diumenge, 31 de juliol del 2011

"TORNA LA LOCOMOTORA (NO LA NEGRA)" AL BGS

Nou post al BGS.

Etiquetes de comentaris:

I ELS ESTATS UNITS?

Digueu-me freaky, però fa uns dies vaig baixar-me i visionar (2 cops) la compareixença del Secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat davant de la Comissió de Seguiment d'Afers Exteriors i la Unió Europea del Parlament del Parc. I ara m'agradaria fer-ne uns comentaris.

Primer de tot dir que, a aquestes alçades, no disposar d'una Conselleria d'Afers Exteriors -o un Ministeri, que és el que toca- és d'una ceguesa al.lucinant. Oimés si tenim en compte que el propi Artur Mas ja va prometre, en la campanya del 2006, que en crearia una. Després, és clar, les paraules se les emporta el vent. No només no s´ha creat una Conselleria d'Afers Exteriors, sinó que s´han fet tres coses molt pitors.

  • Degradar administrativament el responsable directe dels Afers Exteriors. En l'anterior govern tenia el rang de Vice-conselleria. En l'actual torna al de Secretaria. Enrere, doncs, com els crancs. I això que és el govern dels millors!
  • És evident que hi ha un pols entre CDC i UDC per controlar Afers Exteriors, on les navalles a la mínima s'ensenyen. I de moment, aquí sembla que qui guanya, per golejada, són els unionistes -en el doble sentit de la paraula. Tant el secretari general, com un dels directors generals, com el nou delegat a Brussel.les, són línia Duran i Ecspanya. Per contra, els convergents, s´han hagut de conformar amb una direcció general, i els recentment nomenats delegats de Londres i Paris. Amb l'afegit que a l'estimat Carles Llorens li ha tocat ballar amb la més lletja, atès que la seva àrea de Cooperació té tots els números per convertir-se en un camp de batalla, sota bombardeig permanent (eheheheh) de les ONG i de tots els diferents multicultis que es fan i es desfan. Aquesta victòria per golejada, naturalment, no és pas una casualitat. Aquí qui pinta molt, qui talla el bacallà és l´home invisible, aquell que sense formar part del Consell Executiu, no només assisteix a les seves reunions, sinó que també acompanya el president quan viatja a Brussel.les a parlar amb Durao Barroso o amb Van Rompuy. Sembla estrany que en Duran i Ecspanya hi participi, atès que ell presideix 4 comissions bilaterals... amb el govern ecspanyol, no pas amb Brussel.les, no? O és que potser hi assisteix en la seva qualitat de President de la Comissió d'Afers Exteriors del Congreso de los Diputados? És a dir, doncs, en tant que diputat ecspanyol? Algun mal pensat diria que si això fos així, probablement assumiria la funció fiscalitzadora que sempre han assumit els ambaixadors ecspanyols quan els presidents de la Generalitat successius han estat rebuts per polítics de primer nivell (tret és clar del Montilla, que aquest no el rebia pràcticament ningú). L'objectiu de la fiscalització, és clar, és que no es toquessin temes sensibles (tu ja m'entens).

  • Però si tot el que s´ha dit fins ara ja és terrible, encara ho és més el fet que l'àmbit dels Afers Exteriors, per la seva importància estratègica, s´ha convertit en la torna de la negociació pressupostària entre CiU i el partit catalanòfob PP. De manera que per assegurar el seu suport o la seva no oposició, el senyor Mas ha acceptat les condicions imposades pels catalanòfobs de coordinar -és a dir, subordinar- l'acció exterior de la Generalitat, amb la diplomàcia ecspanyola, i retallar al màxim les partides pressupostàries de les delegacions, que passaran a convertir-se en una mena de lobbies de les empreses catalanes a l'exterior, prioritzant l'anomenada diplomàcia econòmica, i deixant de banda, tant els aspectes culturals, lingüístics, com naturalment, els més directament polítics (reconeixement de Catalunya com a nació, eventual suport a una Catalunya independent, etc.). Aquesta baixada de pantalons, aquest retorn a la cleda autonòmica, és un error polític que es pot pagar molt car i que, paradoxalment, dóna rellevància, encara que sembli mentida, als anteriors responsables d'Afers Exteriors, que com a mínim s´havien proposat convertir Catalunya en un actor global i no en un actor subordinat com es pretén ara.

2. Fetes aquestes consideracions prèvies, i en referència a la intervenció del Secretari d'Afers Exteriors, el senyor Florensa, he de d
ir que allò que em va sorprendre més és que dels 31 minuts que va durar la seva intervenció, es va referir per primer cop als Estats Units en el minut 15! i quan ho va fer, s´hi referí no en tant que potència global, sinó com a part de l'Àrea d'Amèrica, és a dir, com a actor regional.

Al.lucinant, oi? Com pot un responsable d'Afers Exteriors ignorar a hores d'ara els Estats Units d'aquesta manera tan escandalosa? L'explicació em sembla evident. Els Estats Units no han de ser una prioritat per la política exterior catalana. Vull dir amb això, que els ecspanyols, i doncs, també, els dependentistes, no volen que les relacions Catalunya-Estats Units vagin més enllà de l'aspecte econòmic, perquè saben del cert que, a diferència d'altres estats, sobretot europeus, els Estats Units sempre han desenvolupat una estratègia molt pragmàtica i gens dogmàtica pel que fa al Dret a l'Autodeterminació. Dit en d'altres paraules, si Catalunya votés per la Independència, bé en un referèndum, bé com a conseqüència d'una Declaració Unilateral d'Independència feta des del Parlament, els americans, un cop consumat, no s´hi oposarien pas. És per això tan necessari, des d'una perspectiva independentista prioritzar l'entesa amb els Estats Units, tant amb la Casa Blanca, com amb els Departament d'Estat i de Defensa, amb determinades agències federals, i naturalment també amb el Congrés, i altres actors mediàtics, socials, acadèmics i culturals.

3. En la seva intervenció, el secretari, per contra, va posar molt d'èmfasi en la dimensió euromediterrània de l'actuació exterior catalana, sobretot aprofitant el fet que Barcelona és la seu de la Unió pel Mediterrani. Penso que gastar excessius esforços en aquest àmbit és un error per diferents motius.

  • La dimensió mediterrània no és una prioritat de la Unió Europea, i sobretot, no és una prioritat d'Alemanya, per motius més que evidents. De manera que sempre ocuparà una posició secundària en l'agenda de la UE. És apostar per un cavall perdedor.
  • En tot cas, si finalment tira endavant la potenciació de la perspectiva euromediterrània, qui en monopolitzarà els guanys no serà ni Catalunya, ni tan sols Ecspanya, sinó que serà França, de manera que els beneficis que en traurem sempre seran limitats.
  • Tot i això, la política euromediterrània, sempre es caracteritzarà per la seva inestabilitat permanent, atès que el Mediterrani és una àrea on convergeixen molts interessos, sovint contraposats. En aquest sentit, la prioritat dels afers exteriors catalans s´haurien de centrar en el Mediterrani Occidental: en els tres estats del Magrib més propers (Algèria, Marroc i Tunis), i naturalment també amb el Sud de l'estat francès (euroregió) i Itàlia.
Des del meu punt de vista, posar massa ous en la panera de la dimensió euromediterrània, seria una equivocació semblant a la que va cometre el pujolisme de potenciar el regionalisme europeu, que, com tothom sap, va acabar fent figa, i ara pràcticament ja ni se´n parla.

4. Cal reforçar la presència al cor d'Europa. A Brussel.les, naturalment, amb un delegat compromès amb el país i no pas amb Ecspanya. A Berlin, perquè cal convertir els alemanys a la causa independentista catalana, tenint en compte que els ecspanyols dediquen enormes esforços a evitar-ho (cas Air Berlin, per exemple). A Londres, perquè és un altaveu mediàtic mundial, i sobretot, perquè té un ressò important als Estats Units. I també perquè ens ho deu (Tractat de Gènova, de 1705). I, finalment, amb França, perquè malgrat les diferències evidents que tenim, no pot ser deixada de banda, entre d'altres raons, perquè dotzenes de milers de catalans s´hi van establir el 1939 o en els anys posteriors i ara són ciutadans francesos que ocupen llocs rellevants tanr en la política, com en els negocis o fins i tot en l'esport.

