dimarts, 31 de gener de 2012

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Un 40% del que paga cada català no torna al país

Ho conclou el Cercle Català de Negocis a partir d'una anàlisi de les balances

Etiquetes de comentaris: ,

ADÉU, SÍLVIA, BON VIATGE



La Sílvia Martínez ja no hi és.
Bon viatge, amiga, patriota i blocaire de primera fornada.
Descansa en pau, t´ho mereixes.
La Independència també serà teva.

Etiquetes de comentaris:

YOUR SCOTLAND, YOUR REFERENDUM



Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 30 de gener de 2012

ENTREVISTA A JOAN CARRETERO A TV GIRONA

CATALONIA O CATATÒNIA?


Molt bona entrevista...


Etiquetes de comentaris: ,

DURAN, EL NOU TORRENTE 5

Pagaria un pèsol per veure la cara que farà -o que ja ha fet- l'Alex Salmond, que s'assabentà -perquè suposo que ja se n'ha assabentat- de les declaracions d'en Duran i Lleida respecte les intencions de l'Scottish National Party. Segons, en Duran, l'SNP i CiU volen el mateix, és a dir, el pacte fiscal. Punt. I el noi s'ha quedat tan ample i descansat. Jo diria que en Salmond deu haver pensat, "però aquest freaky d'on ha sortit?". I fins i tot haurà afegit "i el voten, a Catalunya, aquest bufó?". Cony si el voten, a ulls clucs,tu. Sobretot aquells catalanets que es lleven ben d'hora, ben d'hora pel matí, per treballar durament i pagar més impostos a Espanya, amb el convenciment profund que aquesta ètic quasi protestant, tard o d'hora es veurà compensada per Nostre Senyor, i de forma miraculosa, perquè només és possible un miracle, ens donarà la independència.

En Salmond, potser no sap -o potser sí- totes les atzagaiades que en Duran va cometre durant la darrera campanya electoral. Des d'esbroncar periodistes, fotre's amb tot quisqui, fins a tocar la bateria, i les que no sabem. Potser en Salmond arribaria a la conclusió que en Duran és com el protagonista d'aquesta gran contribució espanyola al Patrimoni Mundial, com és les pel.lícules de Torrente. Si no vaig mal comptat, ja se n'han fet 4, de pel.lícules d'aquestes. Doncs bé, ara Duran protagonitza Torrente 5, que com a subtítol podria dir-se "A mi no em para ni Déu" , i mira que missaire, ho és, encara que sovint només de cintura cap amunt, insinuen.

Deixem-nos, però, de conyes. La darrera setmana ha esclatat el referent escocès, i segons sembla hi ha per setmanes, mesos i anys. Fins al 2014, com a mínim. De manera que posem-nos-hi còmodes. Ens pocs dies, el virus escocès s'ha estès per tota la política catalana i fins i tot per l'espanyola. Vegem-ho.

La vice Ortega, ha sortit amb la cançoneta de la maduresa. Diu, la vice, que el poble català no està encara madur per a la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació. Potser el 2345? O el 3150? I el 4322. Sí jo penso que el 4322, el poble català ja tindrà el punt exacte per convocar el referèndum... el que no sé és quina pinta farà llavors la vice... Portarà bótox? No ho sé, i francament me la refanfinfla... pero ja començo a estar fins al capdamunt d'aquestes sortides sobre la nostra suposada "manca de maduresa sobiranista"... O és que cal esperar a que el 99.9999999% hi voti a favor. No, francament, no.

Després va venir el torn de l'inefable Quim Nadal, que va referir-e al cas escocès dient que ells tenen petroli i nosaltres no, per la qual cosa, suposo que pressuposava que nosaltres en hem de fer-te fotre. En Nadal ja és massa granadet per dir aquestes ximpleries... doncs si no tenim petroli tenim el sol, els turistes, milions dels quals cada dia ens visiten, per exemple. Ara dubtar, com se suggereix sibil.linament de la capacitat econòmica d'una Catalunya independent, és realment per fer-s'ho mirar.

El tercer en discòrdia va ser fonts del govern espanyol, que van gosar amenaçar els escocesos amb vetar l'entrada a la UE, d'una Escòcia independent. El guirigall va ser tan gros, que, cas excepcional, el govern espanyol va sortir a aclarir que ell no volia immiscisr-se en afers interns d'altres països. Però nois, és que no veieu que els almogàvers ja no són com eren abans....

I ara el Duran ficant la gamba fins a l'aixella....

Ras i curt: tant els espanyols com els dependentistes estan dels nervis. No poden controlar Salmond, i això els posa a parir. Com ja he dit abans, posem-nos-hi còmodes. Però sense fer el préssec, que hem d'aprofitar la conjuntura.

NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 25.01.2012.


Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge, 29 de gener de 2012

ESCÒCIA, 51% PER LA INDEPENDÈNCIA, NOVA ENQUESTA!!!


GRAN NOTÍCIA!!!!!!

Etiquetes de comentaris: ,

DE FRACÀS EN FRACÀS, ELS DEPENDENTISTES NO N'APRENEN

Ara fa uns quants dies, el llavors màxim responsable de la Unió per la Mediterrània (UPM), una organització intergovernamental amb seu a Barcelona, i més concretament, al Palau de Pedralbes, va dimitir, en ser nomenat per un càrrec ministerial al Marroc, el seu país d'origen. Es deia, vaja, es diu, Youssef Amrani. I era el segon responsable que dimitia en la curta història de l'entitat, constituïda el 2008.

La notícia va merèixer una cobertura mediàtica modesta. No podia ser d'una altra manera. No només era un fracàs, sinó que la UPM té una nivell de coneixement ciutadà per sota del zero, i pels que la coneixen, majoritàriament, no deixa de ser una menjadoreta més per als polítics, els seus amics, coneguts i saludats.

Però la dimissió d'Amrani era també l'enèssim fracàs d'una aposta feta pel govern de Catalunya, tant en l'etapa tripartita, com en l'actual, per impulsar una política exterior amb cara i ulls. I en la qual s´hi han destinat centenars de milers d'euros, fins i tot en el pressupost del 2011, i ben segurament, també, en el del 2012. No debades, Barcelona n'és la seu, i l'actual Secretari d'Afers Exteriors, té una àmplia experiència en la situació magribina, en particular, i mediterrània, en general.

El fracàs de l'aposta mediterrània, que ja veurem com acaba, se suma a l'altre enorme i contundent fracàs de l'aposta regionalista europea que al llarg dels 80 i els 90 van fer els successius governs pujolistes i que va acabar com el rosari de l'aurora, arran de l'aprovació de la Constitució Europea, on quedava negre sobre blanc que a la Unió només existeixen, els ciutadans i els Estats.

Podem constatar, doncs, que els dependentistes catalans, siguin d'un color o d'un altre, han fet uns errors descomunals en la seva política exterior. I la raó, penso, és ben senzilla.

S'han preocupat més per arreglar el món, per tal que hi encaixi una Catalunya autonòmica i dependentista, en comptes de vetllar per la proclamació de la Independència de Catalunya.

Un fet, aquest últim, que no suposaria cap capgirament substantiu de l'actual situació política europea, i al qual, els estats europeus i el món en general, està cada cop més acostumat, com dient "ja triguen aquests catalans". No debades, el nombre d'independències al llarg dels darrers cinquanta anys ha estat enorme. Tampoc és cert que la Independència de Catalunya aprofundiria encara més la crisi global. Més aviat ajudaria a solucionar-la, ni que fos modestament.

Cal tenir clar que el món no canviarà per evitar que Catalunya sigui independent. En tot cas hem de ser el més normals entre els normals i això implica, naturalment, l'accessió a la Independència...

I és que efectivament, la política exterior d'una nació sense estat, ha de consistir, de forma immediata, en construir una coalició internacional d'interessos que donin suport al seu reconeixement com a estat sobirà.

Però els dependentistes, òbviament, no ho veuen així. Ells donen per suposat la preeminència de la diplomàcia espanyola, la qual fa tot el possible per intentar impedir la consolidació d'una diplomàcia subestatal. Lògicament. És el seu deure i la seva obligació, que deien a missa.

No cal dir que el Mediterrani, el Pont de Mar Blava, que cantava Llach, és fonamental per a la supervivència de la Nació Catalana. La història, com a mínim des de Jaume I, així ens ho demostra. I un ministre -sí, ministre- d'Afers Exteriors d'un govern català independent, li dedicaria molta, moltíssima atenció.

I ho faria sense veure's subordinada no només a Espanya, sinó també al gran impulsor polític de la iniciativa, que no és altre que Sarkozy, és a dir França. I tenint sempre present que els Estats Units és el refernt a escala global.

En definitiva, deixem-nos d'experiments surrealistes per encaixar en el món una Catalunya autonòmica, i treballem per encaixar una Catalunya independent en el món. El món ens ho agraïrà profundament, i nosaltres viurem més feliços en una Catalunya lliure, rica i plena.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte, 28 de gener de 2012

ELS TOP 30 THINKS TANKS

Ara fa uns dies es va fer públic el rànking anual de Thinks Tanks. A nivell global, els top 30 són els que figuren a continuació.

1. Brookings Institution – United States
2. Chatham House (CH), Royal Institute of International Affairs – United Kingdom
3. Carnegie Endowment for International Peace – United States
4. Council on Foreign Relations (CFR) – United States
5. Center for Strategic and International Studies (CSIS) – United States
6. RAND Corporation – United States
7. Amnesty International – United Kingdom
8. Transparency International – Germany
9. International Crisis Group (ICG) – Belgium
10. Peterson Institute for International Economics – United States
11. German Institute for International and Security Affairs (Stiftung Wissenschaft und
Politik SWP) – Germany
12. International Institute for Strategic Studies (IISS) – United Kingdom
13. Heritage Foundation – United States
14. Cato Institute – United States
15. Woodrow Wilson International Center for Scholars – United States
16. Bruegel – Belgium
17. American Enterprise Institute for Public Policy Research (AEI) – United States
18. Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) – Sweden
19. Center for American Progress – United States
20. Adam Smith Institute – United Kingdom
21. Carnegie Moscow Center – Russia
22. Human Rights Watch – United States
23. Centro de Estudio Públicos – Chile
24. Institute of World Economy and International Relations (IMEMO, RAS) – Russia
25. Center for Social and Economic Research (CASE) – Poland
26. African Economic Research Consortium – Kenya
27. Fundación Getulio Vargas (FGV) – Brazil
28. Chinese Academy of Social Sciences (CASS) – China
29. Polish Institute of International Affairs (PISM) – Poland
30. Fraser Institute – Canada

Com es pot comprovar, no n´hi ha cap d'ecspanyol, eheheheh. Es podria dir que els think tanks americans, són com una mena d´NBA i en conseqüència, són una altra història. D'acord, si descomptem els think tanks dels Estats Units, ens trobem que en el Top 50 no figura tampoc cap think tank de l'estat espanyol:

1. Chatham House (CH), Royal Institute of International Affairs – United Kingdom
2. Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) – Sweden
3. Amnesty International – United Kingdom
4. International Crisis Group (ICG) – Belgium
5. Transparency International – Germany
6. Center for European Policy Studies (CEPS) – Belgium
7. International Institute for Strategic Studies (IISS) – United Kingdom
8. Adam Smith Institute (ASI) – United Kingdom
9. Bruegel – Belgium
10. European Council on Foreign Relations (ECFR) – United Kingdom
11. Friedrich Ebert Foundation (FES) – Germany
12. French Institute of International Relations (IFRI) – France
13. Carnegie Moscow Center (CMC) – Russia
14. Chinese Academy of Social Sciences (CASS) – China
15. German Institute for International and Security Affairs (Stiftung Wissenschaft und Politik SWP) – Germany
16. Fraser Institute – Canada
17. Center for European Reform (CER) – United Kingdom
18. Human Rights Watch – United Kingdom
19. Konrad Adenauer Foundation (KAS) – Germany
20. Center for Economic Policy Research (CEPR) – United Kingdom
21. Carnegie Middle East Center – Lebanon
22. German Council on Foreign Relations (DGAP) – Germany
23. Danish Institute of International Studies (DIIS) – Denmark
24. Civitas: Institute for Study of Civil Society – United Kingdom
25. Clingendael, Netherlands Institute of International Relations – The Netherlands
26. Kiel Institute for World Economy – Germany
27. Peace Research Institute Oslo (PRIO) – Norway
28. Centre for International Governance Innovation (CIGI) – Canada
29. Fundação Getulio Vargas (FGV) – Brazil
30. Lowy Institute for International Policy – Australia
31. Overseas Development Institute – United Kingdom
32. European Union Institute for Security Studies (EUISS) – France
33. Center for Economic and Social Development (CESD) – Azerbaijan
34. Center for Civil Society – India
35. Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies – Egypt
36. European Policy Center – Belgium
37. European Union Institute for Security Studies (EUISS) – France
38. Center for Strategic and International Studies (CSIS) – Indonesia
39. Center for Social and Economic Research (CASE) – Poland
40. Japan Institute of International Affairs – Japan30
41. Norwegian Institute of International Affairs (NUPI) – Norway
42. Institute for Development Studies – United Kingdom
43. China Institutes of Contemporary International Relations (CICIR) – China
44. Institute for Economic Research (IFO) – Germany
45. Royal United Services Institute (RUSI) – United Kingdom
46. RAND Europe – United Kingdom
47. Demos – United Kingdom
48. S. Rajaratnam School of International Studies (RSIS), formerly known as FNA
Institute of Defence and Strategic Studies (IDSS) – Singapore
49. Center for Conflict Resolution – South Africa
50. Polish Institute of International Affairs (PISM) – Poland

Únicament quan ens fixem en els rànkings regionals, i concretament en els de l'Europa Occidental, trobem, en el TOP 50 corresponent, quatre think tanks de l'Estat: el FRIDE (30ena posició), el CIDOB (33ena), la FAES (45ena) i el Real Instituto Elcano (48ena). Com es pot veure, un posicionament ben galdós.

Cal tenir en compte que el nou govern espanyol, ha començat amb una empenta nacionalista que ja veurem fins on arriba. Volen, segons ells, recuperar el protagonisme de la foto de les Açores, és a dir, que torni Ecspanya torni a comptar a nivell mundial. I no s´hi posen per poc. Parteixen del fet, erroni, de considerar Ecspanya com la 9a potència mundial.... Clar que d'il.lusions també es viu.

A veure: en termes de PIB, i amb dades estimades corresponents al 2010, l'Estat espanyol se situa en el lloc 12è del món. Probablement quan es coneguin les dades del 2012, Mèxic i Austràlia ja l'hauran superat. Segur.

I si mirem en termes per càpita, els descens és brutal, perquè se situa en una forquilla entre la posició 26 i la 28, també amb estimacions referides al 2010, la qual cosa pot implicar que les del 2012 encara siguin pitjors.

Naturalment, els ecspanyols obvien aquesta situació. L'equip del nou ministre d'exteriors ecspanyol, en Garcia-Margallo -per cert, fixeu-vos en el detall de no accentuar la darrera vocal del segon cognom, per amagar la seva ascendència catalana- ha començat, com no podia ser altrament entrant com un elefant en una quincalleria: que si les autonomies -és a dir, deixem-nos d'eufemismes, Catalunya- han de tancar les delegacions a l'exterior; que si Ecspanya vetarà una Escòcia independent a la UE -si bé de seguida van rectificar; que si Gibraltar español; que si cal promocionar la marca España... i les que vindran....

Ja estarem entretinguts amb aquest personal. Sobretot amb els atacs d´histèria que agafaran pel tema del referèndum escocès.

De totes maneres, no podran obviar quelcom que és una evidència palmària: l'estat ecspanyol és un pària mundial. No només no forma part del G8, és que no arriba ni al G20!!! I si fa acta de presència, que no de participació, és perquè França la convida -i és que els Pactes de Família continuen vigents, i per això a en Sarkozy li han donat el Toison dels nassos....

Per cert, als G20 sí que participen com a membres de ple dret Mèxic i Argentina... eheheheh. I és que Ecspanya no només cada cop pinta menys a escala mundial, sinó que dins de la Hispanitat, el seu pes es va empetint a favor d'aquests dos països o, òbviament d'altres com els mateixos Estats Units, Colòmbia o fins i tot Veneçuela (ni que sigui per les seves immenses riqueses naturals, com el gas o el petroli, oi, Nadal?).

Però, inasequibles al desaliento, tornen a la càrrega, ara amb la conya del Madrid 2020, és a dir, els Jocs Olímpics... Després dels rotunds fracassos del 2012 i del 2016, aquests psicòpates volen tornar a gastar enormes quantitats d'euros -molts dels quals catalans- en promocionar de nou la candidatura madrilenya.... que inevitablement fracassarà.

Caldrà que els diputats de Reagrupament a Madrid estiguin molt atents a quines quantitats de diners es gasten en aquest desori i ho denuncïin contundentment, com ja han fet de forma excel.lent amb el tema escandalós de les despeses en les ambaixades ecspanyoles arreu del món.

Etiquetes de comentaris: , , ,

WHAT IS REAGRUPAMENT?

Reagrupament Independentista (RCAT), is an association fully committed to Catalonia's Independence and Political Regeneration. Though we are not properly a political party, our project is to promote electoral options (local or national lists, coalitions, platforms, etc) to contest elections in order to form a majority at the Parliament of Catalonia willing to pass a Unilateral Declaration of Independence (UDI).
RCAT considers that the only way to preserve and promote Catalonia as a nation, is to access to Independence, Statehood, EU and UN memberships. Under the Spanish rule, there is no future, but a more or less slowly process of minorisation, first, and elimination as a people, in the end.
During the last decades, the formation of new states has been a feature of World politics. It is the outcome of globalization and democratization. The new Catalan state, in this sense, will promote democracy and cultural diversity.
RCAT as an association was formed in 2009. Since then, four national assemblies have been celebrated. The I Assembly (october 2009) elected the National Executive. In the II Assembly (march 2010) a political roadmap was approved. In the III Assembly (july 2010), was decided to support an electoral list to contest to the parliamentarian elections. Finally, in the IV Assembly (June 2011), a new National Executive was elected and a reviewed Political Platform was approved.
Joan Carretero i Grau (1955) is the current President of the association. It was so elected in the I Assembly, and again in the IV Assembly. Professionally he is a Doctor working in the Catalan Health Service. He lives and works in Puigcerdà (Cerdanya). Politically, he is a former Puigcerdà Mayor (1995-2003) and a former Catalan Minister of Governance and Public Administration (2003-2006). He doesn't consider himself as a professional politician, but a professional in politics.
RCAT considers that support to Independence is ideologically transversal among the Catalan society. That implies that we can find pro-independence supporters of different ideological perspectives. In this sense, RCAT considers that these ideologically differences must be put aside until the Declaration of Independence. As a consequence, RCAT members come from a diversity of political spaces. We have decided to emphasize those values we share: the fight for Independence, the Political Regeneration and the ethics of Work.
In coherence with the principle of political transversality in the fight for Independence, RCAT has developed a political strategy consistent in building coalitions with other groups and political parties that also promote independence.
Unfortunately, a first offer to build such a coalition made by Mr. Joan Carretero to contest to 2010 Parliament of Catalonia election, was rejected by others groups. The lack of a Pro-Independence transversal list was severely punished by voters. The number of pro-Independence MPs fell from 21 to 14. This electoral outcome contrasted with the growing number of pro-Independence supporters showed in media and academic polls and surveys.
Things changed a little bit for 2011 Local election. RCAT members successfully built local coalitions with a number of other pro-Independence groups. In the National Capital, Barcelona, UnitsXBarcelona (UxB) list, a coalition including RCAT, ERC and DC, managed to gain 2 seats. In Girona, RCAT won 1 seat, in a list shared with CUP.
Totally, RCAT saw about 60 local candidates wining a seat. Numbers aside, what really mattered was that a first step to independentists unity had been done. Political analysts and journalists, in this sense, emphasized RCAT capacity to reach agreements with virtually all groups and parties that favour independence.
This experience was so positively valued that facilitated the formation of a new coalition to contest to 2011 Spanish Parliament elections. Now, the coalition was formed between RCAT, ERC (who had changed its leadership just days before), and Catalunya Sí (a citizens platform). Early polls gave to the coalition no representation at all. However, perspectives grew after the first electoral campaign week. Finally, the coalition managed to gain three seats at the Congreso de los Diputados chamber (2 in Barcelona, and 1 in Girona).
To sum up, however modest the outcomes have been, it is well evident that RCAT has been instrumental to reverse a negative trend. Now, the challenge to form a Pro-Independence unity coalition to contest next Parliament of Catalonia elections (scheduled, in principle, in 2014) is unavoidable. RCAT will do its best to make it happen.

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres, 27 de gener de 2012

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Els partidaris del 'sí' a la independència de Catalunya superen, per primera vegada, el 50% dels enquestats

Amb aquestes dades el "sí" obtindria una contundent victòria amb un 62,6% de vots en un referèndum, mentre que el "no" es quedaria en el 37,3% de suport · Se superaria el 55% exigit al 'sí' per la UE a Montenegro

Etiquetes de comentaris: ,

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La justícia de l'Estat espanyol només entén el castellà

Gallardón tanca la porta a l'ús de les llengües cooficials als òrgans supraautonòmics de la Justícia estatal: 'Usar el privilegi de tenir una llengua comuna és la millor manera de funcionar en justícia'

Etiquetes de comentaris: ,

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

El govern espanyol destina gairebé 10 milions d'euros a les seves ambaixades

Només l'ambaixada a Rabat triplica el cost de totes les delegacions catalanes al món

Etiquetes de comentaris: ,

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?


L'EPA mostra un nou rècord d'aturats al conjunt dels Països Catalans

El País Valencià lidera la taxa de desocupats amb un 25,45% (641.300 persones) seguida per les Illes Balears amb un 25,2% (146.500) i el Principat de Catalunya, amb un 20,5% (775.400)

Etiquetes de comentaris: ,

Òmnium inicia un cicle de debats sobre nacions sense estat


Un seminari sobre la situació política de diverses nacions sense estat inaugurarà a partir del 9 de febrer els cicles d'Els dijous de l'Òmnium d'aquest 2012. Amb el títol Nacions sense estat. Catalunya en perspectiva comparada. Els casos d'Escòcia, el Quebec i Flandes. diversos analistes de prestigi reconegut analitzaran cas per cas quina és la situació d'algunes de les nacions que històricament més s'han comparat amb Catalunya i exposaran quines semblances i quines diferències tenen amb el nostre país a l'actualitat. Les taules rodones es faran a partir del 9 de febrer, cada dijous a partir de les 7 de la tarda a la Seu Nacional d'Òmnium Cultural i comptaran amb intervencions, entre d'altres, de Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la UPF, Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política a la UAB i Dolors Genovès, periodista i autora del documental de TV3 'Adéu Espanya?'

9 de febrer: ESCÒCIA La formació del nacionalisme escocés. De la “devolution” a la propera celebració del referendum. Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política a la UAB John Etherington, professor de Ciència Política a la UAB

16 de febrer: FLANDES Una nació que defensa la seva identitat i que aspira a una major llibertat política. Marc Gafarot, autor de “La mort de Bèlgica” Dolors Genovès, periodista de TV3, autora del documental "Adéu, Espanya?”

