COMUNICAT DE REAGRUPAMENT

HI SOM, HI SEREM

29 DE JULIOL 2010

Reagrupament saluda com a signe de vitalitat les noves candidatures que volen bastir-se assumint de forma íntegra els nostres principis bàsics d’independència, regeneració democràtica i treball.

Conscients de la força cohesionadora que estan comportant les nostres propostes en el moviment independentista català, volem compartir-les un cop més amb tots els qui les vulguin considerar pròpies, els fonaments de les quals són els següents:

• La nació catalana ha d’esdevenir un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.

• Reagrupament no formarà part de cap Govern que no es constitueixi per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya, que haurà de ser aprovada posteriorment per referèndum.

• La proposta de Constitució Catalana aprovada per la IIª Assemblea de Reagrupament serà la primera llei que els diputats de Reagrupament presentaran al Parlament per a la seva aprovació.

• La regeneració democràtica de la política catalana és condició necessària per l’èxit del nostre futur i això vol dir els compromisos següents:
  • Sistema electoral basat en llistes obertes.
  • Limitació de mandats a dues eleccions consecutives per al mateix càrrec.
  • Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
  • Control, transparència i austeritat en la despesa pública i dels polítics.
  • Llei electoral vinculada al territori.

Som una candidatura de gent normal en la qual Catalunya és la nostra única raó de ser. Per això, en el moment que esdevinguem un Estat, Reagrupament haurà aconseguit els seus objectius fundacionals i es dissoldrà com a organització.

Visca Catalunya lliure!

M'AGRADA ENCARA MÉS!

AU, ARA ANEU AL TRIBUNAL DE LA HAIA A VEURE SI US FAN CAS, GAMARUSOS!

M'AGRADA!

Mai m'he refiat dels que són incapaços de cremar les pròpies naus.

Ara només hi ha una sola via: Endavant!

Avui estic content.

FRIENDS OF CATALONIA

Hauríem d'instituir algun tipus d'Orde, de caràcter ivocació eminentment republicà, per descomptat, adreçat a aquelles persones forasteres que, cada cop més, s'aboquen en la internacionalització de la nostra causa d'alliberament. Se m'acut, per exemple, que aquest Orde podria portar el nom de Friends of Catalonia, i es lliuraria a aquells ciutadans no catalans que destaquin pels seus serveis a favor de la Llibertat de Catalunya, la seva Independència i el seu progrés material i moral. Uns serveis desenvolupats en l'escenari dels seus propis països o a nivell global. En alguns casos, excepcionals, fins i tot podria incorporar també l'oferiment de la nacionalitat catalana.

Aquesta idea ja fa temps que em balla pel cap, però ha agafat més força arran els esdeveniments darrers. La internacionalització de la Independència de Catalunya és una tendència imparable, que s'ha accelerat d'ençà l'inici de les consultes populars, aviat farà un any. Catalunya cada cop més apareix al mapa de les Independències no només possibles -aquí sempre hi ha estat- sinó sobretot de les Independències probables.

Exemples de possibles candidats a l'Orde esmentada serien els nou diputats de la Cambra dels Comuns (Westminister) que fa uns dies van presentar una moció en defensa del dret d'autodeterminació de Catalunya. Es tracta de Hylwell Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Peter Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas (l'única anglesa, foto superior), Stewart Hoise (foto inferior) i Eilid Whiteford.

Malgrat que el text de la moció, inclou una referència al nyap, penso que hi té més força la reivindicació del dret a decidir dels catalans i les catalanes, és a dir, del dret a l'autodeterminació. I això és el mínim que es pot exigir a qualsevol demòcrata: que reconegui el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur polític. És la diferència entre un demòcrata i un que no ho és. Fer-ho a més en el marc d'una institució de tant prestigi com és la Cambra dels Comuns (Westminster), és encara més rellevant, i mostra el camí que caldria seguir i que ens hauria de portar al Congrés dels Estats Units (al Senat i a la Cambra de Representants) o al Bundestag alemany, per posar només dos exemples més que rellevants.