5. Una darrera reflexió. L'èmfasi en la diplomàcia econòmica pot comportar dos perills.

  • El primer és que Catalunya es converteixi en receptora d'enormes inversions exteriors, procedents de països diríem que problemàtics. Posem-ne alguns exemples: Rússia, Xina, els Estats del Golf, i fins i tot el propi Israel, estan esdevenint principals inversors en àmbits com l'immobiliari, el turisme, el comerç, la indústria agroalimentària... No cal dir que, per molt benvinguts que siguin aquests capitals, a ningú se li escapa que, no es pot badar i cal estar amatents a que això no suposi fer ulls clucs a les violacions dels drets humans que alguns d'aquests estats cometen amb total impunitat. Fins i tot quan adopten la forma d'actors o fundacions pretesament favorables a causes altruistes...
  • El segon, és la cada cop més evident fuita de cervells que estem patint. Segons les darreres dades, uns 300.000 catalans han marxat a la recerca de feina i una millor qualitat de vida en els darrers temps. Segurament que un gruix molt important d'aquests són gent qualificada i que no troben feina en la Catalunya dependent. Cal tallar de forma immediata aquesta tendència, perquè si no es corre el risc de convertir-nos en allò que els ecspanyols sempre han somiat: un territori de mà d'obra poc qualificada, al servei de les oligarquies empresarials madrilenyes.
En definitiva, és del tot necessari una política exterior que ens situï en el mapa del món, com un actor més, i no pas com un territori cada cop més condemnat a la monoactivitat, sense centres de decisió propis, a nivell polític, empresarial, socials o mediàtics. I això només serà possible, no cal dir-ho en un context d'un país independent.

En definitiva, cal fugir del club dels PIGS.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 30 de juliol del 2011

MORE THAN A CLUB


Bon vídeo. Només un però, però. Dóna massa importància a les estrelles, i no tant al valor social, popular que representa el Barça. I per cert, els brasilers estan sobrerepresentats.... serà casualitat?

Etiquetes de comentaris:

dijous, 28 de juliol del 2011

EL FRAU DEL PACTE FISCAL


La veritat aquest post ja feia dies que el volia penjar, però per X o per Y, no trobava el moment. Avui, finalment, he decidit fer-ho, però m´he trobat que d'ençà que he sentit la Ministra Salgado -més Rotenmeyer que mai- referir-se als crèdit ICO, us ho juro no he parat de riure. Tant que quasi se'm desencaixa la mandíbula.

Quin tip de riure... per no plorar, és clar! Jo no entenc com es pot fer tant, però tant, el ridícul com ho està fent el govern dependentista de CiU. Li cauen per totes bandes i ell com si tronés, tu.

De fet, l'origen del post era en dos esdeveniments que van passar abans de la gloriosa i absoluta conya aquesta de l'ICO.

Ara fa uns dies, aquest masover que respon al nom d'Artur Mas, va dir en el Parlament del Parc que optar ara per la Independència des del govern seria un frau, perquè no figurava al Programa electoral amb el qual la seva trepa es va presentar als comicis. Això és el que jo dic, sense cap mena de dubte agafar-se-la amb paper de fumar.

A veure Arturu, ara resultarà que tot el que estàs fent des que ets President de la cosa es troba en el programa de marres, oi? Au va, i ara un de xinos. Però és clar, la Independència sempre és un tema especial.

Hi era al teu fotut programa electoral donar una Creu de Sant Jordi al Duran i Ecspanya? O tractar el franquista Sentís com un demócrata de tota la vida? Només per posar dos exemples poc rellevants. Oi que no? I bé que ho has fet, oi, noi?

Ah, però si es tracta de la Independència ... llavors és un frau... toca´t els collons, que diuen ara.

