NOVA CAMPANYA

EL 13-D TOCA VOTAR INDEPENDÈNCIA!

REBUS SIC STANTIBUS

Ja fa uns anys, en Salvador Cardús escrivia en el seu llibre Política de paper respecte la promiscuïtat entre la classe política de la transició i la classe periodística. És una observació que sempre he tingut molt present i que intento transmetre-la a les meves diverses i variades audiències.

A diferència del que succeí als Estats Units, per exemple, on el Watergate i Vietnam, van marcar un divorci entre aquestes dues classes esmentades, a l'estat ecspanyol i a Catalunya, els periodistes es van convertir en autèntica companeros de viaje de la nova classe política que, dit sigui de passada, mai va derrotar el franquisme. Una classe política feble i covarda, que va entrar en la cleda del reformisme suarista. En definitiva, allò que magistralment va etiquetar en Lluís M. Xirinacs, com la Traïció dels Líders.

Aquesta promiscuïtat entre polítics oficials i mèdia, s'ha anat mantenint al llarg de les darreres dècades. L'élite mediàtica, composta pels propietaris dels mitjans i els seus mercenaris (els directors), els seus mini-mercenaris (caps de secció, de comunicació, d'opinió, etc.), així com també per les agències de publicitat, i no oblidem, les principals empreses anunciadores, han estat, són, i si no ho impedim, continuaran sent, autèntics cul-i-merda de la classe política, que és la que gestiona les subvencions, i naturalment la que proporciona informació, globus sonda, filtracions, etc.

En conseqüència, els interessos dels uns van estretament lligats als interessos dels altres. Quasi bé podríem dir que són els mateixos.

És per això que el numeret d'avui de 12 capçaleres periodístiques publicant el mateix editorial no pot ser més que analitzat des de la perspectiva que les élites políticomediatiques del país, unes élites que viuen de i per a la dependència de Catalunya respecte Ecspanya, tenen por.

Sí. Tenen por. Estan acollonidos que deia en Màgic Andreu en les seves èpoques, No tinc cap mena de dubte que tot plegat és una operació orquestrada des del Departament de Presidència de la Generalitat de dalt. No hi ha res, en aquesta iniciativa, producte de la casualitat. Tot està perfectament i mil.limètricament calculat.

Una lectura de l'editorial en qüestió, que no penso enllaçar per una simple qüestió d'higiene democràtica, delata clarament que els seus redactors empren l'excusa de la ja donada i beneïda sentència del TC sobre el nyap, per amagar el que realment els preocupa.

I el que els preocupa és clarament el tsunami sobiranista que s'acosta i que es concreta en:

1. El creixement abassagador del suport popular a Reagrupament, malgrat l'apartheid informatiu que pateix en les darreres setmanes. L'acte d'ahir al districte de Sarrià-Sant Gervasi (foto) per exemple, em va confirmar que ja hem superat el punt de no retorn. Un èxit esclatant.

2. L'onada de consultes populars per la Independència, que tindrà la primera gran prova (a banda del precedent arenyenc) el proper 13 de desembre, quan 700.000 catalans seran cridats a votar per la sobirania. Un procés que ja està atraient

l'atenció mediàtica i política d'arreu del món. Cal recordar que si els ecspanyols ja van quedar groguis -i encara no s'han refet- del 96% a favor de la sobirania de fa tres mesos, que un percentatge semblant o proper es torni a repetir, pot ser definitiu. I no podem deixar de banda que ja han sortit veus reclamant la suspensió de l'autonomia de dalt. Com a Kosova, el 1990.

3. El renom assolit pel Barça, l'actual millor equip de futbol del món, sense cap mena de dubte.

A hores d'ara, el Barça és la millor targeta de presentació de Catalunya, deu mil vegades més que qualsevol President kinki de la CAC. I ha estat, sota la presidència d'un independentista de pedra picada que això s'ha aconseguit. Un president que lluny d'amagar covardament els símbols de catalanitat del club, els ha exposat ben visibles arreu on ha anat. Quanta més catalanitat, més globalitat i més reconeixement. A més el Barça es pot convertir en l'autèntic referent per atraure al projecte català els centenars de milers d'immigrants que han arribat a casa nostra darrerament, i que no estan corromputs per la catalanofòbia consubstancial en l'ecspanyolisme, autèntica ideologia de masses, transversal, a l'estat.

És contra aquesta Catalunya de la dignitat i de la democràcia que aquests mercenaris de la dependència publiquen avui els seus infectes papers. No podem esperar res d'aquesta genteta. Cal esbandir-los d'una punyetera vegada.

És cert que els pacta sunt servanda (els pactes són per ser complerts), però al comissari de torn que ha redactat l'editorial se li ha oblidat l'afegitó del rebus sic stantibus (és a dir, si les condicions es manten inalterables).

I aquí està el tema: les condicions ja no són les mateixes. Els nostres dependentistes encara voldrien retornar a la Catalunya dels anys 70 i 80 quan ells eren joves i guapos, i els reis del Mambo. Aquella Catalunya is gone. Els dependentistes voldrien l'Ecspanya dels anys 70, on Catalunya era vista com la capdavantera de la modernitat, i la veritat és que l'Ecspanya d'ara és tant o més catalanòfoba, amb l'afegit que gràcies a l'espoli fiscal i als diners d'Europa, s'ha modernitzat i intenta per tots els mitjans esclafar definitivament el fet diferencial, com ja en el seu moment es proposà el franquisme quan va crear l'Instituto Nacional de Indústria (INI).

Les condicions han canviat, el pacte de la transició ha saltat pels aires. Ara els ecspanyols se senten forts. Han liquidat el PNB a Euskadi -ja mai més tornarà al poder, que s'ho treguin del cap- i ara volen liquidar CiU i assolir el pacte ecspanyol (PSOE+PP). Quan el President kinki diu que hi ha zero possibilitats d'un tal pacte, és exactament el contrari: hi ha un 100% de possibilitats, si sumen, naturalment. I quan sumen, pacten: vegi's el cas del Consell de Garanties Estatutàries, que ja disposa de majoria ecspanyola i que no tinc cap dubte que està destinat a ser l'ariet contra el procés independentista que es desfermarà els propers mesos. Vigilem els seus membres, seran els encarregats de fer la feina bruta. Repeteixo, no tinc cap mena de dubte.

EL PAPIOL DECIDIRÀ EL 13-D

Acabo de rebre aquest missatge i penso que cal difondre'l el màxim. Us demano que el reboteu arreu de la vostra llista de contactes.

Benvolguts/des Patriotes:

Tenim la satisfacció de fer-vos saber que, el proper DIUMENGE DIA 13 DE DESEMBRE, al PAPIOL (Baix Llobregat) celebrarem una CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

No cal dir que ens encoratjaria molt que durant aquesta diada, ens féssiu costat i suport.

La nostra voluntat ferma és :

1er.- Demostrar la catalanitat del Baix Llobregat. Per a molts: "El Papiol és com el petit poble de l'Astèrix enfront els ocupants romans de la Gàl·lia".

2on.- Fer front als partits espanyolistes oposats a la consulta.

3er.- Demostrar novament, seguint l´estela d´Arenys de Munt, que el nostre poble té dret a pronunciar-se lliurament sobre les qüestions nacionals més trascendentals.

4rt.- Gaudir d´una diada festiva i democràtica de catalanitat.

El Papiol us rebrà i acollirà amb estima !!!

Igualment, ens agradaria posar de manifest que els recursos amb els que gaudim són escassos i que qualsevol gra de sorra per tal de tirar endavant aquesta consulta serà vista amb molts bons ulls.

A fi i efecte, hem habilitat la següent compte corrent, per tal de tirar endavant aquest projecte:

EL PAPIOL DECIDEIX : 2100-0486-68-0200122657

Qualsevol col·laboració serà benvinguda.

Finalment, us adjuntem algunes adreces que considerem d'interès:

www.referendumindependencia.cat/inicicampanya/index.html

http://politica.e-noticies.cat/el-papiol-si-que-es-sobiranista-35159.html

Moltes Gràcies per a la vostra atenció, confiem que la consulta sigui un èxit de participació.

Visca la democràcia i Visca Catalunya!

SI US PLAU, AJUDEU-NOS A DIFONDRE EL NOSTRE MISSATGE!

LES CONSULTES AL PARLAMENT EUROPEU

Intervenció de l'eurodiputada del Playd Cymry, Jill Evans, preguntant al nou President de l'EU el seu parer sobre la primera tongada de consultes sobre la Independència, a Catalunya, del dia 13 de desembre.