La moció, presentada el passat 14 de juliol, és la següent:

"That this House notes that more than one million people attended the 10 July 2010 protest in Barcelona in favour of proper powers for Catalonia; welcomes the continuing debate over the constitution of Catalonia; believes Catalonia to be a nation; recognises that independently organised votes on independence have shown a majority in favour; expresses concern that the democratic will of the people of Catalonia as shown in the 2006 referendum on the Statute of Autonomy should be over-ruled by the judiciary of Madrid in its ruling of June 2010; expresses further concern that future constitutional developments in Catalonia which take place with the support of the government and people of Catalonia may face judicial review by organisations which are not neutral or independent in this matter; and calls for the 2006 statute to be carried out in the form which was supported at the ballot box and that the residents of Catalonia should be allowed the right to determine democratically their own future".

Altres susceptibles candidats a ser membres de l'Orde, serien per exemple, l'actual líder del Partit Quebequès, Pauline Marois o el President del Parlament de Flandes, Jan Pneumans, entre molts d'altres. I sense oblidar tot el tema de Kosova, sobre el qual tinc un post pendent que aviat penjaré).

(Us he de confessar un secret: també m'agradaria que en aquest Orde hi figurés algun militar, com per exemple el General Petraeus, en una actualització d'aquella mítica pancarta penjada a l'Estadi Lluís Companys, que en plena febrada olímpica, afirmava "General Schwarzkopf, free Catalonia from Spain"... ai, la nostàlgia...).

HE REBUT AIXÒ

COMUNICAT

Els integrants de la comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes, constituïda en el Plenari del passat 26 de juny, volem puntualitzar que:

- Les consultes han estat, i són encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.

- El Moviment de les Consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i té clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.

El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del món. Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.

- Les Comissions Locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si són independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.

La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del món associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.

- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.

Per tot això, volem manifestar que:

- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les Consultes en aquest sentit.

- Ningú està autoritzat a fer ús de les comissions organitzadores locals de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular.

Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista.

Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les Consultes. És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les Consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'auto-proclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.

Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes

(NOTA: Les negretes són meves. Les fotos, també són meves JS)

Reflexió:

Més clar, l'aigua.

Em consta que algun professional de la política institucional va sondejant líders locals de les consultes... i també que ha rebut alguna carabassa ....

I mentrestant, els ecspanyols, amb un morro que se'l trepitgen (ja me n'ocuparé d'ells, no hi patiu, els tinc ben apamats).

FELICITATS A L'ARTISTA!

LA BRUNETE MEDIÀTICA!

VISCAAAAAAA: LA INDEPENDÈNCIA DE KOSOVA NO VA SER IL.LEGAL!

QUE TREMOLI ECSPANYA!

BBC, CNN, New York Times, Al Jazeera, Reuters, Le Monde, RIA NOVOSTI

LES INDEPENDÈNCIES ES DECLAREN, "MY FRIEND"

El vice-president del nyap s'ha despenjat amb un article que situa la independència al voltant del 2350. Bé, cap novetat. Suposo que llavors els seus successors ja hauran acabat de pagar la hipoteca del piset que recentment acaba d'adquirir.

Les independències vénen quan vénen. Pretendre tenir-ho tot controlat com es desprèn de l'article és un cant a la inoperància. Seria com aquelles famoses condicions objectives imprescindibles per fer la revolució de dècades passades. I fins que no s'assoleixen, tothom quietos-paraos.

No, vice, no. Les independències es DECLAREN. I es DECLAREN, democràticament, el més aviat possible, intentant tenir el màxim de suport i recursos, en el moment de fer-ho, però, sense posar cap excusa peregrina per a mantenir l'statu quo. Fer altrament és legitimar la subordinació de la pròpia nació. És acceptar que l'opressió apreta, però no ofega. Això ha estat sempre així i continuarà sent així en el futur.

Més de la meitat dels estats actuals del món han accedit a la Independència mitjançant una DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA. No hi ha res de novedós en aquest sentit. Catalunya també vol emprar aquest camí, per recuperar la seva Llibertat, robada quasi fa 300 anys.

Catalunya afronta un repte sense precedents. La Independència es pot declarar en qüestió de mesos, menys de 6, si s'aconsegueix escollir una majoria independentista (monocolor o multicolor, això és el que menys importa) al Parlament del parc.

No s'hi valen dubtes, prevencions ni excuses de mal pagador.

"EL MOMENT ZEN" A LES LLIBRERIES

Ha començat la distribució per les llibreries del país del meu darrer llibre El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009). El llibre també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Al llarg de les properes setmanes també es faran diverses presentacions, amb l’ajuda d’amics i companys, en ciutats i pobles del país.

