tot el dret a continuar rebent fons de cohesió (decisió que, d'altra banda, agradarà d'allò més a pobres de solmenitat com la Duquessa d'Alba). Els europeus acceptaran de bon grat perquè com a mínim aconseguiran un estat al sud d'Europa que no serà una desgràcia amb potes. Un estat amb cara i ulls, una Holanda del Sud o una Finlàndia del Sud, que no formarà part dels PIGS. Un estat, en definitiva, en el qual podran confiar.

No cal dir que un escenari com aquest beneficiarà d'allò més el ric teixit empresarial català i també els treballadors, la qual cosa permetrà incrementar de forma immediata la riquesa nacional i disminuir de forma dràstica les taxes d'atur i les de pobresa relativa o absoluta.

Tanmateix, això que sembla tan evident, no ho és per a les ments preclares de CiU. I la raó no és que siguin tontets. La raó és que qui més qui menys, després de quasi trenta anys de règim colonial ecspanyol, tots han sucat, i alguns més que sucar s'han untat fins al clatell. o directament s'han empastifat. I és clar, els ecspanyols els tenen agafats per allà on fa mal i de tant en tant els els recargolen una mica, per tal de recordar-los qui mana.

Amb això, vull dir que són els interessos -o les urgències- privades, les que s'avantposen als interessos col.lectius. Per això, CiU, a hores d'ara, no pot fer un servei al país.

La bona gent s'ha d'adonar que CiU està lligada de mans i peus, perquè els casos de corrupció la tenen assetjada, i els ecspanyols no dubtaran en collar-la quan arribi el moment de decidir. Per això, no és un bon instrument per aconseguir el benestar de la nostra gent. Tot el contrari, és
bàsicament una nosa, un llast per al benestar del país.

CiU avui és la quintaessència del dependentisme decadent. Amb un líder xusquero, de nyigui nyogui, de disseny, que no diu res d'interessant, perquè no és res. L'única expressió que li recordo és aquella que va gosar dir que els catalans érem un poble verd, poc madur, per assolir la independència... sense comentaris.

Jo no vull una Catalunya, on els nostres fills hagin d'anar al wàter a parlar català. CiU sembla que sí.



Etiquetes de comentaris: