dimecres, 29 de juny de 2011

"ME AND MESSI"

dilluns, 27 de juny de 2011

INDIGNATION CONNECTION

Si fa unes setmanes ja vaig afaitar Quico el Borde, avui toca a un altre llumenera, de la mateixa factoria per cert.

El Roger acaba de dictaminar sobre la dreta independentista. Ei, potser es va inspirar en un post meu, de fa uns pocs dies. O no. Però si ho va fer, no va entendre res.

Segons el nostre personatge en l'independentisme actual hi ha una hegemonia ideològica del nou sobiranisme de tall neoliberal.

Aquesta hegemonia neoliberal, continua, impedeix que l'independentisme transversal "connecti de forma nítida amb una protesta com la dels indignats" la qual rep el suport del 80% dels ciutadans de l'estat espanyol.

Anem a pams. Abans d'entrar en matèria, una qüestió prèvia:

A veure Palà, a tu et sona d'alguna cosa el concepte d'autocentrament?

Si vols te l'explico, no és gens difícil. Però és que sembla increïble que per justificar un argument, el (suposat) independentista d'esquerres Palà, agafi com a referent el 80% dels ciutadans de l'estat ecspanyol. És a dir, si fa no fa els mateixos que voten o bé al PSOE o bé al PP. Això sí que és independentisme d'esquerres, tu! De manera que si el 80% de ciutadans de l'estat ecspanyol diuen una cosa, doncs aquesta cosa va a missa, oi? S'ha d'estar com una cabra per utilitzar arguments legitimadors d'aquesta mena des d'una posició (suposada) independentista d'esquerra. Vols que et digui en què més estan d'acord en un 80% els ciutadans de l'estat ecspanyol? Vols que realment t'ho digui?

Aquesta actitud em recorda aquella altra d'un representant d'una formació que es declara de l'independentisme revolucionari que en una taula rodona sobre les consultes per la Independència, va etzibar que la situació econòmica era molt fotuda perquè ja "som 5 milions d'aturats". Un cop recuperat de l'ensurt, de seguida vaig replicar que jo tenia comptats al voltant d'un milió d'aturats a Catalunya, però que 5 milions era una mica exagerat.... Com podeu veure, un altre exemple fefaent d'autocentrament que fa por...

Bufa, quin (suposat) independentisme d'esquerres que tenim, no us sembla?

Però com us podeu imaginar, no escric aquest post per al.lusions, naturalment. Si més no, per aquesta. Sí que em dono per al.ludit quan blasma aquells que hem afirmat que això dels indignats ho ha orquestrat el CNI. I no només ho refermo, sinó que cada cop ho tinc més clar.

Però també em dono per al.ludit, pel fet que, a ningú se li escapa que determinats sectors políticomediatics, titllen l'Associació a la qual pertanyo de representar l'independentisme de dretes.

Aquí és quan se'm creuen els cables. A veure, quina és l'associació i la candidatura que porta des del mes d'octubre del 2009, pel cap baix, parlant de la necessitat de la regeneració de la democràcia catalana? Quina?

Però és clar, no mola que una associació seriosa digui les veritats. El (suposat) independentisme d'esquerres, ha d'esperar a que els ecspanyols ho diguin, per tal que ells moguin el cul. Oi?

Dos. Si realment, aquests indignats volen una democràcia real ja!, què van fer durant tots els mesos que es van celebrar les consultes per la independència? Hi van participar? Jo penso que no.

És més, què va fer el senyor Martín Varsavsky (foto), el gran gurú digital de la hispanoesfera? On eren tots els ideòlegs de l'spanishrevolution -a banda és clar dels agents del CNI-? On eren els senyors Enrique Dans, Ignacio Escolar, David Bravo o Eduardo Arcos, durant les consultes per la Independència?

I el pinyol DRY? No em refereixo, és clar a un dry-martini, si no als ideòlegs del moviment 15M, els qui porten la batuta política, mentre, els de províncies, es dediquen a fer rutes a peu de la perifèria cap al Km. O.... Palà, hi aniràs tu, caminant? Els independentistes d'esquerres, com que han de connectar amb el sentiment del 80% dels ciutadans ecspanyols, ja els veig calçant les xiruques i la motxilla i cap a Madrit falta gent, tu.

I què deia la nova mussa de l'esquerra més guai, la periodista Ana Pastor de TVE, de les consultes? I els bufons Andreu Buenafuente i Berto Romero?

I la Sexta? La quintaessència de la progressia ecspanyola... què deia de les consultes? I El País, i El Mundo, i Intereconomía , perquè això és el que consumeixen els vostres indignats, Palà, amb els quals tant vols connectar... I me n'oblidava del 20m.

Mira Palà, maco, si vols no em costa gens fer-te unes quantes lliçons de marxisme seriós, no el de manual. Una nació no és una classe social, i no hi ha nacions de dretes ni nacions d'esquerres. L'avi Karl això t'ho pot confirmar. Una altra cosa, és que si una classe social, vol triomfar, ha de ser nacional. Però, bé, t'ho puc explicar amb més detall.