23 de febrer: QUEBEC De la presa de consciència nacional, als referendums de 1980 i 1995. L’experiència de la via secessionista. Josep Sort, professor de Ciència Política a la URL Marc Sanjaume, professor de Ciència Política a la UPF

1 de març CATALUNYA El reconeixement i autogovern de Catalunya en el segle XXI. Una perspectiva comparada. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la UPF

Presentació i coordinació del Seminari a càrrec de Joaquim Colominas Ferran, Professor de Ciència política a la URL i membre de la Junta d’Òmnium.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , , ,

KING LEO

TIME, read interview

Etiquetes de comentaris: , , ,

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Espanya gasta més de 300.000 euros en banderes per a les ambaixades

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 24 de gener de 2012

L'ARTUR ARA COPIA A L'ALEX



Ben fet, noi, ben fet, a veure si aprens una mica, te n'oblides de la Chuky Camacho, que la tens enganxada dia sí i dia també....

Ara, la prova del cotó és si triomfes en la Panda Diplomacy, i tornes amb un Panda Gegant pel Zoo de Barcelona. Sense això, res de res, xato.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 23 de gener de 2012

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA!!!!


Duran assegura que Alex Salmond només busca un pacte fiscal



Considera que l'independentisme escocès "vol el mateix que nosaltres", és a dir, administrar els propis recursos econòmic, i que "Salmond no pretén la independència"










Us ho ben juro, així és impossible de viure!!!! El referèndum escocès està petant-ho tot!!! Si fa uns dies va ser la Joana Ortega, que parlava de si estem madurs o no, després va venir el torn del sòmines d'en Quim Nadal, dient que si allà tenen petroli i aquí no.

Per acabar-ho d'adobar els ecspanyols vacil.len dient que vetaran l'entrada d'una Escòcia independent a la UE... Sense comentaris...

De fet, ens han fet un favor immens, els ecspanyols... Ells solets s´han posat a la gola del llop, i demostren als seus socis europeus que no són de fiar. Ecspanya, més pària que mai. Només falta que els europeus s'adonin que Ecspanya és un gra al cul d'Europa. Literalment, és un pain in the ass. I actuïn en conseqüència... I per que això ho facin, nosaltres hem de provocar-ho. Hem de treballar tant com sigui possible ... i més.

Però faltava ell. Faltava l'omnipresent. El Rasputin català. L´home de Roma,
l´home de Madrid ... l'inefable Duran i Ecspanya, el qual, com l'escorpí, no pot evitar badar boca, perquè si no es mor.

I l'ha dita. I l'ha dita grossa. Quin bufó que tenim... I a sobre encara els catalanets que es lleven ben d´hora al matí per treballar i per pagar impostos a Ecspanya, el voten...

Molt bé nen, de manera que en Salmond només vol el pacte fiscal, és a dir, peles, virolla, líquid element, oi?

Però quin fart de riure, redéu!! Ja veig l'Alex fent-se un tip de riure, i preguntant-se: Però aquest freaky d'en Duran... d'on ha sortit?

De Torrente 5, podríem contestar sense por a equivocar-nos.


Aquests unionistes, dependentistes, són autèntiques peces de museu. Com ens riurem en la seva cara. Vénen setmanes, mesos, en els quals estarem més que entretinguts... I la deslegitimació d'Ecspanya anirà in crescendo, i la correlativa histèria dels unionistes i dels dependentistes, també.

Posem-nos-hi bé. Ens en farem un tip.

Etiquetes de comentaris: , , ,

SALMOND HO TÉ CLAR!!!

Si el ritme de notícies que genera el referèndum escocès continua igual, us juro que no donarem l'abast.


Les declaracions de Salmond i Robertson sobre la formació d'unes Forces de Defensa d'Escòcia, han aixecat ampolles. I sobretot quan han esmentat que volen fer-se càrrec de les tropes d'elit com són el The Royal Regiment of Scotland, Scots Guards i the Royal Scots Dragoon Guards. Esmentar aquestes tres unitats i intentar fer-ne una comparativa amb qualsevol unitat ecspanyola, seria un insult a la intel.ligència... i al bon gust. Per la qual cosa no ho faré.

En parlarem molt, en els propers mesos. Ja vagarà.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

LA PREGUNTA DEL MILIÓ / THE MILION DOLLARS QUESTION


La pregunta, en definitiva, que a Escòcia, a Catalunya o al Quebec, entre d'altres, es fa tota persona mínimament intel.ligent....

Etiquetes de comentaris:

diumenge, 22 de gener de 2012

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!!!!!!!!!!



Espanya vetaria l'entrada a Europa
d'una Escòcia independent

Fonts diplomàtiques espanyoles citades per The Independent asseguren que donaria força l'independentisme basc i català


I QUI CONY ÉS ECSPANYA, UN ESTAT MORÓS, UN ESTAT PÀRIA,
UN ESTAT CORRUPTE, PER VETAR RES????


PAREU, PAREU QUE NO PUC MÉS, QUIN TIP DE RIURE....

(RIP)

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!!!!!!!!!!



ARA UN ALTRE ACUDIT... SI POT SER DE GUÀRDIES CIVILS....

Etiquetes de comentaris: ,

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

6
milions d'euros s'ha gastat el govern espanyol en la nova residència de l'ambaixador al Marroc.
400.000
euros
aproximadament ha costat la reforma del patí de l'ambaixada espanyola a la Ciutat del Vaticà.
50.000
euros
és el cost de la piscina que s'ha construït a la delegació espanyola a l'Aràbia Saudita.

Etiquetes de comentaris:

S´han carregat els Mossos...


L'Artur Mas deu d'estar com una moto. Els darrers dies han estat un malson per ell. El Duran i Lleida li va clavar la punyalada del vot de suport al PP, la setmana passada, just dies després que en Mas Colell abominés de la política pepera. Ja estava massa calladet, en Duran, quan en Mas-Colell monopolitzava els telenotícies i les entrevistes radiofòniques. Devia d'estar preparant el ninotet del budú. La guerra entre aquests dos galls és a mort, i l'Artur de convidat de pedra. Passa que, com sempre en política, i amb permís de Max Weber, el polític guanya al científic. La tempesta madrilenya, en aquest sentit, ha disminuït la rellevància del viatge presidencial a Londres, on ha intentat marcar paquet polític i mediàtic, amb entrevista en exclusiva al Financial Times. Segur que en aquest intent, parcialment aconseguit, de tapar mediàticament el protagonisme presidencial hi ha llarga mà de Duran. A ningú se li escapa que en plena baixada de pantalons del govern dels millors en matèria de política internacional, la visita a Londres era com un intent de contrarestar les crítiques que, ben merescudament, s'han fet al respecte.

