I ARA A PER "LO" MONUMENT DE TORTOSA

A ningú se li farà estrany si dic que aquesta imatge reconforta a tot un poble. La purga de simbologia feixista és un deure pendent, que ni els 23 anys de pujolisme ni els 7 anys de drama tristpartit han gosat emprendre de forma sistemàtica. Sempre hem avançat de mica en mica. I avui ha estat un gran dia.

El monument feixista ha estat enretirat de la travessera entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia. És un gran consol. D'aquesta manera retem homenatge als milers de joves catalans que van donar la seva vida al front. Als milers d'homes, dones i canalla que va ser víctima de l'aviació feixista. A tots aquells que van ser exterminats al Camp de la Bota, a Paterna, a Auschwitz o Dachau.

I a tots aquells que van dedicar la seva vida, patint exili, anys de presó, tortura, i la memòria dels quals encara avui en dia és combatuda amb odi pels feixistes de llavors i d'ara, (penso per exemple, en la d'en Jaume Martínez Vendrell (1915-1989)-foto, durant la guerra, capità d'artilleria).

Però encara queda molta feina a fer. Tant simbòlica com real. I un magnífic lloc per on continuar sense dubtes ni contemplacions és lo monument feixista de Tortosa. Cal enderrocar-lo, cal dinamitar-lo, cal fer-lo desaparèixer.

Només així, el record dels milers d'homes que van donar la seva vida i van tenyir el riu i la terra de sang, serà rescabalat. Amb decisió i fermesa. Sense dubtes ni titubeigs.

S'atrevirà a fer el pas, la nova administració dependentista? La consellera amb l'ajuda de Déu Ortega, s'hi posarà de debò? I el batlle convergent? Què pensa el senyor Ferran Bel, quan veu la foto de dalt de tot?

Nano, t'estàs quedant sol, i tard o d'hora, arribarà el moment de fer un pensament...

Nou post al BGS "Com passarà a la història l'Isidre Fainé...?"

Llegiu-lo aquí.

ALGÚ JA HO HAVIA DIT....

Permeteu-me un toc d'immodèstia, encara que algú s'enfurismi (tindrà dues feines...).

El fragment següent, el vaig penjar en un post ara fa quasi dos anys, concretament, l'11 d'abril del 2009,

"No m'estranyaria que un dels elements claus de les mesures anti-crisi fos l'intervencionisme en les caixes d'estalvi. Els ecspanyols estan rabiosos perquè una caixa ecspanyola ha fet un pet com un aglà, i en canvi, cap caixa catalana (és un dir) ha pringat. No ho poden suportar i ja estan preparant el terreny per carregar-se-les. Perquè se les carregaran, us podeu ben preparar. No en tinc cap dubte. La crisi serà l'excusa perfecta"

De vegades, em pregunto que com és que sóc tant intel.ligent... (si no m'ho dic jo, no m'ho dirà ningú més...).

RUBALCABA, AZNAR I EL TERRORISME ECSPANYOL

Ja portem uns quants dies d'una escalada de declaracions de polítics ecspanyols, ben carregades de catalanofòbia.

Una espiral que ha culminat, de moment, avui, amb sengles actes de terrorisme polític contra l'independentisme català. Concretament a València i a Terrassa.

Val a dir, que el terrorisme ecspanyol no és res de nou, sobretot a les comarques al sud del riu Sènia, on els terroristes ecspanyols tenen carta blanca per agredir, atemptar i assetjar qualsevol manifestació pública de catalanitat. És tan habitual que és com si plogués o fes sol, per la qual cosa els mitjans de comunicació català, sobretot els que tenen seu a Barcelona, ni tan sols se'n fan ressò. Una actitud que contrasta totalment quan a qualsevol element pepero o de C's, algú li toca ni que sigui trepitjant-lo la punta de la sabata. Llavors sí, llavors el (cínic) victimisme ecspanyol es desferma i ja veus a La Vanguardia, El Periódico i naturalment la conilla des dels matins de TV3 exigint responsabilitats i cercant els responsables.