Tornar a caure en el parany dels demagogs ecspanyolistes, com ERC va caure amb la Llei de la Dependència, demostraria no només falta de maduresa, sinó una profunda irresponsabilitat.

Ja va sent hora, per responsabilitat, que ens deixem de maximalismes ideologistes tant d'esquerra com de dreta, i lluitem tots cap a un mateix objectiu que ens uneix.

No et sembla, Palà?

Etiquetes de comentaris: , , , ,

NOVA ENQUESTA

Acabo de penjar en el bloc una nova enquesta, que trobareu si navegueu cap a baix (scroll down) en la primera columna de l'esquerra.



Aquest cop la pregunta és sobre quines prioritats caldria implementar, un cop proclamada la Independència de Catalunya. Us demanaria que com a màxim votéssiu tres, de les opcions suggerides, tot i que sóc conscient que totes elles són molt temptadores.

Merci per la vostra col.laboració.

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, 25 de juny de 2011

LA CRIDA

Acaben d'emetre un reportatge sobre la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana. Un grup activista que va tenir un rol important al llarg dels anys 80 i primers 90.

Personalment, hi vaig col.laborar entre el 1983 i el 1986. No vaig assistir, doncs, a l'Acte del Camp Nou, i de fet, vaig entrar després del fracàs de la Monumental i del merder on es va veure embolicat el músic Mikis Theodorakis.

Recordo que vaig fer les Rutes de la Vall d'Aran i de la Catalunya Nord. Amb ella vaig assistir per primera vegada, el 1983, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Més endavant, vaig participar a la Comissió Ecològica, a la de la Normalització Lingüística i a l'Antirepressiva. Sempre com a activista de base, vaig replantar arbres al Garraf, vam portar a terme les accions per la normalització del català al Sears de la Diagonal (avui en dia del Corte Inglés), a l'Estació de Sants, i a l'Aeroport del Prat. Va ser en aquesta darrera acció, on un poli nazi ecspanyol em va fotre un clatellot per l'esquena, naturalment. Recordo també haver pintat bústies de Correus -més exactament, esborrant l'estanquera- i cabines de la Telefónica. I haver format part de l'equip de seguretat de la Conferència de Nacions sense Estat de l'Europa Occidental -i és que encara érem en la Guerra Freda. Un dels actes que més em va agradar.

Va ser precisament quan em vaig implicar en la comissió anti-repressiva, sobretot arran de les detencions del mes de gener del 85 a Puigcerdà, i d'altres de posteriors, que vaig començar a interessar-me per opcions més polítiques, com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT), al qual acabaria integrant-m´hi el mes de setembre del 86.

En els anys següents, alguns dels principals dirigents de la Crida, van fer el pas cap a opcions polítiques de l'establishment, i alguns d'ells van tenir un paper prou important, com és públic i notori. He de dir que mai vaig acabar de lligar amb la filosofia política de la Crida. Això de parar l'altra galta quan t'estomaquen l'una, no va amb mi. Una de les coses que em treia més de polleguera, era la dinàmica aquella de les personalitats, en referència a que sovint allò que importava era si eres conegut o sobretot re-conegut, o si pel contrari eres un mitja-merda. I naturalment, la sospita sempre permanent de la connexió amb Palau.

Però tot i això, va ser un període del qual encara guardo amistats, com les germanes Escútia i d'altres, i que em va permetre sociabilitzar en el món de l'independentisme activista. També vaig aprendre a llegir críticament la premsa, a adonar-me de la importància i de la dimensió de la manipulació mediàtica i de com els partits polítics, juguen amb els sentiments i els anhels de la gent. I naturalment, a organitzar accions de denúncia, el més mediàtiques possibles i a tenir preparats els mecanismes de defensa -jurídica, econòmica i política- per fer front a les conseqüències d'enfrontar-se als ecspanyols.

La fi de la Crida, sincerament, la vaig considerar vergonyant. Però segurament, inevitable. Molts dels seus antics dirigents es trobaven sòlidament instal.lats en el poder polític o en les seves rodalies. I en aquest context, una associació activista feia nosa. També és possible que les persones que havien de rellevar els fundadors no se n'ensortisissin, o que algú els posés tots els pals a les rodes possibles, fins i tot des de dins.

Però ningú no dubta que va jugar un paper important en la sensibilització dels joves que als primers anys 80 vam sortir de l'ou, en un món trasbalsat per la Guerra de l'Afganistan, la revolució iraniana, la guerra de les Malvines-Falkland, el fenomen de Solidaritat a Polònia, la revolució sandinista, la vaga de Fam dels presos de l'IRA, l'arribada al poder dels neonacionalistes ecspanyols dels PSOE i l'aparició dels GAL, l'apogeu pujolista-roquista-reformista, la crisi econòmica, l'increment de l'atur, la SIDA, etc. Un món on encara es pensava en termes de guerra freda, i on no existia ni Internet -si més no a nivell popular-, ni els mòbils -o eren uns trastos prehistòrics-, ni els viatges low cost, i on sortir del país, encara era tot una aventura, perquè no érem part de la Comunitat Econòmica Europea, encara.