Recordo que una assistent d'aquesta mateixa eurodiputada, ja va preguntar sobre la Independència de Catalunya a la Secretària d'Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, el passat mes de març.

LITERALMENT IMBÈCIL!

Suposo que em diran que m'he de moderar, perquè ara tinc no sé quin càrrec, i no sé quantes punyetes més. Doncs, no. A cagar.

He passat un cap de setmana on he vist que el vicepresident de la cosa, pressumpte independentista, no té ni fava d'anglès.

On m'han explicat que el president del parlament de la cosa, pressumpte independentista, ídem.

I on el president de la cosa, que ni és independentista, ni de fet és res, ídem d'ídem.

Estoicament he aguantat, mentre la processó anava per dins. No m'estranya que estigui a 15 de pressió (avui he anat al metge).

Però és clar, arribo a casa, obro l'ordinador i llegeixo que un IMBÈCIL, adverteix (ADVERTEIX, sí tu) que una sentència que massacri el nyap serà "una fàbrica de sobiranistes".

Doncs és clar que sí, pallús, d'això es tracta. Repeteixo, d'això es tracta. Perquè no calles la boqueta de pinyó que tens?

Però en quin món vivim? Un pressumpte independentista adverteix els seus ocupants que si fan tal cosa hi hauran molts més independentistes... I en comptes d'estar content com un jínjol, el molt imbècil "adverteix"....

Però es pot ser tan imbècil?

Però es pot ser tan imbècil i votar un imbècil?

Qui vota un imbècil, què és? Un altre imbècil?

Doncs això, IMBÈCILS!

(I ara la pressió m'ha baixat... o això em sembla)

SETMANA DE GLÒRIA I PASSIÓ

Acabo de tornar del Personal Democracy Forum Europe, que s'ha desenvolupat a la Torre Agbar (fotos). Una experiència interessant, però un toc freaky protagonitzat per uns penjats ecspanyols, ha fet vergonya aliena.

Cal també afegir el ridícul terrible protagonitzat per en Montilla, el Carod-Rovira, el Benach i per altres càrrecs menors de la Generalitat... Cap d'ells tenia ni puta idea d'anglès. Ni idea, eh? Però és que ni idea... L'únic que vaig veure va ser en Carallot, va entrar amb una cara de mala llet perquè segur que ja sabia que anava a l'escorxador. Efectivament... va ser pujar ell a la tarima i va haver-hi una espantada general del personal, diuen que només es van quedar unes 15 persones... suposo que agafades, no pels collons, sinó per la nòmina, que si no...

Al marge d'això, les ponències i papers que s'hi han presentat han estat molt interessants, tot i que naturalment es constata les diferències òbvies entre la situació als Estats Units i a Europa. Se suposa que d'aquí a un any tornarà a celebrar-se, de nou a Barcelona. Si es consolida, pot ser una cosa interessant. N'escriuré més, al llarg dels propers dies al bloc acadèmic. A ell us remeto.

Però si titulo aquest post Setmana de Glòria i de Passió, és perquè ha estat això, uns dies que quasi em tornen boig. Segurament tota la resta de la meva vida la recordaré aquesta setmana que ara s'escola.

Dijous, va tenir lloc el primer acte de Reagrupament a Cornellà, en el qual va participar la Rut Carandell (foto). Penso que va contribuir a l'entrada de nous reagrupats, si bé això ho comprovarem els propers dies o setmanes. Encara hi ha molta feina a fer, però.

A banda d'altres consideracions, que no vénen al cas, he enllestit diversos temes que tenia pendents. D'aquí el meu silenci dels darrers dies.

Però com sempre passa, no tot s'acaba, i en les últimes hores, un tema s'ha agreujat de forma irremeiable. Suposo que no cal que sigui més explícit. Estic decidint què faré. Una cosa està clara: jo no em faig responsable de les actituds d'altres persones. Jo només responc dels meus actes i dels meus no-actes. Que ja tenim una edat!

HI ESTÀS CONVIDAT!

Reagrupament bull d'activitat. Quasi cada dia hi ha actes arreu del territori. Hem de fer-nos sentir i conèixer, perquè segur que quan s'acostin les eleccions, el boicot mediàtic serà total -malgrat que les enquestes llavors, ja no podran amagar que traurem un altíssim nombre d'escons.