Però si l'episodi del vot a Madrid ja va ser una enorme tempesta política, per acabar-ho d'adobar, la protesta sindical dels Mossos d'Esquadra és d'una gravetat sense precedents. Espanya, en una operació perfectament orquestrada de guerra psicològica (psyops) s'han carregat la nineta dels ulls de molts catalans patriotes que de forma entusiasta han vist com els seus fills i les seves filles entraven en aquest cos amb la idea de fer un servei al país. I ara es troben que s'han convertit en ariets contra Catalunya. A aquestes famílies, de debò que els planyo. Quina frustració més gran deuen de sentir en aquests moments. I el pitjor és que fer net de la morralla que ha portat a terme tota la conxorxa deu ser quasi impossible... entre d'altres raons, perquè és evident que aquí el tema va molt més enllà dels sindicalistes. Aquí hi ha peixos grossos amagats, que mouen els fils, a nivell d'alts comandaments del propi cos, òbviament.

L'espanyolisme està jugant fort. La contraofensiva espanyola als dos darrers anys d'avenços independentistes a casa nostra (concretat en les consultes i en el suport creixent a la independència) es farà per terra, mar i aire. I per descomptats, per la xarxa. Quan trigarà a sortir un presentador de TV3 que voldrà parlar en espanyol? Penso que no gaire. Comptarà amb tota la brunete mediàtica per recolzar-lo, naturalment.

Després la immersió, després de les ambaixades, els ha tocat a rebre als Mossos. I sense oblidar, per favor, el tema de les caixes d'estalvi. Ara sembla que la que li tocarà serà la totpoderosa Caixa de Pensions, que serà fusionada, manu militari, amb Bankia, i naturalment, qui portarà la veu cantant serà el sr. Rodrigo Rato, que serà el nou amo del resultat de tot plegat. Si fa ja uns quants anys, els espanyols es van carregar els grans bancs bascos, a través de la fusió amb Argentaria (antic banc públic espanyol), ara li toca el torn a les caixes catalanes, que estan a punt de perdre tot signe de catalanitat, més enllà d'aspectes folklòrics. Potser és per això que, per curar-se en salut, el Banc Sabadell ha penjat un anunci televisiu on els nens que el protagonitzen parlen... en espanyol... no fos cas que a Madrid es pensessin que són nens d'Olot o el protagonista de Pa Negre....

S'han carregat els Mossos per sempre més...això, però, té una lectura positiva... Deixem-nos de punyetes, ara ja hem d'anar, directament, i sense reticències flower powers, a la formació d'un Exèrcit ... català, naturalment... És a dir, cap a la Independència.

NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 18.01.2012.


Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 21 de gener de 2012

Dissabte a XXVI. Batalla a de Montjuÿch.