Sí, m´ha sortit un post una mica melangiós, però bé, de vegades, toca.

Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 24 de juny de 2011

"L'AMIC CAJA", AL BGS

Nou post sobre els amics de l'Artur Mas, al BGS.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 22 de juny de 2011


FELICITATS GIRONA!
ENHORABONA, CARLES!

Etiquetes de comentaris: ,

A FREDERIC EL FORESTAL....

El meu post sobre els indignats que no branden banderes a la Plaça de Catalunya, es veu que ha emprenyat a Frederic el Forestal, que m'ha penjat el següent comentari:

"crec que vas errat o manipules intencionadament aquest afer. endevino pel teu blog que sols tens la òptica nacionalista catalanista com a únic referent...si fos tal com dius, hi hauria estanqueres a la mani, orepublicanes...i, senzillament, no hi ha CAP bandera...i voler comparar aquest fet amb les fotos àrabs, al meu entendre, mostra un barroerisme inepte o un esbiaix de la realitat...puc coincidir amb lo d'èrmua, però per d'altres camins...ah, i per cert, sóc tant català com tu..però no em cal ser nacionalista...em conformo oblidantpostulats de dretes, i ser antifeixista i un bon anarquista"

La veritat, no me n'he pogut estar, i ja que m'ho ha posat en safata, li he respost el següent:

"No cal que ho juris que ets català, noi. Se´t veu d'una hora lluny. Encara diria més: ets l'essència de la catalanitat dels darrers 300 anys. Ets més català que jo 1000 vegades més...

I saps perquè? Perquè te n'amagues, perquè ets un acomplexat, perquè pateixes, com a bon anarquista, del complexe Urales, és a dir, d'aquells que volen ser universals i es canvien el nom (Montseny, era massa recagadet, sembla). Ets el producte de 300 anys de menjada de tarro, noi.

A totes les nacions en lluita per la seva independència, abunden els paranoics com tu que es fan un embolic iacaben dient que no són d'enlloc... per no haver de triar quin bàndol de la trinxera des d'on lluitaran...

Quan sento un bocamoll gallejant del seu cosmopolitisme, segur que és o bé català o bé basc, o bé escocès, o béquebequès, o bé gallec....

Mai sentiràs a un madrileny, a un parisenc a un londinenc, dir que és global. I això per dues raons molt clares:

La primera perquè saben que tenir un estat és bo, entre d'altres raons perquè no passes gana. I la segona ... perquè no són imbècils.

De manera que, catalanet, continua amb el teu cosmopolitisme de barretina, que els ecspanyols ja t'afaitaran i tu encara els riuràs les gràcies."

M'he quedat més que descansat, tu....

dilluns, 20 de juny de 2011

FES L'AMOR I NO L'INDIGNAT MAJARA

VANCOUVER, CANADÀ


Això sí que són indignats com cal.... que n'aprenguin!

Etiquetes de comentaris:

diumenge, 19 de juny de 2011

BIG MAN CLARENCE CLEMONS, I OWE YOU ONE


Etiquetes de comentaris: ,

MERCI


MERCI PER LA VOSTRA CONFIANÇA I EL VOSTRE SUPORT

ENDAVANT REAGRUPAMENT!

INDEPENDÈNCIA!

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte, 18 de juny de 2011

24 hores

D'aquí a 24 hores seré, serem, molts, a Vic a la IV Assemblea Nacional de Reagrupament. Serà, no tinc cap dubte, un acte reeixit i ple d'il.lusió pel futur de la nostra associació. M'agradaria que tothom que pugui pugi i ens veiem allà. No perdré el temps referint-me a aquells que ens cantaven les absoltes. Ens n´hem ensortit, malgrat que ens ha anat prim. Al conclave de Vic, sortirà un Reagrupament més fort, entre d'altres raons perquè una part de la feina ja està feta: 8 membres d'elecció regional ja van ser escollits ara fa quinze dies. D'aquesta manera es donava compliment als estatuts de Reagrupament. Vull felicitar des d'aquí, encara que sigui amb un cert retard, a tots els companys que han passat a formar part de la nova Junta: en Pere, en Marc, en Joan, en Gerard, Ramon, Carles, Francesc i en Ricard.

També hi haurà una actualització de la Ponència política, atesa que l'aprovada el mes d'octubre del 2009, ha quedat desf
asada en gran part: la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nyap, l'opinió del Tribunal de Justícia Internacional sobre la Independència de Kosova, el moviment de les consultes per la Independència, la fi del Tripartit i el retorn al poder dels dependentistes de CiU, l'ensorrada d'ERC, i la lluita pel poder que sembla plantejar-se en els propers mesos, l'espetec solidari, etc. Sembla mentida com canvia les coses en relativament pocs mesos. Potser aquesta és una de les raons per les quals m'atrau la cosa pública.

Finalment també hi haurà un aggiornamento de la Ponència d'Organització, per tal de dotar Reagrupament d'una estructura més eficaç i eficient, que és una de les demandes més repetides que hem escoltat al llarg dels darrers mesos, incloent-hi, naturalment, el tema de la comunicació.