Una servidora pensa que alguna responsabilitat han de tenir els Pérez Rubalcaba i els Aznar de torn, que no paren de llançar missatges que fan tota la catipén d'obrir la veda contra Catalunya. Ja se sap, s'acosten eleccions, i els ecspanyols han de treure el sant cristo gros, i aquest no és altra que la Catalanofòbia.

En aquest sentit, penso que atès que els terroristes que agredeixen, fins i tot amb armes biològiques, comparteixen els mateixos objectius que els partits d'aquests dos fenòmenus, algú hauria d'iniciar els tràmits per il.legalitzar el PP i el PSOE per connivència amb els terrorisme, i al.legant la famosa Llei de Partits que tant alegrement s'aplica a la CAB, sotmetent-la per cert a un procés d'apartheid i de pèrdua dels drets civils i polítics sense precedents.

Per altra banda, tot sembla indicar que la catalanofòbia no afluixarà en les properes setmanes, sinó ben al contrari. És per això que cal estar més amatents, perquès les seccions d'assalt (les SA, ahahahah) de l'ecspanyolisme no és descartable que tornin a actuar. Caldria, en aquest sentit, que els homes i les dones del conseller del bat de basebol, que tant magistralment han reproduït els de Polònia, disminuïssin la seva obsessió per estomacar okupes i empaitar criatures que després prenen mal, i es fixessin més en com detenir aquests terroristes.

De moment, per començar, sembla que ja tenen una matrícula de cotxe, cosa que ja és un gran què. I segur que deuen tenir alguna gravació de mòbil, que per alguna cosa serveixen, aquests gadgets ... a banda d'enviar missatgets, o descarregar-se cançons.... Ara, la qüestió és saber si el del bat, voldrà -ho podrà- fer-ho, atès els problemes que sembla que té per manar al seu departament...

ENTREVISTA A JOAN CARRETERO

Entrevista a l'espai Polièdric de Catalunya Informació, 17.01.2011

ELS OPORTUNÍSSIMS ATACS DE COR

A Catalunya, anem de camí del Guinness en l'apartat d'atacs de cor oportuníssims... Acabo d'assabentar-me que en David Martínez Madero, ha mort d'un atac de cor a l'aeroport de Milà, on havia fet escala procedent d'Àsia.

Era el Cap de l'Oficina Anti-frau de Catalunya (OAC), un dels comptats encerts que va fer el tristpartit, com ja en el seu moment vaig escriure. Tenia 47 anys i era nascut al Masnou (Maresme).

Abans de ser director de l'OAC, havia exercit de Fiscal Anti-Corrupció i contra la delinqüència organitzada (és a dir la Màfia). De fet, un dels principals capos de la màfia georgiana, Tarel Oniani, en va ordenar el seu assassinat.

Ara fa uns mesos, va ser entrevistat per la conilla als Matins de TV3, i va ser llavors que li vaig sentir dir una frase, tan contundent com elemental. En referència a la Comissió Parlamentària sobre l'espoli del Palau de la Música (si se'm permet), va dir que, "les comissions parlamentàries són per controlar el govern, no l'oposició". El vídeo és ben revelador.

I és que la degeneració de la política dependentista a Catalunya assolia amb el tripartit uns nivells tercermundistes. Uns nivells que ara, amb el govern dels millors, dels business friendly, encara pot arribar més baix, encara que sembli increïble. Només cal recordar, el comportament inaudit de la Mesa del Parlament amb el tema del Grup Mixt, o en el nomenament al.lucinant d'en Duran i Ecspanya, com a President de 4 comissions bilaterals, sense tenir cap mena de responsabilitat institucional a la Generalitat.

For the record, fa uns anys, un alt càrrec orgànic de CDC també va morir d'un sobtat atac de cor. Tant ell com el seu successor en el càrrec, apareixen relacionats, per cert, en l'escàndol del Palau.

Curiós, no?

"WALKING DEADS", ÉS A DIR, S'HA ACABAT EL BRÒQUIL, al BGS

Nou post penjat al Bloc Gran del Sobiranisme.

UNA GUERRA DE SUMA ZERO!

En Josep Gifreu és un referent de primer nivell. En una entrevista recent a la publicació Comunicació 21, diu sense embuts unes veritats grans com una casa de pagès. La podeu llegir sencera aquí.