El Baix Llobregrat, no és cap excepció, malgrat que als ecspanyols els agradaria que ho fos. Estem preparant diversos actes pel territori i a l'hora l'organització de la Segona Assemblea Comarcal de Reagrupament del Baix Llobregat, que escollirà l'òrgan directiu comarcal que substituirà el provisional que ha funcionat fins ara.

La conjuntura ens és totalment favorable. És cap casualitat que ara el pentapartit comenci a parlar de regeneració democràtica? És cap casualitat que ara, precisament ara, quan només queda un any pelat per a les eleccions, el pentapartit es posi d'acord en fer la llei electoral per al Parlament del Parc?

Aquestes iniciatives, no tingueu cap dubte, han sorgit com a conseqüència de l'acció divulgadora i denunciatòria de Reagrupament, amb en Joan Carretero al capdavant, dels darrers mesos o fins i tot anys.

Constitueixen, efectivament la Primera Gran Victòria de Reagrupament enfront el pentapartit, és a dir l'establishment corrupte, autonòmic, borbònic, regionalista i espoliador.

Tornant als actes, dijous tenim el sopar-tertúlia amb la vicepresidenta, la Rut Carandell, organitzada per l'Assemblea Local de Cornellà-Sant Boi, l'assemblea en la qual tinc l'honor de pertànyer i on coincideixo amb vells i nous companys de militància, i que, com no podia ser d'una altra manera, no para de créixer, i multiplicar-se.

No cal dir, que els lectors d'aquest humil i modest bloc esteu convidats a assistir-hi, i per fer-ho, cal que escriviu a l'adreça electrònica rcatcornellasantboi@gmail.com.

Compto amb vosaltres!

PERQUÈ NO S'ENGARJOLA EL DELEGAT d'ECSPANYA?

Començo a estar fins al capdamunt del collons del Delegat ecspanyol. El molt pallús va per les cantonades, com un exhibicionista, amenaçant tothom, dient que la té molt grossa, i vomitant odi i intentant posar la por al cos als ciutadans demòcrates que volen fer sentir la seva veu, aterrint-los. O si més no intentant-ho. És que si això se sabés arreu del món, sobretot del món democràtic, a aquest individu se l'hauria d'engarjolar al Tribunal de Drets Humans, hauria de ser jutjat conjuntament amb el Karadzic.

Mira Joan, de moment te l'hauràs de treure més d'un centenar de vegades d'aquí al 13 de desembre. Espero que llavors ja estiguis tancat al talego, si pot ser a Europa, no a l'estat ecspanyol. Per exemple a La Haia. Te la trauràs, sí, i fins i tot potser te la remenaràs de forma indecent i pervertida, sense traça. Però després te l'hauràs de tornar a guardar. Si és que encara no se t'ha congelat.

Au Joan, ensenya-la per les cantonades, pallús!. I no t'oblidis d'obrir la teva boqueta de pinyó...La teva ràbia i el teu odi és la nostra força. Temps al temps.

GOITA, PARLEN DE MI, TU!

L'amic Arnera, ressucitat d'entre els morts digitals, amb segones intencions, em va dedicar fa unes setmanes un post que no puc més que agrair. No el vaig llegir fins ahir (ho sento!). En tot cas, vosaltres jutjareu: 100, 200 o 300 Moritzs, li dec?

LA DERROTA ETS TU!

M'emprenya fer aquest post. Seria molt més feliç fotent una garrotada als ecspanyols kinkis tal i com aquests dies fan amb tant d'èxit els companys cimerencs. Però l'he de fer perquè no ho puc deixar passar.

Sóc el primer que reconec que amb Artur Mas, l'actitud de CDC envers la Independència ha progressat lleugerament, sobretot si ho comparem amb el tancament mental que representava -o que representa encara, Jordi Pujol. Signes dels temps, suposo.

Ara bé, Mas ha optat per la pitjor estratègia possible, el camidelmigisme o l'escalfabraguetisme, o el marxaenrerisme o digueu-li com vulgueu. És a dir, el "sí però no", "el sí, però ara no toca", que ens recorda perillosament al seu predecessor. Una tria que cada cop decepciona més a molta de la seva pròpia militància i del seu electorat, val a dir.

Les declaracions, que podem qualificar sense cap dubte de derrotistes que Mas porta fent en el darrers dies respecte l'hipotètic resultat d'un referèndum d'autodeterminació, són totalment impresentables. I el que encara és pitjor, ha fet un pas enrere, revelant que si d'ell depèn en la propera legislatura no hi haurà cap referèndum d'autodeterminació.