Malauradament, i atès que no tinc, encara, el do de la ubiquitat, diumenge no podré ser al Primer Aplec Independentista del Baix Llobregat, que se celebrarà el mateix dia a Sant Boi. Alguna brillant ment pensant, i no sóc mal pensat, jo, va col.locar aquest esdeveniment el mateix dia que tots els reagrupats del Baix Llobregat serem a Vic. En tot cas, suggereixo que per una propera ocasió abans de fixar dates, es parli amb les organitzacions independentistes en el seu conjunt. En cas contrari, podria passar que el Segon Aplec se celebrés el proper 1 d'octubre, per exemple.

Malgrat aquest contratemps, no tinc cap dubte que l'Aplec serà un gran èxit, i des de Reagrupament recordem que, com vam estampar en les nostres samarretes granes, La Independència es construeix des del Baix!

Etiquetes de comentaris: , , ,

START UP NATION: CATALUNYA?


Em va cridar l'atenció l'altre dia, aquest vídeo del programa Valor Afegit, un dels pocs programes que encara segueixo a la televisió. Bé, seria millor dir a la xarxa, que és on realment el miro.

Una delegació d'empresaris de l'associació FEMCAT van visitar darrerament Israel per tal de conèixer d'aprop el que s´ha arribat a considerar com a miracle econòmic israelià. Una expressió que s'inclou en el subtítol d'un llibre que ha tingut un cert èxit editorial, i que penso llegir aquest estiu. Escrit per Dan Senor i Saul Singer, Start Up Nation, The Story of Israel's economic miracle, va aparèixer el 2009, i va comptar amb una important cobertura mediàtica i, en general, amb una acollida favorable.

Precisament, la delegació catalana es va interessar per algunes de les iniciatives empresarials que apareixen en l'esmentat llibre. I és que, segons els autors, el miracle econòmic israelià, consistent en una gran capacitat de creació de noves empreses, bàsicament de l'àmbit de les tecnologies de la informació, internet, etc., és degut a un seguit de polítiques que s´han desenvolupat en els darrers 10 o 15 anys, i de les quals en destaquen tres:

1. Una política d'atracció constant d'immigrants d'arreu del món, però sobretot d'Àsia i d'Amèrica Llatina, que contrasta amb les polítiques de rebuig que s'imposen a altres latituds. Naturalment estem parlant d'una immigració controlada i íntegrament gestionada per les autoritats israelianes, i no el desgavell del papers per a tothom.

2. Una inversió preferent en R+D+I i una completa connexió entre la universitat i les empreses, que valora sobretot el capital humà, i permet superar la inexistència de recursos naturals abundants.

3. El paper de l'exèrcit, tant en termes econòmics (10% del PIB), com sobretot en terme de formació dels joves israelians, que aprenen a treballar en equip, a obeir i a manar en unes condicions més que compromeses, i que fa que als 25 anys, siguin persones molt més madures que altres joves d'altres països.

A ningú se li escapa que en els darrers anys, Israel s'està convertint en una mena de complex militar-industrial-policial, fins al punt que les empreses de recerca, de seguretat i d'armament israelianes són capdavanteres a escala mundial. Una excel.lència que, com passa sempre, a mig termini, també incideix en l'àmbit civil.

La tesi resulta suggerent, tot i que jo tinc dubtes seriosos en considerar Israel, com una economia autònoma, en el sentit que molt probablement, sense les ajudes econòmiques dels Estats Units, l'economia israeliana no seria precisament un miracle, sinó més aviat un malson. A més esquitxada per un nombre creixent de casos de corrupció i delinqüència organitzada, sobretot d'ençà l'arribada massiva d'immigrants de l'antiga URSS, a principis dels anys 90 -molts dels quals no eren ni tan sols jueus, però que l'obtenció d'un passaport israelià, els obria la porta del món, i particularment, dels Estats Units i Europa, i fins i tot dels estats del Golf Pèrsic, amb els quals Israel comparteix un enfrontament total amb el règim iranià.

Però naturalment, si el vídeo em va interessar no va ser per entrar en el debat ad nauseam sobre el conflicte a l'Orient Mitjà, sinó per concretar què podem aprendre els catalans, sobre aquest cas.

Israel, és un país amb 7.1 milions d´habitants, una mica menys, doncs, que la CAC, i a l'igual que Catalunya, les seves riqueses naturals són més aviat escasses. En conseqüència, el seu desenvolupament econòmic s´ha de basar en el capital humà. En aquest sentit, la indústria militar i de seguretat, ha esdevingut un vector de creixement de primer nivell. Una indústria que després té aplicacions directes en la societat.

Malgrat una riquíssima -i amagada- tradició industrial militar, a hores d'ara, Catalunya no compta més que marginalment en aquest àmbit. I no per casualitat, naturalment. El Ministerio de Defensa ecspanyol, ja procura sempre que les principals empreses contractades no tinguin seu a Catalunya.