També es podrà trobar en algunes parades de llibres, com per exemple a la de la Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent, entre el 16 i el 25 d’agost.

Precisament a l'UCE es farà una presentació, concretament el 18 d'agost a les 18 hores, al Tendal.

El Moment Zen és un recull de posts que vaig publicar al llarg de l’any 2009 en aquest modest i humil bloc. I el seu preu és de 15 euros!

De moment les llibreries on es pot trobar són:

- Laie CCCB (la llibreria del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), carrer Montealegre, 5 , de Barcelona

- Llibreria Medios, carrer Valldonzella, 7, de Barcelona.

- Llibreria Documenta, carrer Cardenal Casanyes 4, de Barcelona.

- Llibreria Ona, Gran Via de les Corts Catalanes, 654 de Barcelona.

- La Central, carrer Mallorca, 237 de Barcelona

- Laie Pau Claris, carrer Pau Claris, 85 de Barcelona

- La Central Raval, carrer Elisabets 6, de Barcelona.

- Llibreria Catalonia, Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona

- Robafaves, carrer Nou, 9 de Mataró

- Llibreria El Set-ciències, carrer de Josep Anselm Clavé, 9 d'Arenys de Mar

Atenció: NO el trobareu a la Casa del Libro del Passeig de Gràcia.

CAMPANYA DE RÀDIO DE REAGRUPAMENT: 3.000 EUROS EN UN SOL DIA!

Uaaauhhh! He exclamat quan me n'he assabentat. Els catalans i les catalanes han contribuït amb 3.000 euros EN UN SOL DIA a la campanya de falques radiofòniques que Reagrupament va encetar ahir divendres i que es perllongarà durant els propers dies. Es tracta d'una quantitat que encara es pot incrementar més, atès que les transferències bancàries poden trigar uns quants dies.

Escolteu la falca aquí

Les donacions s'han d'ingressar al compte 2013 0739 14 0200656931 indicant "campanya de ràdio". Penso que és una excel.lent, una magnífica notícia.

I d'aquí a unes hores, la Primera Festa de Reagrupament a La Pobla de Segur (Pallars Jussà).

LA CARIOCA-SANDRUSKO CONNECTION JA COMENÇA A RAJAR

No content en ensorrar tot passat laportista, fins al punt de desestabilitzar el club, en Sandrusko ja comença a rajar la Carioca connection. Ningú no pot dir que no estava avisat.

Per Tutatis que en sentirem a parlar de les amistats perilloses del nen mimat de l'establishment dependentista.... Compte amb les comissions!

VUITÈ ANIVERSARI

Ahir aquest modest i humil bloc va fer 8 anys. Gràcies pel suport que al llarg d'aquests anys he rebut de molta gent tant de forma positiva com les crítiques i observacions negatives però constructives.

EL DEMAGOG ECSPANYOLISTA ...

HI TORNA....

A enfotre-se'n dels catalans, potser que ja n'hi ha prou, no?

UN ALTRE PAS ENDAVANT

La 3a Assemblea Nacional de Reagrupament ha estat un èxit absolut. És cert que potser ha mancat la cirereta, però vaja, tot és possible encara. I estic segur que els patriotes de debò prendran nota dels darrers esdeveniments i estaran a l'alçada de les circumstàncies. No en tinc cap dubte. Ens trobem, com algú molt encertadament ha escrit, en una situació d'Emergència Nacional. Deixeu-me, però, destacar els

següents arguments:

1. Assistència. Veure el Palau de Congressos més ple que en les anteriors assemblees ha estat sense cap mena de dubte una de les millors notícies que podíem rebre. Es constata, doncs, la solidesa d'un projecte que malgrat les turbulències naturals i artificials, endògenes i exògenes, continua amb pas ferm cap a la consolidació.

Mai una entitat civil, una associació, creada fa poc més d'un any, ha rebut tantes atzagaiades com les que hem rebut, i a aquestes també cal afegir els errors propis (començant per una servidora) que ens recorden, si cal, que no som infal.libles. I malgrat això, repeteixo, continuem amb pas ferm, tot i els assassinats mediàtics que patim -com per exemple, el perpetrat per La Vanguardia- que tanmateix ens indica que anem pel bon camí. Per aquell que els nostres enemics no ens volen veure.