De totes maneres no puc estar-me de reproduir íntegrament els fragments més rellevants. Són aquests:

La televisió és un instrument totalment domesticat de relació amb el món, i aquí hi ha la gran batalla.

La gran batalla entre l’espai català de comunicació i l’espanyol es troba situat sobretot en el front televisiu.

(...) Però no podem tancar els ulls al fet que encara avui, trenta anys després de la Transició, un 80% del consum de televisió a Catalunya es fa en castellà amb canals de control espanyol, i això no té

perspectives de canviar.

Dit això, la batalla principal de qualsevol estratègia per progressar cap a una normalització del català a l’espai de comunicació ha de centrar-se, doncs, en la televisió. El problema capital és la desocupació dels ocupants. És el gran problema que es troba una empresa privada catalana de televisió que vol competir amb els ocupants. Els ocupants, els grans canals espanyols, són canals competitius amb molts recursos que envaeixen l’espai amb canals vells i nous, generalistes i temàtics. Aquest és el gran nus pel model de negoci per una televisió privada en català." (negreta meva)

"El problema capital és la desocupació dels ocupants", frase genial, que no és altra cosa que allò que en ciència política s'anomena una relació de suma zero, on allò que guanya A ho perd B, de manera que l'avanç del primer pressuposa un correlatiu i obligat retrocés del segon. I això, naturalment és així perquè l'espai televisiu és limitat. I amb un 80% de televisió en ecspanyol, ho tenim difícil -tot i que no es pot establir una relació directa entre usar l'espanyol i ser contrari a la Independència, com tampoc es pot pressuposar que emprar el català, et fa partidari de la Independència, naturalment.

"Com desocupar els ocupants", that's the question! (the bloody fucking question, diria més). En aquest bloc ja m'he referit en més d'una i de dues ocasions a aquest tema.

Ja el 1995, en el meu llibre L'Ombra del Poder, afirmava clarament que TVE va ser un element capdavanter en el procés d'ecspanyolització de Catalunya, sobretot en els anys claus de 1958 a 1982.

Cal tenir sempre present que van ser polítics franquistes que van dirigir o gestionar TVE en els anys anteriors, els que després protagonitzaran la transició.

Em refereixo, és clar a individus com Adolfo Suarez, Rosón (el ministre de l'interior que va difondre per la televisió l'expressió d'etarra, seguint fil per randa el manual de contrainsurgència, en la primera lliçó del qual es diu que per destruir l'enemic, primer se la de deshumanitzar -és a dir, convertir-lo en no-home, un convertit en no-home, en etarra, la susceptibilitat per liquidar-lo desapareix, perquè és com si esclafessis una formiga, que al cap de tres segons ja te n'has oblidat).

O el propi Juan Luís Cebrián, referent incombustible de la progressia ecspanyola, i alt responsable de TVE en l'època franquista, abans de fer el salt a El País.

Després, entre 1983 i 1992, l'entrada en acció de TV3 va significar un retrocès evident de l'espanyolisme televisiu, però de seguida els ecspanyols es van posar les piles. La Llei de la Televisió Privada, aprovada pel govern Gonzàlez el 1989, va estar pensada per tallar el protagonisme del canal autonòmic, i també es va posar molt èmfasi en impedir la concessió d'una llicència a un canal privat en llengua catalana i d'àmbit nacional. Les televisions privades, amb les seves Mamas Chichos i tota la pesca, van obrir la porta a la victòria d'Aznar el 1996 i als vuit anys d'ofensiva neo-espanyola sense deturador. Així, en la primera dècada del segle XXI, la televisió en català va perdre una gran oportunitat, sobretot en el procés de digitalització, que no ha fet més que reforçar un ecspanyolisme rampant i sense complexos.

En aquest sentit, els set anys de tristpartit, van ser un autèntic

desastre. La pèrdua de TV3 com a referent de la modernitat hertziana, el tancament dels repetidors al País Valencià, la brunete mediàtica que no cessa, ha portat en els darrers anys a una situació molt precària del panorama televisiu nacional. Tv3, fidel al seu nom, és una televisió que s'ha regionalitzat i ecspanyolitzat fins a límits insospitats, amb periodistes i comunicadors que en alguns casos són difícilment diferenciables d'un col.lega de Telemadrid o de Canal Sud. Com dues gotes d'aigua, vaja.