Mira, saps que és un veritable, un frau? Jo t'ho diré: l'ensarronada aquesta del Pacte Fiscal.

A hores d'ara, tothom, repeteixo, TOTHOM sap que quan finalment el signeu, aquest pacte fiscal no serà res més que quatre imbecil.litats que vosaltres brandareu com a bojos per demostrar que heu aconseguit quelcom. Però, aquí, allà i a la Xina Popular, saben que serà mentida. A qualsevol paperet que signeu li direu Pacte Fiscal i avall que fa baixada.

Això sí que serà un veritable frau! Naturalment els mèdia del regim el vendran com si fos la conya, però ho sap tothom, encara que no ho diu ningú -fins ara- que serà així.

Jo és que al.lucino amb el vostre cinisme de considerar els ciutadans com a infants. Pot ser costarà més del que ens pensem, i sobretot del que voldríem, però arribarà un moment que el frau del pacte fiscal, el veritable frau, sortirà a la llum del dia, com han sortit tots els acords fiscals anteriors que amb el pas del temps es demostra que no són més que successives aixecades de camisa i baixades de pantalons que els dependentistes patiu de les mans dels vostres amos.

Ja em torna la riallera, ai, ai, ai, crèdits ICO ha dit la Rotenmeyer, tu, ahahahahahahaha, i més ahahahahahahahahahahahahah. Pareu, pareu, que no puc més.

Etiquetes de comentaris: , ,

DESPRÉS DEL CONSELL DE POLÍTICA FISCAL I FINANCERA ....

AHAHAHAHAHAHAHAHAHAH!

Crèdits ICO, ahahahahahahahahahahahahahahah



AU INDEPENDENTISTES DE CONVERGÈNCIA, SEGUIU VOTANT EN DURAN COM A MINISTRE!




QUE ECSPANYA US ESPERA AMB LA BOCA OBERTA!

(I no oblideu de llegir això)

Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres, 27 de juliol del 2011

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NUM. 6 (JULIOL 2011)

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 26 de juliol del 2011

ESCÒCIA (2a part) a LA VEU

Acaba de penjar-se el nou número de LA VEU, el butlletí d'Rcat, que a partir d'ara serà d'abast nacional. En aquesta edició hi publico el segon lliurament (de tres) sobre la situació a Escòcia davant les perspectives d'un referèndum i de com els anglesos comencen a perdre la seva tan esmentada flegma.

Dues coses. La primera felicitar l'equip de la revista, encapçalat per la Montserrat Tudela, per l'excel.lent feina que està portant a terme.

La segona, no podeu deixar de llegir l'escrit d'en Joan Carretero, Play it Again, Artur, que és una peça genial. Dispara amb bala.

Per descarregar-se'l sencer, cliqueu aquí.

Etiquetes de comentaris: , , ,

diumenge, 24 de juliol del 2011

COM ES GASTA ELS DINERS BRUSSEL.LES...

Etiquetes de comentaris:

dijous, 21 de juliol del 2011

JA HO VAIG ADVERTIR!!!!!

Ja ho vaig advertir. Sóc un crack! Perdoneu però algú ho havia de dir!!!.

Ara fa uns dies acabava un post fent referència al Conseller Mas-Colell, amb aquestes paraules:



Doncs bé, ja ha passat, potser no una punyalada, però sí una calvotada. Podeu llegir-ho aquí:


Més enllà de l'abast de la repassada, amb allò que realment ens hem de quedar és amb el rol estratègic que Duran ocupa en l'Administració Mas (Mas?). En el sentit que, per moltes negociacions que portin a terme els consellers, qui en darrer terme tindrà la darrera paraula, com a mínim ex-aequo amb en Mas, serà en Duran que presideix no una, ni dues, ni tres, sinó les quatre comissions bilaterals entre els governs espanyol i el dependentista de Barcelona.

De manera que en la pràctica ens trobem amb un govern bicèfal. Amb una matisació. La bicefàlia és de portes endins, de portes enfora, en Mas és qui rep les hòsties, mentre que en Duran es mou com un peix a l'aigua entre els despatxos d'aquí, d'allà i les suites d'hotel a 1000 euros la nit. Aquest sí que és un crack... i un coent que diuen a València.