2. La Candidatura. Reagrupament ja disposa d'una candidatura electoral, aprovada per una marge amplíssim de vots. Formada, a parts iguals, per homes i dones, que s'han compromès formalment a donar suport a una Declaració Unilateral de Sobirania quan surtin escollits diputats i diputades. És un altre pas endavant, de la societat civil al Parlament. Un Parlament que no és sobirà a hores d'ara, però que amb la força dels catalans i les catalanes i amb el compromís dels diputats independentistes, el convertirem.

3. El Patriotisme. Aquesta tercera assemblea ha estat un exemple paradigmàtic del que els reagrupats entenem per patriotisme. És a dir, per generositat i compromís. Dos exemples així ho certifiquen: l'aprovació d'un mandat a tres membres de la Junta Nacional per tal que participin en la reunió que el proper dia 14 se celebrarà per tal de promoure una candidatura transversal independentista el més àmplia possible. No existeix cap altra associació que de forma pública i democràtica hagi fet aquest pas.

I després l'aprovació d'un mandat a la Junta per que en funció de les negociacions futures amb altres partits, col.lectius o formacions es pugui modificar la composició de la candidatura abans esmentada per tal de donar cabuda a altres compatriotes que aportin un valor afegit.

Realment, m'és impossible imaginar cap altra formació que arribi a aquestes cotes de democràcia i generositat, col.lectiva i individual. I m'és impossible, perquè dissortadament no existeix. Ni existeix ni se l'espera.

Ens trobem a anys llum de la classe política tradicional, la regeneració de la qual no només és inexistent, sinó que cada cop més es tanca en ella mateixa.

Però els reagrupats, no som d'aquell món, venim d'origen diversos, tenim maneres de pensar i d'expressar-nos diverses, naturalment, però ens uneix la urgència per assolir la Independència i per fer un país digne. I per aconseguir-ho, en aquesta 3a Assemblea Nacional hem obert la mà a tots els patriotes, als centenars de milers de patriotes, que també consideren que la nostra Llibertat es troba en perill.

Endavant les atxes!

HOWARD WEBB

Aquest és l'home que avui xiularà el partit d'Holanda contra Ecspanya

Cal tenir ben present, que els ecspanyols han estat acusats de voler comprar els àrbitres.

Caldrà estar molt amatents a la seva actuació. El president de la

Federació Espanyola de Futbol, Angel Maria Villar,

és el president de la comissió d'àrbitres de la FIFA.

Els ecspanyols necessiten com l'aire que respiren, guanyar el Mundial.

Hem de fer el possible, i l'impossible, per impedir-ho!

Howard Webb, és sergent de Policia a Anglaterra.

Per acabar-ho d'adobar, sembla que és un protegit de l'inefable Pierluigi Colina

buff!!!!

WE WILL BE WATCHING YOU, MR. WEBB!

DO NOT HELP ...

UNA CROSSA I DOS COLLONS

Ahir va ser un dia molt important. Tant al matí com a la tarda. En aquest post no faré una valoració reflexiva, però. Ho deixo per més endavant. Només vull fer esment de la imatge que em va colpir més, a nivell personal, i que en termes poètics, podríem sintetitzar en una sola frase: Una crossa i dos collons (bé, de collons n'hi havia uns quants més...).

Així eren i així són els Soldats de Catalunya.

SOM-HI, CATALUNYA!

SI CINC CATALANS ARRIBEN A LA FINAL MUNDIAL,

AMB ONZE CATALUNYA ARRASSA!

L'ENIGMA, MOLT INTERESSANT!

L'ENIGMA CERVANTES AL C33

QUI VA SER CERVANTES REALMENT? ON VA NÈIXER? QUÈ I COM VA ESCRIURE? QUINA
ERA LA SEVA LLENGUA? I LA SEVA IDEOLOGIA?

El proper dissabte 10 de juliol C33 emetrà el llargmetratge documental
"L'ENIGMA CERVANTES", de David Grau i Jordi Bilbeny, produïda per Pilar Montoliu,
a l'espai SALA 33 DOCUMENTAL, a les 22:05.

0-5, ALEMANYA GUANYA... HO COMPRO!

I EL POP A LA CASSOLA!