En aquest sentit, la Independència de Catalunya, a banda de moltes altres oportunitats, també obrirà les portes a la consolidació d'una indústria de defensa que a més d'ocupar mà d'obra altament qualificada, d'incrementar el potencial exportador -sempre procurant no armar règims antidemocràtics-, d'aplicar alts estàndards en R+D+I, també repercutirà directament en la societat catalana i farà augmentar el seu benestar, incloent, naturalment, la seva seguretat.

divendres, 17 de juny de 2011

ELS AMICS DELS TEUS AMICS SÓN ELS TEUS ....



(Pregunta retòrica, per descomptat)

Etiquetes de comentaris: , ,

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL A EUROPA


Luxemburg 1750 €,

Irlanda 1653 €,

Bèlgica ...1389 €,

Holanda 1385 €,

França 1.350 €,

Regne Unit 1005 €,

......

Ecspanya 624 €.


ENCARA NO VOLS LA INDEPENDÈNCIA?

Etiquetes de comentaris:

ISLÀNDIA RECORDA I CELEBRA LA SEVA INDEPENDÈNCIA

Avui, 17 de juny, els islandesos celebren la seva Independència, aconseguida el 17 de juny de 1944, quan el llavors rei de Dinamarca, va enviar una carta a les autoritats de l'illa en la qual es congratulava pel fet de formar una nova República.
D'aquesta manera, el rei danès, reconeixia els resultats del Referèndum d'Autodeterminació que es va portar a terme entre el 20 i el 24 de maig del mateix any. En aquesta consulta, els ciutadans havien de respondre dues preguntes.

La primera era si s'era partidari o no d'abolir la unió amb Dinamarca. I la segona, si s'era partidari o no d'adoptar una nova constitució republicana.

Els resultats van ser aclaparadors: el 97,35% van votar per l'abolició de la Unió amb Dinamarca i el 95,04% per l'adopció de la nova constitució republicana.

No cal dir que des d'aquest modest i humil bloc, es felicita el poble islandès, el qual darrerament està donant tot un exemple de regeneració democràtica jutjant els responsables polítics -ex-primer ministre inclòs- de la crisi financera que va portar a la fallida dels tres principals bancs del país i a la ruina a molts dels seus ciutadans.

Etiquetes de comentaris: ,

"ESCÒCIA (1a part) A LA VEU

Col.laboraci'o a La Veu de Reagrupament-Barcelonès. Bona lectura!

Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres, 15 de juny de 2011

ENÈSSIM RIDÍCUL DE L'AUTONOMISME

No seré jo, qui defensi un president autonòmic que s'amaga per les cantonades a l'hora de votar per la Independència. No.

Ara, sí que puc dir, i fins i tot, puc garantir una cosa.

En la República de Catalunya, la possibilitat que es bloquegés l'entrada dels parlamentaris, seria LITERALMENT ZERO.

I no només això.

La possibilitat que s'agredís els diputats republicans d'una Catalunya Lliure, seria inimaginable, entre d'altres raons, perquè serien persones dignes.

El que ha passat avui al Parlament del parc, és la quintaessència de l'autonomisme. Vull dir que només pot passar sota un règim autonòmic.

Ha de quedar clar que ja fa temps que en els fòrums feixistes es difonia la proposta d'assaltar el Parlament de Catalunya, sobretot durant el debat del nyap. Bé, doncs això ja passa, ja està passant.

En una Catalunya Lliure i Republicana, aquestes imbecil.litats no passarien. Vaja que ni de conya. Ha de quedar clar. Ni hi hauria parlamentaris que es passen per l'arc del triomf la més mínima decència i ètica política, que tenen les seves comissions a porta tancada, com la recentement creada sobre el concert econòmic o pacte fiscal, ni hauria agents d'intel.ligència estrangers posant contra les cordes, escarnint i matxacant els representants del Poble Sobirà de Catalunya. Els uns sortirien en globus, i els altres ... diguem que sortirien d'una altra manera.

Els qui van votar autonomia, ara recullen les conseqüències. L'únic que em sap greu de tot plegat és que l'enèssim ridícul de l'autonomisme s'assocïi al nom de Catalunya. Això, em rebenta sobremanera.

Etiquetes de comentaris:

"IV ASSEMBLEA NACIONAL DE REAGRUPAMENT, A VIC"

Nou post al BGS.


Etiquetes de comentaris:

dilluns, 13 de juny de 2011

GUARDIOLA A JERUSALEM

Etiquetes de comentaris:

diumenge, 12 de juny de 2011

NAUSEABUND (2a part)

La veritat aquest cap de setmana llarg ha estat políticament horrorós. Veure fins a la sopa els caretos de l'Àngel Ros, del Ballesteros i del Garcia Albiol, és una tortura que no es pot aguantar. Quina tropa!

Vaig fer un exercici de massoquisme polític i vaig escoltar els discursets dels dos primers. Del tercer no, perquè l'únic que em preocupa d'aquest individu és quan, com i on el destruirem.