(Per cert, he guanyat un pèsol. Un altre)

Etiquetes de comentaris: , ,

"LA ZAPLANITZACIÓ DE LA CAC", AL BGS

Nou post al BGS.

Etiquetes de comentaris:

ELS NEGOCIS DEL SANDRUSKO (2)

Efectivament, hi ha un segon vídeo:


Etiquetes de comentaris: ,

ARRIVEDERCI, CARO FRANCESCO!

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 20 de juliol del 2011

O 42% o 28%...

Acabo de veure el ple del Parlament, on el diputat Laporta ha preguntat al senyor Mas si atès que un 42% de catalans són favorables a la independència -percentatge que si tenim en compte l'abstenció, podria arribar a més del 60% dels votants en un referèndum-, si pensava liderar el procés cap a la independència.

En Mas, amb aquella cantarella de milhomes que fa quan s'adreça als independentistes, que després es transforma en un filet de veu quan ho fa als ecspanyols -res de nou, comportament típic d'un convergent-, ha respost que un 42% és respectable però és lluny de ser una majoria clara.

Molt bé, nen. De manera que atès que un 42% no és una majoria clara, tu estàs amb el 28% que és el percentatge que a la mateixa pregunta ha contestat que votaria que No a la Independència, oi?

Una posició totalment coherent, en nom de la democràcia, en no donar suport al 42%, es dóna suport al 28%...

Perquè la Independència és com les embarassades, o n'estan o no n'estan, és a dir, o la vols o vols la Dependència, no hi ha terme mig.

Quina democràcia és aquesta que privilegia els partidaris de la dependència en detriment de la independència. O dient-ho en altres paraules, dóna més importància als partidaris de l'opressió, l'espoli, i el genocidi, que als partidaris de la Llibertat, la democràcia i el progrés de la Humanitat?

Es pensa que els ecspanyols s'estaran de punyetes i de fraus i mandangues a l´hora de reformar la llei electoral i liquidar-los a les Corts?

Senyor Mas, o vostè és un cínic o un irresponsable, i no sé què és pitjor!

(Per altra banda, diputat Laporta, mira que t´ho ha posat en safata, i tu no has rematat a gol!)

Etiquetes de comentaris: ,

LA PANXA D'EN LAPORTA... O ELS NEGOCIS D'EN SANDRUSKO

Joan Laporta, "El Nen", continua sent l'objectiu obsessiu de l'ecspanyolada. Fins i tot després d'aconseguir exterminar qualsevol signe de laportisme al club -corregeixo, només en queda un, i es diu Guardiola-i d'arrossegar per terra el seu nom, l'ecspanyolada, amb el Grup Godó al capdavant, no en té prou.

És del tot sabut, que malgrat els seus errors, que han estat molts, El Nen ha nascut amb una flor al cul de dimensions considerables, i
com els gats, sembla tenir set vides. Això omple d'ira l'espanyolada mediàtica que s´ha autoimposat l'obligació que acabi esdevenint un bon catalanet, tipus Duran i Ecspanya, Josep Piqué, Francesc Camps o en Josep Ramon Bauzà, i s'agenolli davant dels ecspanyols i demani perdó per ser català, i ofereixi noves glòries a Ecspanya.

Donat aquest odi visceral, no li perdonen ni una. I així que poden l'estomaquen de dalt a baix, de dreta a esquerra, per davant... i per darrere.

Les fotos de les seves vacances, semblen doncs una oportunitat per continuar la campanya d'assetjament i de destrucció d'una persona que fins ara ha aconseguit tot el que s'ha proposat: la presidència del Barça, l'escó al Parlament i la regidoria a l'Ajuntament. I a més ho ha fet sense renunciar a una Vida Loca, amb dones, xampany, iots, luxe i això tan ridícul que és el glamour.