25 ANYS... BUFF, I SEMBLA QUE FOS AHIR!

6 DE JULIOL DEL 1985: Efectivament, Lluís, encara hi ha combat...

VIKTOR KASSAI

Aquest és l'home que demà xiularà el partit d'Alemanya contra Ecspanya.

Cal tenir ben present, que els ecspanyols han estat

acusats de voler comprar els àrbitres.

Caldrà estar molt amatents a la seva actuació.

Els ecspanyols necessiten com l'aire que respiren, guanyar el Mundial.

Hem de fer el possible, i l'impossible, per impedir-ho!

WE WILL BE WATCHING YOU, MR. KASSAI!

DO NOT HELP THE PIGS!

WATCH THE REFEREE!!!!

DIE MANNSCHAFT!

TOTHOM AMB SAMARRETES ALEMANYES!

LECTURES D'ESTIU... i PEDROLO

Els lectors veterans d'aquest modest i humil bloc, ja saben que l'estiu és el moment que aprofito per esbargir-me intel.lectualment i fer allò que no puc fer durant la resta de l'any: llegir ficció, i més concretament, llegir novel.la.

Els lectors veterans també saben que m'he afeccionat a una determinada temàtica: la novel.la de la guerra i la post-guerra. Llegir històries, ni que siguin fictícies, dels homes i les dones que van viure els anys més durs, i que, parafrasejant el poeta, ens salvaren el país, és el meu particular homenatge a unes generacions que visqueren i moriren durant la guerra, la dictadura i els primers anys de la transició. Pràcticament cap d'ells van protagonitzar-la, perquè qui s'emportà els llorers van ser els nascuts els primers quaranta. És una generació oblidada.

Ahir, a la llibreria Setciències d'Arenys, vaig comprar un llibre que feia molts anys que volia llegir: Pa Negre, d'Emili Teixidor. Naturalment no me n'he pogut estar i ja he començat a llegir-lo. Ja va per la 15a edició, la qual cosa vol dir que ja és un llibre consagrat. No és que jugui sobre segur, és que ja fa molts anys que el volia llegir i no trobava el moment. Ara el tinc. Intentaré llegir-lo amb una certa disciplina, no sigui que aquesta tranquil.litat s'estronqui tot d'una.

Un cop l'enllesteixi, tinc pensat llegir-me alguna de les darreres novel.les d'en Ferran Torrent. Sóc un lector addicte al creador de Butxana. Però he de reconèixer que encara no he llegit les dues o tres darreres novel.les seves. Em va decepcionar bastant que es presentés al premi Planeta, quintaessència del franquisme sociològic i no tant sociòlogic... Llepades i guarides les ferides, suposo que llegiré L'Any de l'embotit o la darrera El bulevard dels francesos.

Si encara tinc temps, espero que sí, tinc curiositat per llegir la novel.la triomfadora del Dia del Llibre d'enguany, que no és altra que la de Xavier Bosch, Se sabrà tot.

Per cert amb el Bosch, coincidírem a l'Escola, si bé ell anava dos o tres cursos per sota meu. Han passat els anys i si no m'erro, en Bosch ha esdevingut una de les puntes de llança mediàtiques de l'anti-laportisme rampant. Tot i aquest pecat, considero que RAC1 va perdre molt quan Bosch va ser substituït pel sòmines del Basté, que està a anys llum en preparació intel.lectual, intel.ligència i fins i tot diríem sensibilitat.

No sé si podré amb tots tres, l'estiu té poques setmanes i el mes de setembre segur que es presenta carregat en tots els sentits. En tot cas, a mesura que els vagi acabant, en faré un breu comentari.

Aprofito aquesta deriva literària del bloc per recordar que s'acaba d'esdevenir el 20è aniversari de la mort d'en Manuel de Pedrolo, un dels referents intel.lectuals d'aquest bloc. Pedrolo va ser l'escriptor més censurat pel franquisme, segons un estudi acadèmic. Independentista i marxista (heterodox, tanmateix), naturalment, el règim ha silenciat l'efemèride. Prefereix cedir el Palau de la Generalitat a cadàvers feixistes, és el que té continuar sent una colònia d'Ecspanya, per emprar el llenguatge pedrolià.

Juro que faré tot el possible i l'impossible per recuperar la figura de Pedrolo com a un veritable Pare de la Pàtria, un dels representants d'aquella generació perduda, de la que parlava a l'inici d'aquest post. Un més dels molts ignorats Soldats de Catalunya.