L'Àngel Ros, paer amb majoria absoluta de Lleida, és com un retorn al passat. El seu discurs és carrincló i embafadament anti-independentista. Ens odia a mort, ni tan sols ho pot amagar. Els poders fàctics dormen tranquils amb ell. Com a bon ecspanyol ha posat en el centre del seu discurs polític el tema de la immigració i si el burka tal o qual. És l'estratègia dels serveis d'intel.ligència ecspanyols per marginalitzar el debat sobre la Independència. Guerra psicològica, ja ho he escrit en diverses ocasions en aquest bloc. Per derrotar aquest individu, el que cal és posar-lo sistemàticament contra les cordes, no deixar-lo respirar. Demostrar que el seu suposat catalanisme, amb la dosi obligada de lleidatanisme, no és més que una camama. Del seu discurs es traspua un missatge subliminal: diu que els seu únic objectiu o prioritat és la sortida de la crisi, el creixement econòmic, la cohesió social i bla, bla, bla. Se´t veu el llautó. La insistència en que només té un objectiu, i aquest és de naturalesa socioeconòmica, vol dir que obvia l'objectiu nacional, i que no és la seva prioritat.

Aquest discurset el podem capgirar: si realment el que et preocupa és el benestar dels lleidatans i les lleidatanes, que no t'alimentin les molles... la Independència és l'únic camí que pot donar uns recursos materials suficients per a garantir-lo. La subordinació a Ecspanya, és sinònim d'espoli i de robatori. Amb la independència, els pressupostos municipals podrien incrementar-se tranquil.lament un 30% en termes linials i això sense comptar amb els efectes multiplicadors que tindria i l'innegable augment en la presència internacional que suposaria. Res d'això és possible si s'accepta la submissió a Ecspanya. Per això aquests discursets sobre la cohesió social i econòmica, sense posar en qüestió l'espoli han de ser sistemàticament denunciats. Un exercici pedagògic en aquest sentit seria presentar els pressupostos municipals d'una Lleida dins d'una Catalunya independent. O, per evitar la immediata crítica que es faria de que "feu volar coloms", indicar quin és el cost de la submissió a Ecspanya, que han de pagar els lleidatans i les lleidatanes.

Diuen que en Ros representa l'esperança blanca del sector catalanista del PSC. Jo el que sé és que en el discurset d'investidura es va desfer en elogis respecte la megadiputada i autèntic poder fàctic de la zona, la Teresa Cunillera, un dels 25 diputats sociates que no perden l'ocasió de matxacar Catalunya així que poden, a major glòria del PSOE... i d'Ecspanya.

Quant al senyor Ballesteros, reelegit alcalde de Tarragona, el seu discurset va ser un cúmul de vaguetats, tòpics típics i frases fetes sense cap mena d'interès. El xaval se´l veu molt pagat d'ell mateix, fins a límits insuportables. Ballesteros va apostar durant la campanya electoral per intentar .... catalanitzar Ecspanya, sí tu, així de fort va el nano. No s´ha assabentat que aquest discurset ja fa 20 anys que va caducar? Quina santa paciència s´ha de tenir per aguantar determinades coses. Tot en el senyor Ballesteros és imatge, façana. I darrere d'aquesta façana no hi ha res. Bé sí que hi ha: fatxenderia i milhomisme... i un odi exagerat contra l'independentisme, com es va demostrar amb la repressió que va exercir durant l'anterior mandat, contra els patriotes tarragonins que van impulsar la consulta per la independència, els quals van ser sistemàticament assetjats per la policia municipal, en el seu paper de policia política sociata.

Cal tenir molt clar que el PSOE representa un projecte d'Ecspanya pensat per destruir Catalunya com a nació. Per això deixar que els seus acòlits toquin cuixa institucional és un error que no podem permetre, i que es paga molt car, com s´ha vist en el cas d'ERC a l´hora de fer balanç dels dos tripartits. Un autèntic i veritable desastre. Si ERC hagués tingut un capteniment patriòtic, probablement ara estaria governant amb més d´1 milió de vots al seu darrere. Pero els dos tripartits, i el desastre del nyap on es va posicionar en contra en el darrer minut i de mala gana, la van acabar d'enfonsar. A banda, és clar de les mil i una atzagaiades que els seus màxims representants van protagonitzar al llarg dels darrers set anys.

Un projecte independentista, ha de tenir molt clar que el PSOE és enemic mortal d'una Catalunya lliure, i que no podem cedir ni un centímetre en la lluita ideològica per desemmascarar-lo. És una lluita de suma-zero: el que guanyem nosaltres ho perden ells i viceversa. I qui es deixi entabanar per discursos socials, és que no té prou rigor per plantejar els termes del debat: vols cohesió i benestar social? Doncs vota Independència i els tindràs -o si més no tindràs aquells recursos i instruments que faran possible assolir-los i que sota la subordinació a Ecspanya, és impossible, literalment, controlar-los.