D'aquí se'n deriven dues consideracions. Tot sobiranista, i més concretament, tot sobiranista votant de CiU, ara sap que si CiU té marge suficient per governar, tocarà passar quatre anys més de regateig amb Ecspanya, d'espoli fiscal, de querelles interminables, de pedagogia del fracàs (això sí que és un veritable fracàs). De viatges a Madrit per anar a donar-se el bec amb el Ministre de torn, amb el secretari d'estat de torn, amb el subsecretari i el director general del ram, etc, etc. És a dir, en una paraula, en allò que porten fent els darrers trenta anys i que ha desembocat en una crisi del sistema en tota regla. I amb el risc afegit d'un pacte amb el PP, i que això pressuposi que qui realment talli el bacallà no sigui en Mas, sinó en Duran i Ecspanya.

Segona, Artur Mas, pot ser un polític sincer i benintencionat, i fins i tot un patriota, a la seva manera, és clar, però aquestes declaracions demostren que no és un líder, i molt menys un dirigent capaç de carregar-se el país a les seves espatlles. Una persona que té por del fracàs, senzillament no es pot dedicar a la política. Que un tio relativament jove caigui en el parany de la vella escola i repeteixi arguments suats sobre la hipotètica "majoria social" contrària a la independència. A mi que me l'ensenyin aquesta suposada majoria, perquè jo no la veig enlloc, tret dels discursos mediàtics, totalment al servei d'Ecspanya, és clar.

Mas, no es tracta de convocar un referèndum d'autodeterminació. És molt més senzill. Es tracta d'aprovar una Declaració Unilateral d'Independència. I punt. Ara, ja sabem que pel que fa a CiU, la via referendària està tancada durant els propers quatre anys. Molt bé. O molt malament, vaja. Cal prendre'n nota.

Aprovar una DUI, significa trencar amb la legalitat ecspanyola, naturalment que sí, i implica jugar-se-la. Però algú amb dos dits de front pensa que si un Parlament, sorgit d'unes eleccions democràtiques aprova una DUI, serà immediatament clausurat? A l'Europa del 2009, quasi a tocar del 2010? Una Europa que ha vist més d'una i més de cinc DUI en les darrers anys, i doncs que cada cop n'està més acostumada? Quina legitimitat té una Ecspanya que està fent esforços per convertir-se en l'autèntica pària d'Europa? Va, home, va!

A partir d'ara ha de quedar molt clar per a qualsevol català, és a dir, per a qualsevol sobiranista, que si vol tallar de soca-rel amb el cul-de-sac actual, només queda un camí, una opció, i aquesta és la que proposa Reagrupament, i que passa per bastir una candidatura transversal que es comprometi a Declarar la Independència el més aviat possible, i que propugna una clara i radical regeneració de la política catalana, per acabar d'una vegada amb trenta anys d'autonomisme corrupte i de submissió als diktats de Madrit. Per fer bugada i començar de nou, nets i polits, com aquell qui diu.

He dit.

KOSOVO, THE YOUNG EUROPEANS

Aquest vídeo forma part de la nova campanya que el govern kosovar ha contractat

amb la branca israeliana del gegant de la publicitat Saatchi&Saatchi. La campanya

es va iniciar el passat dia 26 d'octubre i consisteix en l'emissió de dos anuncis,

un de 60 segons i un de 30, en algunes de les principals cadenes globals de televisió,

tals com CNN, BBC World News, Euronews, CNN Turk, Bloomberg i Eurosport.

El seu cost total és de 6 milions d'euros (és a dir, només un desena part del que Ecspanya

ens roba en un dia, en l'actualitat)

Segons he pogut llegir, la campanya continuarà amb nous anuncis adreçats específicament

a l'Estat ecspanyol i al Tribunal Internacional de Justícia de La Haia, que,com ja vaig comentar

en un post recent, ha d'emetre una opinió consultiva sobre la conformitat de la Independència

del país amb la legislació internacional. La campanya de relacions públiques, també inclourà

mitjans escrits de renom com The Economist i Newsweek. Penso que és un bon exemple

del que els Catalans hem de fer per donar a conèixer que, com diu l'eslògan ja prou difòs,

volem ser The Next State of Europe.

Que així sigui.