En aquest die, a las set horas de la matinada, comensà lo cos del exèrcit enemich en forma de esquadrons a pujar per la montanya de Monyuhÿch per tres parts, ab grandíssim fervor, que parexia que tot se’n havie de entrar de mosquetades. Pujaren per la part de Nostra Senyora de Port Padrera de micer Çafont y per la part de Sant Ferriol. Nostra gent, si bé poca, los anava entretenint a mosquetades, però com lo enemich era tant superior, que sens exegeració ninguna hi havia cent dels enemichs per quiscun cathalà, se anaren retirant poch a poch // 580r // fins dalt a las trinxeras y reductors que hi havia, fent-se forts de lochs en lochs matant molts dels enemichs. Però com lo poder apodera, més que més quant lo enemich va victoriós, aparexian un lahor, havent pochs dies que havia sucehït la derrota de nostre exèrcit en Martorell, fonch forçós a nostra gent retirar-se y posar-se de baix del emparo del fort que·y havia en Monyuïch, de tal manera que lo enemich comensà entrar en lo pla de la montanya aportant moltas banderas arborades, que aparexia que a peu pla no havian de fer sino pujar y rendir lo fort, que ja eran las vuit horas y mitja de la matinada. Però com Déu, Nostre Senyor, no dexàs de afavorir y valer als cathalans que a quant de bon cor lo aman, cridant los nostres: «Ara és bona, santa Eulària beneÿda, de ajudar-nos», y donant-se las mans los uns als altres, dient: «moriam com a valents», comensaren a refer-se. Y lo enemich anava ab gran rigor y osadia a voler açaltar lo dit fort, portant escalas bones y aparellades, perquè un traydor de cavaller anomenat don Juseph de Pau y Rocabertí, lo qual era mestre de camp del tèrcio de Monyuïch y governador de dita plassa, dos dies havia se’n era passat al camp del enemich y havia donada la trassa o planta de dita fortalesa que ell tenia, donant per molt fàcil lo rendir aquella. Y com la informació feta per dit don Juseph fos verdadera, trobàs lo dit fort molt diferent y molt més armat del que dit don Juseph lo havia dexat, de tal manera que comensà a disperar ab tal valor que lo enemich comensà a retirar-se. Y retirat, al cap de poch tornà envestir ab gran rigor, però fonch de poch valor, perquè segona vegada se hagué de retirar. Y en lo punt se tornà a refer, tornant envestir ab tot lo gros, de tal manera que foren tant valents y mostraren tant valor los nobles, que arribant lo enemich al fosso de dit fort, fonch rebuxat ab tanta // 580v // pèrdua de gent que se hagué de retirar. Durà esta pelea contra dit fort cerca de tres horas, fonch cosa miraculosa lo foch que lansà lo fort en lo espay de ditas tres horas, que no aparexia sino que era un infern. Referen-se los nostres ab tant valor y donaren sobre de ells que prengueren del enemich quinse banderas de camp. Moriren en dita pelea sinch-cents officials, entre majors y menors, del enemich, y en particular dos nebots del marquès de los Veles, general del exèrcit, anant nostra gent continuant la victòria fins a las quatre de la tarda, ab tant valor que aparexia que tota la montanya se’n entrava de tors de mosquetades y arcabussades, fugint lo enemich ab tanta derreputació ab pèrdua de mil y sinch-cents infants de llur part, ans més que manco, y entre ells molt cabos y gent de govern. Dels nostres en moriren en dita montanya trenta-y-dos, y altres tants de ferits. Fonch tant lo valor de las donas de la present ciutat que se·ls pot donar nom de amasones, perquè moltas d’ellas pujaren ab gran valor y osadia a la muntanya de Monyuhïch quant se estava peleant ab lo enemich, en la qual aportaren per pelear los nostres moltas minicions de guerra com són balas, pòlvora, metja y altres coses, y axí mateix los aportaren pa y vi per a refresch dels soldats que estavan cansats de la pelea, y lo mateix feren per las murallas. Quant lo enemich envestí la montanya a la matinada, la cavalleria se posà part demunt Valldonsella ab esquadrons, aguardant nostra cavalleria per a pelear. La qual hisqué per lo portal de Sant Antoni a tota pressa, la qual estava vastant descuydada, y prevenint-se pensant lo enemich no envestiria fins lo endemà, posàs tota la cavalleria a la part de Valldonsella. Y com lo enemich era puxant no tingueren temps de posar-se en esquadró y forma de batalla sinó que envestiren lo enemich ab gran valor y lo enemich a ella, de tal manera que mesclà ab lo enemich sens orde ni concert, donant-se las càrregas de escarrabinas y pistolas, peleant com ha lleons, desermats de las armas de foch paleant ab las espases, ab tal valor que // 581r // lo enemich se retirà, restant la campanya ab molts morts, però la victòria fonch nostra. Y moriren en ella, ademés dels soldats particulars, que foren molts, casi tots los cabos y officials del enemich. Y assenyaladament morí lo duch de Sant Jordi, fill del marquès de Torracussa, tinent general del exèrcit, y don Fernando Xiriner, commissari general de la cavalleria, y altres. Y fonch tal la envestida del enemich que una companyia de dragons cathalans que aportava arribà fins al restrillo del portal de Sanct Anthoni, ont morí lo capità de dita companyia de dragons y lo cavall, lo qual caygué dins del vall junt a dit portal. Dels nostres no foren deu los morts, y se compte tant solament morí Dionís Rammis, tinent de la companyia de cavalls de talis a Borrell, capità, y los demés foren soldats particulars. Y tingué ventura lo enemich que los nostres se messetaren y la artilleria de las murallas ni la mosqueteria no pugué jugar, que si hagués pogut jugar no restava ningú dels enemichs. Però fonch gran victòria per nosaltres, que axí dalt Monjuhïch com en dit pla de Valldonsella la victòria fonch nostra. De las quatorse banderas presas del enemich dotse en arribaren en la present casa de la Deputació, las quals foren penjades cap per avall en lo balcó de bronso qui dóna devant Sant Jaume, hont estigueren tres o quatre dies. Resolgué lo consistori presentar-ne a nostre rey christianíssim y posar a sos reals peus sinch de ditas banderas, las quals se’n aportà musur de Plesis y Bisenson, y las demés foren distribuhïdes y presentades per las iglésias de la present ciutat.


Extret dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Volum V (1623-1644)

Nota: Ara enteneu perquè Franco va aturar l'entrada a Barcelona fins al dia 26 de gener, quan podia haver entrat el 24? I és que l'odi ecspanyol pot durar inalterable ben bé 298 anys ...


Etiquetes de comentaris: ,

QUANT COSTA LA DELEGACIÓ A ECSPANYA?

Ara fa unes setmanes em preguntava per quan el tancament de la Delegaciódel Govern de la Generalitat a Madrid. No vaig obtenir resposta oficial, naturalment, encara que sí alguna el nivell intel.lectual de la qual no la fa reproduïble en aquest bloc.

Sembla, però, que la delegació madrilenya, no coneix la crisi. Situada al bell mig del carrer Alcalá, a tocar del Banc d'Espanya, per més inri, compta amb el Centre Cultural Blanquerna, una Llibreria, sales d'actes, etc. etc, Les fotos ens mostren un edifici més que luxós.

Per acabar-ho d'adobar, el Delegat en cap no és altre que en Jordi Casas, un home del Duran, naturalment, un apparatxik de l'espanyolisme més desacomplexat que hi ha a casa nostra. Pertanyent al lobby espanyolista del Vallès. Un home que com els Silva, el Sànchez Llibre, representen uns enemics aferrissats de la Llibertat del nostre poble. Fins i tot va gosar criticar el vot, vergonyant, de l'Artur Mas a la consulta del 10A.


Totes i cadascuna de les delegacions actualment existents (Paris, Londres, Brussel.les, Berlin i Nova York), haurien de tenir, com a mínim, les instal.lacions que té la delegació madrilenya, i segur que trauríem molt més profit, si també n'obríssim a Beijing, Moscou, Roma, Nova Delhi, Mèxic DF... Incloent-hi naturalment els seus corresponents Centres Culturals Blanquerna.


Seria interessant, àdhuc imprescindible, portar un control estricte del que fa el senyor Casas i companyia al carrer Alcalà...

Però em sembla que el govern dels millors no estarà per la tasca. Entre d'altres raons perquè la política internacional és un monopoli quasi exclusiu del senyor Duran i Ecspanya i dels seus homes i dones.

I fins i tot, quan el suposat cap de l'executiu intenta anar a la seva, com la passada setmana amb la seva excursió a Londres, la notícia, casualment es veu esquitxada per esdeveniments diversos, de manera que no llueix tant com es voldria.

També seria interessant constatar si quan el senyor Mas surt a fora, sistemàticament hi ha un merder a dins... I encara algú parlarà de casualitats....

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

divendres, 20 de gener de 2012

LA BATALLA DE MONTJUÏC, CELEBREM-LA!