Finalment, tema Garcia-Albiol. Cal dir alguna cosa al respecte? Ha de quedar clar que el PP és un partit feixista, i que un cop assolida la Independència, no trigarem ni tres minuts a il.legalitzar-lo. Però aquí, més que parlar d'aquests feixistes convictes i confessos, és necessari parlar del rol de CiU. Una formació totalment supeditada als escàndols judicials, a la corrupció i que en aquests moments no fa més que menjar de la mà d'Ecspanya, i sobretot dels seus jutges. Quin paper més galdós ha jugat, i està jugant CiU. Després de vendre´s al PSOE, ara ja ho està fent al PP. I passa de l'un a l'altra, com si fos una puteta sense un bri de dignitat -o un putet. La seva submissió no només política, sinó també moral, a Ecspanya, és quasi total -per sort hi ha algunes excepcions. Haver permès que el Garcia-Albiol obtingui l'alcaldia, els passarà una factura enorme. Però el que és pitjor: li passarà al conjunt de Catalunya, començant naturalment per Badalona.

I és que la torna de Badalona, probablement ha estat la Diputació de Barcelona i els Pressupostos del 2010. Així juguen els convergents, al curt-terminisme i qui dia passa any empeny. Assedegats i famolencs de poder, després de set anys de -relativa- abstinència, se'ls en refot Catalunya. Necessiten alimentar moltes boques, i sobretot, necessiten netejar el front judicial. I d'aquí l'intercanvi de cromos amb els Ecspanyols.

Cal tenir clar que CiU no pot representar els interessos generals dels catalans, perquè està collada per Ecspanya. Només uns pocs dels seus membres, persones lliures i sense dependències, poden puntualment fer quelcom pel país. Però malauradament, les seves iniciatives estan condemnades al fracàs, atès que les altes instàncies de la federació, i de manera molt especial, el senyor Josep Anton Duran i Ecspanya i els seus acòlits, ja han fet una tria de projecte nacional, i aquest no és altra que una Catalunya regió subordinada a Espanya.

Nauseabund.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dissabte, 11 de juny de 2011

NAUSEABUND (1a part)

Nauseabund. Aquest és el comportament que la gent de CiU està tenint en els dies posteriors a les eleccions locals. Fa realment angúnia, i fàstic. Em refereixo, naturalment, a la direcció nacional, tot i que no dubto que també es pot ampliar a molts municipis. Sortosament no a tots. Vegem-ne alguns casos.

A nivell nacional, destaca la pantomima aquesta de la Comissió Parlamentària sobre el Pacte Fiscal. Anem a pams. Tothom sap a hores d'ara, que l'objectiu de CiU és no aconseguir el millor acord per Catalunya -que és el que diuen- si no arribar a un pacte, a un acord, el que sigui, per tal de presentar-lo com la gran conquesta. Encara que sigui una merda penjada d'un pal. Vull dir que l'acord és la finalitat, no l'eina per aconseguir-la. No importa el contingut, importa el continent. I naturalment, això els ecspanyols ho saben. I per això no baixaran del burro i cediran el mínim possible. O no cediran res.

La puta foto donant-se la maneta. O el bec. Els polítics apareixeran somrient, peperos i els dependentistes de CiU, encaixant... i als catalans que els mati Déu. El Barbeta, el Juliana doraran la píndola o més aviat el supositori .... o la lavativa.

Jo és que realment no puc entendre que tinguem una gent tan poruga i mesella. Cada dia estic més orgullós de no haver participat a la mani del 10J, per acabar així...

Però això no és tot. Per acabar-ho d'adobar, la comissió parlamentària de marres es farà a porta tancada. Visca la transparència i la regeneració democràtica! Colla d'impresentables. Però què s'han cregut que són, aquesta gentussa? Doncs au, tanqueu-vos en els vostres caus, i que us aprofiti.

Els ecspanyols saben perfectament que tenen CiU agafada pels collons, pels collons de la corrupció és clar, i que si es passen un pèl, els pressionaran amb alguna sentència judicial o recurs legal paral.lel. A ningú se li escapa que fa tan sols uns mesos, CiU era un cadàver polític, i que ara sembla ser el rei del mambo. Si volgués podria declarar avui mateix la Independència, perquè no té oposició. Però naturalment, no vol. I, sobretot, no pot. Perquè quan ho fes, començarien a caure sentències judicials a punta pala i polítics i familiars de primer, de segon grau d'aquests polítics, anirien immediatament a la presó.

L'única excepció en aquests moments que hi veig, és la del Conseller Mas-Colell. És cap casualitat que sigui l'únic que s´ha plantat davant dels ecspanyols? Que li ha cantat les quaranta a la tonteta aquesta de Ministra d'Economia ecspanyola? És cap casualitat que hagi portat el debat sobre el finançament al cor de la Unió Europea, a Brussel.les, i això hagi posat histèrics els ecspanyols? És cap casualitat l'ofensiva per terra, mar i aire que el Financial Times, el Wall Street Journal, o les agències de ràting estan portant a terme contra Catalunya?

Si tots i cadascun dels consellers es comportessin com en Mas-Colell, en comptes de fer el panoli com en Puig matant puces a canonades, tot seria molt diferent. Però la pregunta apareix de seguida: quant durarà Mas-Colell al capdavant de la Conselleria d'Economia i Finances? Jo em jugo un pèsol que no gaire. Quan els ecspanyols s'atipin -i ja falta poc- activaran els mecanismes corresponents i segur que en Duran i Ecspanya l'apunyalarà per l'esquena, des de la presidència de les comissions mixtes. Un pèsol m´hi jugo.