On s'és vist que un catalanet, i a més independentista, gaudeixi d'aquests plaers reservats a la borbonada i a l'oligarquia madrilenya i als seus tentacles provincials?

En aquest cas, l'atac ad hominem, està pensat per destruir la imatge eròtica del personatge (la panxa), conscients com són, que a una legió de dones, en Laporta les posa a cent.

Però, és clar, en el món de la política no tot és tan senzill. I vet aquí que la campanya contra Laporta coincideix amb un reportatge d'un canal de televisió brasiler que analitza les relacions empresarials entre el gran botxí Sandro Rosell i el president de la Federació Brasilera de Fútbol, Ricardo Teixeira.



Unes relacions que s´han posat novament de manifest arran de la celebració de la Copa Amèrica de futbol, l'equivalent a l'Eurocopa, durant la qual, Rosell ha acompanyat la selecció brasilera i se l´ha vist amb Teixeira.

Si no entenc malament, sembla ser que hi haurà un segon lliurament, és a dir, un nou reportatge al respecte.

Però està més que clar que el soufflé Laporta d'aquest estiu sembla pensat per amagar l'impacte del reportatge sobre els negocis Rosell. No fos cas que el príncep blanc de l'ecspanyolisme, l'altre nen, el nen de la vetllada a la Cerdanya, on sembla que es va decidir el futur del país, prengués mal.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

dissabte, 16 de juliol del 2011

ACABEM AMB ELS DEMAGOGS?

L'experiència de la política catalana de la darrera dècada, ens ensenya que les dues principals formacions catalanes, CiU i ERC, són súmmament sensibles a la demagògia ecspanyolista.

Durant l'aznarisme rampant (1996-2004), feia vergonya aliena veure com els diputats de CiU perdien el cul per donar-se el bec amb els peperos. Va ser el moment de glòria d'aquest wiseguy que porta per nom Josep Piqué, que va a començar a teoritzar sobre el patriotisme constitucional, i per si això no era suficient, incorporà al carro la figura sensual de la Montserrat Nebrera, que encara avui en dia aixeca passions en determinats mascles. La degeneració pepera va fer estralls en la federació i alguns dels seus militants van passar-se a la causa popular, com l'ara omnipresent Enric Millo. La síndrome Majèstic es va estendre per arreu. La pepefília de molts convergents també tenia una traducció en el món del futbol, en els anys que els merengues van aconseguir tres Champions -les úniques en color- i tres lligues, coincidint amb els darrers i agònics anys de la presidència de Josep Lluís Núñez, la desastrosa de Joan Gaspart i la interina de Enric Reyna, fins l'arribada sorprenent i esperançadora de Joan Laporta.

Amb la formació tripartit, el nou referent va ser en ZP, el qual va ser fins i tot convidat a saludar des del balcó de la Plaça Sant Jaume, en un acte d'una subordinació total, tenint en compte que encara no era més que el cap de l'oposició. Però vés per on, la gent d'ERC, amb en Josep Lluís Carod Rovira al capdavant, s´hi van encaterinar. I ja hi tornem a ser! Els demagogs espanyolistes aixecant la camisa al tonto útil català de torn. Si abans havia estat CiU, ara, li tocava el torn a ERC. Que si l'Espanya plural, que si la llei de la Dependència, que si naps que si cols, total, els erkys van caure-hi de quatre potes, i després de quasi tocar el cel, van iniciar un descens als inferns -això sí, generosament remunerat- que encara sembla que no té aturador.

Tanmateix, dins del tripartit, de seguida va aparèixer una veu que digué que el rei anava nu. La d'en Joan Carretero que encunyà l'expressió que ha fet fortuna, en titllar ZP de demagog espanyolista, fet que li va costar el càrrec, però que li donà una projecció política nacional, de la qual ja no s´ha pogut escapar, malgrat que no li fa gota de gràcia.

A hores d'ara, sembla evident que de l'esquerra espanyola ja no es pot esperar res de bo. És una lliçó dolorosa, perquè molta gent s´ha cremat com un misto, en el seu intent de trobar estacions federals i altres conyes. Plantejar-se nous Pactes de Sant Sebastià és literalment impossible. I la figura del Rubalcaba més que atracció, produeix veritable rebuig, no només per ser un merengue de pro, si no pel seu cinisme i la seva fatxenderia, que pensa que el seu interlocutor és imbècil.