En definitiva, que sense un espai televisiu català fort i cohesionat, tot és molt més difícil.

El Ciberespai català

En Gifreu també es refereix, sàviament, a la situació del ciberespai català. Concretament diu,

"Estem força bé en el ciberespai i en la cultura digital pel que fa a l’ús del català. (...) Ha estat molt important l’activisme digital català. Sóc optimista amb els passos que s’han donat fins ara a internet."

Tanmateix adverteix tot seguit,

"Espero que continuï, però també m’agradaria destacar que no hi ha un cel digital independent de la terra normalitzada. Terra i cel han d’anar molt ben coordinats i per tant cal tenir mercats i lleis que protegeixin el català."

Un 10. Sí senyor. Sublim. Cel i terra, terra i cel han d'anar units. No hi ha un sense l'altre i l'altre sense l'un. Les experiències ja s'acumulen: per molta virtualitat independentista a la xarxa, cal tocar de peus a terra -sovint dolorosament- per saber realment on s'està.

En definitiva, doncs, una entrevista com la raó mana. Una senyora entrevista!

4 PRESIDÈNCIES PER EN DURAN

Segons publica el Diari Oficial de la Generalitat de dalt, el senyor Duran i Ecspanya assumirà 4 presidències de la part catalana de comissions mixtes Generalitat-Govern espanyol.

Concretament, són les següents:

- La Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.

- La Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

- La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.

- La Comissió Bilateral d'Infrastructures.

Algunes reflexions al respecte. Primer, fins ara, aquestes comissions eren presidides per tres consellers del govern Montilla diferents: en Saura, les dues primeres, en Castells, la tercera i en Nadal, la darrera. Ara tot queda concentrat en les mans d'un sol individu, que per més inri no és ni membre del govern de Catalunya, ni tan sols diputat del Parlament de Catalunya. De fet és diputat del Congreso de los Diputados, espanyol, i doncs, no té cap sentit que representi la part catalana, perquè ell no forma part de cap institució catalana. És un enorme contrasentit.

Objectivament, doncs, amb aquests quatre nomenaments, el govern Mas afebleix la posició de la CAC respecte el govern de Madrid. Semblava impossible fer-ho pitjor que ho feia el govern Montilla, però el senyor Mas, en unes escasses setmanes ho ha aconseguit. Avui, Catalunya és més feble respecte Ecspanya que abans de les eleccions... Sense comentaris.

Dos, els nomenaments han estat acordats per la Vicepresidenta del Govern, la senyora Joana Ortega. Ja vaig dir en un post recent que aquesta serà la principal porta d'entrada d'en Duran en el govern. Ortega és la dona de palla d'en Duran. Aquest serà al govern sense ser-hi, de manera que remenarà les cireres, però mai haurà de passar comptes. Per cert, l'Ortega ha substituït en Carod-Rovira com a representant de la Generalitat en l'òrgan de direcció de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Segons sembla, serà a través d'aquest think tank oficial, que en Duran vehicularà la seva tasca d'Afers Exteriors. Un altre servei doncs, de la submissa Ortega.

Tres. A Madrid, veient com en Duran i Ecspanya es menja amb patates en Mas i no para d'acumular poder, respiren fondo. Jo suposo que deuen al.lucinar com pot ser que un tipus que no forma part del govern, en la pràctica controli tots i cadascun dels llocs claus.... Segurament, n'ha après molt de les estratègies vaticanistes de fer política, per raons òbvies.

Penso que els diputats independentistes del Parlament (diuen que n'hi ha 58 que se'n declaren), haurien de fer per manera de vetllar perquè aquest afebliment objectiu del país respecte de Madrit, no l'enfonsés encara més en la misèria i la decrepitud on es troba actualment... Ep si és que volen evitar-ho!

ENTREVISTA A EN RICARD DE VARGAS-GOLARONS

Paga la pena.

LA VELLA TÀCTICA DE LA PUNTADA CAP AMUNT

He penjat al Bloc Gran del Sobiranisme, la meva col.laboració habitual dels dimecres. Si la voleu llegir, entreu aquí.