Però la fortor no s'acaba aquí. N'hi ha més.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

"ISLÀNDIA COM A EXEMPLE", AL BGS

Nou post setmanal al BGS.

Etiquetes de comentaris:

divendres, 10 de juny de 2011

ANDORRA RECONEIX KOSOVA

A continuació reprodueixo íntegrament el post del Ministeri d'Afers Exteriors de Kosovo, on s'anuncia que Andorra ha reconegut oficialment Kosovo com a estat independent. Andorra és el 76è estat que fa aquest pas.



The Principality of Andorra recognizes Kosovo’s independence
Prishtina, 08 June – The Principality of Andorra has officially recognized the sovereignty of the Republic of Kosovo, increasing the number of recognitions to 76. Official confirmation has been sent to the Embassy of the Republic of Kosovo in Brussels.







This recognition comes at a time when the Ministry of Foreign Affairs of the Republic of Kosovo, is working to the maximum to conclude the process of recognition.

The Principality of Andorra, established in 1278, is in the south-west of Europe, to the east of the Pyrenees, on the border of Spain and France. Its capital is Andorra la Vella.

Andorra is a prosperous state, mostly due to tourism, and has about 10 million visitors a year. It is not part of the European Union, but the Euro is the de facto currency of this state.

Andorra is a democratic state, with a representative parliamentary multi-party system.

The role of the monarchy in this principality is exercised together by two princes, the President of the Republic of France and the Bishop of Urgell, Catalonia, Spain.

Andorra is a full member of the United Nations, OSCE, and has a special relationship with the European Union.




Etiquetes de comentaris: ,

PROCESSAMENT DE L'AMIC DELS ECSPANYOLS



Processament de Ratko Mladic, el carnisser d´Srebrenica.

Etiquetes de comentaris:

L'ASCENSIÓ AL PODER DE SARKOZY



Guanyar el poder ... i perdre la dona (abans de la Bruni, és clar!)

Etiquetes de comentaris:

UN EXÈRCIT QUEBEQUÈS, ARTICLE SENSE MANIES

Podeu llegir aquest article sobre la proposta d'un exèrcit quebequès.

Etiquetes de comentaris:

dilluns, 6 de juny de 2011

UN GARIBALDI 3.0

Ens cal un Garibaldi 3.0. Vull dir, un patriota que es comprometi fins a la victòria final en la independència i unificació del Poble Català. Algú que, en el context del món digital, sigui capaç de plantar cara als nostres enemics seculars, i derrotar-los sense cap mena de por i sense cap mena de pietat.

Ara es commemora el 150 anys de la unificació de la Itàlia contemporània. Ja vaig escriure un post, no sé si aquí o en els BGS, en el qual traçava un paral.lelisme entre la gesta garibaldina, i la gesta pendent de la unificació dels diferents territoris catalans.

Parlem clar: com a republicans, continuar utilitzant termes com regne o principat per referir-nos als nostres territoris patris, ens hauria de fer caure la cara de vergonya.

Jo vull una República catalana, és a dir, una República de Catalunya. I no és que la somnïi, com el poeta, completa, no, és que la necessito, completa. De dalt a baix, de llevant a ponent. I no penso renunciar ni a un sol metre quadrat. I no penso deixar tirar ni a un sol català o catalana pel sol fet de no haver nascut en aquells territoris que els ecspanyols diuen que és -encara, Catalunya- (bé, ja molts d'ells ni diuen Catalunya, ans el Nordeste espanyol o parides com aquestes).

Naturalment ara em sortirà algú que millor centrar-se en les quatre províncies i bla, bla, bla. S'equivoquen. Ara, precisament ara que s'ha demostrat el fracàs total i absolut de l'estratègia de l'estruç dels partits del nord del Sènia respecte el País Valencià i les Illes, és quan és més necessari que mai ser-hi presents i plantar cara. No fer-ho d'amagatotis i tenir uns virreions regionals. No, cal actuar sense complexos.

Entre d'altres raons, perquè jo no sóc ningú per determinar si un català de Simat de Valldigna o de Montuïri, és o no català. Només faltaria.

Cal impulsar l'independentisme arreu de la Nació. I, naturalment, i si s'escau que una part d'aquesta Nació, pot assolir-la abans que d'altres, li donarem tot el suport possible, només faltaria. Perquè tenim el total convenciment que la formació d'una República de Catalunya suposaria una empenta a la conscienciació nacional de la resta de territoris sotmesos a l'ocupació ecspanyola i francesa.

Repeteixo, ens cal un Garibaldi 3.0. Sense por i sense pietat.

divendres, 3 de juny de 2011

"UNA ACAMPADA A LA PLAÇA ESPANYA", EP! PROPOSO...

La meva modesta i humil proposta per desemmascarar uns quants penques. La podeu llegir al Som Notícia.

dijous, 2 de juny de 2011

"FEM COMPTES", AL BGS

Nou post al BGS.