Però, tanmateix, l'estratègia pendular, continua funcionant. I ara ens enfrontem a un nou perill. Davant la imminent victòria del PP, es tornarà a repetir un fenomen Majèstic II, d'enamorament boig de la gent de CiU de Mariano Rajoy i tots els seus boys and girls? Després de tot el que han fet contra Catalunya, contra el català i contra els i les catalanes?

Hi ha signes que assenyalen que la resposta és "Sí". CiU està afavorint sistemàticament el PP a Catalunya aquests darrers mesos, tot permetent-li un sobredimensionament polític i mediàtic que en cap cas li correspon. Tot fent marxa enrere en determinades polítiques com és la lingüística, la del cinema, la del comerç. Fins i tot, en l'àmbit futbolístic aquest neo-nunyisme que representa el senyor Sandro Rossell, així ho demostra.

Sí, no en tinc cap dubte. Hi ha com un determinisme ideològic que mou a l'esclau a emmirallar-se en el seu amo. Ho va fer ERC amb el PSOE, i ho va fer -i ho tornarà a fer- CiU amb el PP. Aquest determinisme és la conseqüència de la submissió estratègica que el dependentisme té respecte l'estat dominant. Només així s'entén que passi a Catalunya, el que no passa mai, en cap nació lliure: la preeminència de la ideologia per damunt de la lleialtat nacional. Que si el socialisme, que si el liberalisme, que si el social cristianisme.... Preguntem a un conservador polonès si acceptaria ser governat per la CDU alemanya de l'Àngela Merkel ... i ja veuríeu què contestaria...

Aquí doncs, el que importa ara és saber si, davant la perspectiva d'una aclaparadora victòria pepera, hi haurà algú a les files de CiU que emuli en Joan Carretero i que digui que Rajoy and company són uns demagogs espanyolistes. Qui tindrà el valor de fer-ho, i suportar les conseqüències? N´hi ha alguns convergents i alguns unionistes que apunten maneres, però encara no han fet el pas decisiu.

Només quan ho facin, podrem dir que la situació està madura perquè per fi la perspectiva d'una unió, de caràcter ideològicament transversal, però nacionalment independentista, sigui possible, factible i, naturalment, desitjable i pugui imposar-se als cada cop més escassos defensors de l'statu quo dependent d'una Catalunya cada cop més pobra i indigna.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , , , ,

divendres, 15 de juliol del 2011

SENSE L'AEROPORT DEL PRAT



ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?


PD. Avui, aquest modest i humil bloc, inicia el seu novè any d'existència digital.... buffff!

dijous, 14 de juliol del 2011

GOTCHA! AZNAR PRINGAT EN L'ESCÀNDOL MURDOCH!



En l'edició d'ahir del Financial Times, es parlava de l'escàndol de les escoltes telefòniques de determinats mitjans del totpoderós Grup Murdoch.

El reportatge no s'estava de recordar quins són els mandamasos d'aquest imperi mediàtic, i vés per on que en un quadre, en la posició número 5 apareix l'inefable José Maria Aznar.

S'hi diu que va entrar en el consell del grup l'any 2006 i que la compensació que va cobrar al llarg del 2010 van ser la modesta quantitat de 220.000 dolars, modesta si ho comparem amb els sous dels que estan per damunt d'ell. Però és clar, aquests no cobren a més a més una pensió com a ex-presidents del Govern.

Fa venir una enveja sana, comprovar com un diari eminentment conservador com és el FT, no es talla un pèl a l'hora de cantar les quaranta al grup Murdoch, de tendència igualment conservadora, i d'ensenyar les vergonyes dels que mengen d'ell, com és el senyoret Aznar.

Qui sap si finalment, l'Aznar haurà de retre comptes davant un tribunal anglès, com el Pinochet, no ho sé pas, això, tot i que estic segur que la sola possibilitat d'emular el dictador xilè el deu posar catxondo.