No sé si ja ho havia dit, però els problemes de fa uns dies al bloc ja s'han resolt. Agraeixo la col.laboració d'en Jordi.

CATALUNYA, ESCÒCIA I LA XINA

El primer Vice Primer Ministre de la Xina, el senyor Li Keqiang, està de gira per Europa. Després de visitar Espanya i Alemanya, ara es troba al Regne Unit. Es tracta d'un tour fonamentalment econòmic. L'acompanyen diverses dotzenes d'empresaris del seu país.

El senyor Keqiang, sembla ser, està cridat a ser, en el futur immediat, el número 1 del règim del seu país. Poca conya, doncs, es tracta d'un peix gros, o més aviat d'una balena immensa.

Del seu viatge a l'estat espanyol m´ha cridat l'atenció el fet que el govern de la Generalitat dels senyors Mas-Duran i Ecspanya, el govern business friendly, n´ha estat totalment absent. Totes les fotos han estat pel govern de ZP. És curiós perquè segons un report que vaig llegir fa uns dies, el gruix de les inversions xineses a l'estat espanyol es concentren, si més no fins al moment present, a Catalunya, i més concretament, a la CAC.

La pregunta és, com pot ser que el govern business friendly, passi olímpicament i no faci una rebuda digna de Benvingut Mr. Keqiang, ni que fos en record del recentment traspassat Berlanga? No l'interessen al govern business friendly els dòlars xinesos?

Igual el govern de la CAC està més interessat en què els madrilenys, els extremenys o els aragonesos, abans o després d'insultar-nos, ens comprin. Tenint els extremenys, els aragonesos o els riojans... qui es preocupa pels xinesos? Si de fet, els xinesos viuen molt lluny, i a més, ja se sap que l'AVE, no arriba a la Xina...

Passa, però, que el sr. Keqiang, després de parlar amb el ZP i la Merkel, agafa un avió i en comptes d'aterrar en qualsevol dels aeroports que envolten Londres, ho fa al d'Edinburg i comença a negociar amb el govern i les empreses d'Escòcia... (a la foto, el sr. Keqiang amb el Primer Ministre d'Escòcia, l'independentista Alex Salmond). Que si petroli, que si energies renovables...

Jo no sé com s´ho haurà pres el govern de Londres, que el sr. Keqiang aterri a Edinburg i no a Londres. Suposo, intueixo, que haurà arrufat el nas.

Però sí sé una cosa, els escocesos saben jugar les cartes per la Independència. En canvi, uns altres que es vanten de ser business friendly, semblen només sospirar pel darrer pet de la Princesa del Pueblo, o perden el cul per l'ex-pringat que acaba de guanyar la rifa del Ninyo en no sé quin cony de barri perdut de Madrid, o teoritzen llargues hores sobre l'impacte del futur polític del senyor Álvarez Cascos, que com tothom sap, és clau, per a Catalunya....

I així anem fent, oi Marqueta i companyia?

PROBLEMES AL BLOC

He detectat problemes de redireccionament del bloc, que vés a saber quina és la causa. Mentre intento arreglar-ho, podeu, amables lectors i lectores, també accedir a un altre bloc que el tinc molt abandonat, tot i que en el seu moment em va donar moltes il.lusions. Allà replicaré els posts que penjo aquí.

El post anterior, doncs, si no el llegiu bé en aquest bloc, el podreu llegir, espero, sense cap problema, aquí.

Disculpeu les molèsties...

AFERS EXTERIORS

Els darrers dies he seguit amb un cert detall els canvis en l'organigrama de la Generalitat que s'està portant a terme arran de l'arribada de l'Administració Mas-Duran i Ecspanya (deixem-nos de punyetes).

Un dels elements que més m'ha desil.lusionat ha estat que el sr. Mas no ha mantingut la promesa que va fer en la campanya electoral del 2006 de crear una Conselleria d'Afers Exteriors. Aquest àmbit competencial ha quedat inclòs dins la nova Secretaria d'Afers Exteriors, amb rang de secretaria general, i que depèn directament del macro Departament de la Presidència, encapçalat pel mateix Artur Mas , a través de la Secretaria del Govern, el titular de la qual és en Germà Gordó.