Demà, dissabte 21 de gener, Reagrupament ha organitzat un acte per a celebrar la victòria catalana a la Batalla de Montjuïc de 1641 davant de les tropes hispàniques.

Serà a les 12 del migdia al Castell de Montjuïc.

El 17 de gener de 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, proclamà la República Catalana.



El Castell de Montjuïc es va construir l’any 1640 en trenta dies, preveient l’arribada de l’exèrcit castellà a Barcelona. El dia anterior a la batalla, els catalans van aixecar encara més l’alçada de la muralla de la fortalesa. Els castellans, van iniciar l’atac a les nou del matí, però desorganitzats, van arribar en diferents moments al castell, i van ser derrotats. Amb més de 1.500 baixes.

El quadre que il.lustra aquest post, és obra de Pandolfo Reschi, i porta el nom de la Batalla.

Més info, aquí.

US HI ESPEREM!!!!


Etiquetes de comentaris: , ,

dijous, 19 de gener de 2012

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Barcelona pagarà més de 110.000 euros per acollir una etapa de la 'Vuelta a España'

Entre l'Ajuntament i la Diputació pagaran aquesta quantitat, a la que cal sumar-hi les despeses indirectes com ara els membres dels cossos de seguretat, servei de neteja, manteniment i organització

DIJOUS, 19 DE GENER DE 2012, 07:00

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 18 de gener de 2012

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La Vuelta costarà a Barcelona 81.000 euros

Unitat per Barcelona recorda que la caravana ciclista no pernoctarà a la capital catalana

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 16 de gener de 2012

Escòcia, Catalunya i la política internacional

Avui en dia, fer una comparativa entre la política internacional desenvolupada per dues nacions sense Estat, com són els casos d'Escòcia i de Catalunya, és un exercici de massoquisme extrem... sobretot si es fa des de la perspectiva catalana, naturalment. Bàsicament representen dos models antitètics de com fer front a la crisi global. I també a les pressions exercides pels estats als quals encara avui en dia es troben sotmeses -i lluitem per escurçar aquesta submissió al mínim possible, és clar.

El model escocès, liderat per Alex Salmond, Primer Ministre i cap del Partit Nacional Escocès, és un model clarament pro-actiu, desacomplexat, ambiciós, i fins i tot amb un puntet de fatxenderia, en el seu sentit més noble. Parteix, naturalment, de l'enorme contribució que el Poble Escocès ha fet al món: Adam Smith (economia), James Watt (enginyeria), Alexander Fleming (medicina).

Per contra, el model català, liderat per Josep Antoni Duran i Lleida, és a dir, un diputat del Congreso de los Diputados espanyol, que ni tan sols és membre del govern català, tot i que presideix la part catalana de les quatres comissions bilaterals, és clarament reactiu, acomplexat i submís als dictats de la política exterior del Partit Popular.



Com es recordarà, una de les condicions imposades pels espanyols per investir President (nominal), Artur Mas, va ser el tancament de les delegacions del govern català a l'exterior. L'excusa, naturalment, era la de la crisi, però l'objectiu real és evitar que Catalunya tingui una presència directa al món. I no s´hi han posat per poc. En els dotze mesos que porten governant, han aplicat manu militari, una castració premeditada de la política exterior catalana dels darrers anys: eliminació de corresponsalies de l'Agència Catalana de Notícies i, darrerament, de TV3 (Amèrica i Àfrica), congelació (Mèxic, Xina) i tancament (Argentina) de delegacions, retallada (si també aquí) de Lectorats de Català a les universitats i dels ajuts als Casals Catalans, supressió del canal TVCi.

Per acabar-ho d'adobar, nomenamet de responsables de l'Acció Exterior, la major part dels quals havien treballat abans pel govern espanyol, incloent-hi un antic ambaixador de l'etapa Aznar.

Cal continuar? Penso que no, i mira que podríem.), però bàsicament consisteix en desenvolupar una intensa activitat internacional, tant des del punt de vista polític, econòmic i cultural. Salmond, des que és primer ministre, l'any 2007, ja ha visitat en tres ocasions la Xina, i fins i tot ha gosat parlar de Panda Diplomacy, emulant la política nordamericana que en el seu moment va consistir en incrementar les relacions de tot tipus amb el gran gegant asiàtic. Simultàniament, els independentistes escocesos juguen un paper destacat a Brussel.les, conscients com són, que a cap persona mínimament estable mentalment si li pot passar pel cap que una Escòcia independent fos exclosa de la Unió Europea. Fins i tot han teoritzat sobre l'anomenada ampliació interior, en referència a la incorporació de nous estats membres sorgits com a conseqüència de processos de secessió respecte d'altres estats que ja formen part de la Unió Europea.


En definitiva, dos models que, naturalment deriven de dues maneres de plantar cara a la conjuntura actual: un d'agosarat i valent, i l'altre poruc i submís. Jo, clarament, ja sé per qui apostaré un pèsol que serà el més reeixit.


Ah, i malgrat tot, Bon Any 2012 (de fet no serà difícil, ja que el 2011 ha estat nefast).

NOTA: Post penjat com article a la revista LA VEU, núm. 11 (gener del 2012), publicació de Reagrupament.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

'La Caixa' en perill? Neix CaixaBankia

El govern espanyol podria forçar la fusió de les dues entitats, i posa en joc la disputa per establir el lloc de la seu de la nova entitat, Madrid o Barcelona

16 DE GENER DE 2012

Des de fa setmanes totes les crides a noves fusions bancàries fetes des del nou govern espanyol tenen com objectiu pressionar per fer possible la unió més desitjada, la de La Caixa i Bankia. Així, d’un sol tret es compleixen dos objectius. Per un costat, aconseguir un gran grup bancari, que esdevindria el primer de l’estat per nombre de dipòsits; per l'altre costat, espanyolitzar d’una vegada per totes el principal grup financer català.

REFELEXIÓ: Ja ho van fer amb els bancs bascos, amb la fusió del BBV amb Argentaria. Ara toca les caixes catalanes...

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?... DONCS ETS IMBÈCIL!

Etiquetes de comentaris: , ,