Es tracta d'un rang insuficient. Amb poca visibilitat mediàtica i política. Fa la impressió que no s'és conscient de la importància que tenen els Afers Exteriors per a la Catalunya actual. És una dimensió clau, estratègica.

Tant és així que hauria de tenir un Departament específic, i hauria de comptar amb un responsable polític, de rang de Conseller, de primera línia, al mateix nivell que el d'Economia, Interior, Cultura o Política Territorial, per dir-ne alguns.

L'administració Mas-Duran i Ecspanya, sembla més preocupada per mirar cap Ecspanya que cap al món. La prova és que en Mas, si més no fins on una servidora sap, encara no ha fet cap signe de complicitat envers la comunitat internacional. (Tret de si es considera aquella expressió ridícula, pròpia de primera sessió d'un seminari d'MBA, de ser un govern business friendly, com a tal... ).

La ratificació de la titular d'Afers Exteriors del govern tripartit, s'ha venut com un altre exemple d'obertura ideològica del nou govern. En tot cas, caldrà veure si això serveix per impulsar o no una de les poques iniciatives positives que l'anterior administració va portar a terme, com fou l'impuls decidit de les Delegacions del Govern de la Generalitat a l'Exterior. Si aquesta línia s'abandona, llavors tot plegat serà una aixecada de camisa.

Cal seguir sense complexos els exemples del Quebec, que té un veritable Ministeri de Relacions Internacionals, amb una xarxa d'Oficines arreu del món. Fins i tot l'Oficina del Quebec a Paris, té status diplomàtic, reconegut pel propi govern francès.

En aquest sentit, em sobta la supressió de la Secretaria per a la Unió Europea... espero que no la canvïin per la Secretaria per a l'Aragó o per a Extermadura, que ja se sap que en Duran i Ecspanya això de "los cantos regionales" el posa. Vol dir això que per al nou govern, els afers de la UE no són rellevants? O que només l'importen les conferències sectorials ecspanyoles, i prescindeix de les cimeres europees i internacionals?

El nou govern, continua sense adonar-se que la dimensió internacional és clau pel futur de Catalunya com a país... i anava a dir per la Independència, però és clar ara caic que aquest govern de morrió i tocs teològics, està més aviat per la dependència...

ENGLISH VERSION (with few variations...)

He traduït a l'anglès un post anterior. Podeu llegir-lo aquí.

Top Risks per al 2011

Segons Eurasia Group,

"(...) the real danger here: that the eurozone countries big enough to matter in global finance, Spain and Italy, will find it increasingly difficult to borrow at rates that are financially sustainable. Should this occur, the chances of a truly systemic crisis will grow dramatically."

Més clar l'aigua, no? I els dependentistes no ho volen veure. O si ho veuen, ho amaguen. Amb Ecspanya, Catalunya s'enfonsa.

Per una lectura completa, cliqueu aquí.

GOS SPENDS 400,000 EUROS IN PORTRAITS

He penjat aquest post al meu bloc en anglès. Us convido a llegir-lo!

*Nota:

GOS és l'acrònim que el Departament d'Estat dels Estats Units fa servir per referir-se al Govern espanyol.

UNA COL.LABORACIÓ

Em plau informar-vos que ahir va penjar-se el meu article El fenomen de la bandes llatines i l'exèrcit espanyol. El podeu llegir al butlletí del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC).

Bona lectura!

7.000 MEMBRES, COMENCEM BÉ L'ANY 2011

No sé si serà un auguri de com anirà aquest nou any 2011. Però com a mínim ja puc dir que comencem molt bé! Avui, 1 de gener, ja som 7.000 els membres de la causa WORLD COALITION FOR CATALONIA INDEPENDENCE que en el seu dia vaig crear en el Facebook. Bé, de fet a l'hora d'escriure aquest post ja en som 7.020!

Vull felicitar tots els amics i particularment tots els que heu reclutat amics per la vostra feina. I una salutació simbòlica, però també especial per en Jordi que li ha tocat ser l'amic número 7.000!

Recordo que fa exactament un mes, l'1 de novembre, celebràvem l'amic 6.000, la qual cosa vol dir que en dos mesos, s'han afegit 1.000 amics, una velocitat que només es pot comparar amb les primeres setmanes de la constitució de la causa!

KEEP IT GOING!