Clar que la iniciativa per jutjar-lo per crims contra la Humanitat per impulsar la Guerra d'Iraq, juntament amb en Bush i en Blair, en la famosa foto de les Açores, encara belluga....

(De fet, eren quatre, a la foto, també hi assistia el llavors Primer Ministre portuguès Durao Barroso, avui en dia President de la Comissió Europea, però, és ja se sap que els diaris ecspanyols -catalans inclosos, això dels portuguesos....)

Tornant a l'homenet del bigotet... segur que no ha de dormir tranquil, el xaval...

Etiquetes de comentaris: , ,

"FER-SE EL HARA-KIRI REDUX" al BGS

Nou post al BGS, del qual, tot s'ha de dir, n'estic particularment satisfet.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 12 de juliol del 2011

LA DIGNITAT... EN UN CAMIÓ: VERGONYA SENYOR TRIAS, VERGONYA! (2A PART)

Al Facebook, he trobat aquestes fotos preses per un patriota.


Cal afegir res més?

A hores d'ara el senyor Trias, per cert, col.lega del Dr. Broggi, no ha badat boca. Ni s'ha disculpat ni res de res.

Suposo que deu continuar a la piscina, amb en Mas, el Fernandez Díaz, la Camacho i el Garcia Albiol, amb el senyor Francisco Caja d'encarregat.



Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 10 de juliol del 2011

LA DIGNITAT... EN UN CAMIÓ: VERGONYA SENYOR TRIAS, VERGONYA!

En un país normal, dos homes d'edat més que avançada, un centenari i l'altre nonagenari, dues personalitats que en la seva joventut van lluitar contra el feixisme internacional i contra la seva expressió local, l'espanyolisme.

Dues persones que una d'elles va arribar a ser President del Parlament i l'altre un metge tan respectat que fins i tot posen el seu nom a un hospital...

En un país normal, repeteixo, si aquests dos homes, dos homes bons, dues belles persones, se´ls proporcionaria un tracte especial, de respecte, de reconeixement, d'admiració.

Això passaria en qualsevol país del món d'això que en diem civilitzat.

En qualsevol país democràtic, tret de Catalunya, és clar.

Aquí, les figures del Doctor Moisès Broggi, i del President Heribert Barrera, no mereixen cap mena de consideració per part del poder dependentista local, de l'ajuntament que de fa pocs dies encapçala el senyor Xavier Trias.

Tant és així que es va negar els permisos per muntar un escenari des d'on aquests dos prohoms, aquests dos patriotes, entre d'altres poguessin adreçar unes paraules a tots els assistents a la Manifestació per la Independència.

Suposo que el senyor Trias deu considerar els senyors Broggi i Barrera ja com una càrrega passiva. Com a bon convergent si no són peles, són punyetes. I als vells, sobretot si són patriotes catalans que no s´han rendit a Ecspanya, que els mati déu. Del que es tracta és d'oferir noves glòries a Ecspanya, en ple procés de zaplanització de la CAC.

Atès el boicot dels dependentistes de l'Ajuntament de Barcelona, els senyors Broggi i Barrera, i tota la resta d'oradors, van haver de pronunciar les seves paraules des d'un camió rònec, a mitja alçada. Una situació indignant, pròpia d'un país governat per unes elits que s'autodien.

Jo no sé com s´ho van fer els senyors Broggi i Barrera per pujar dalt del camió, donat que no els vaig veure llavors. Aquest post l'escric després d´haver vist les fotos que s´han anat publicant a les xarxes socials i als diferents mitjans d'informació que no practiquen la llei del silenci o de la desinformació.

Però sí sé, que el senyor Trias s´ha de disculpar als senyors Broggi i Barrera. Una disculpa sincera, oberta, sense por al que diguin els ecspanyols.

Tindrà el que cal tenir per fer-ho, senyor Trias? Només si ho fa demostrarà ni que sigui una mica de la dignitat que aquestes dues persones han guanyat al llarg de la seva vida de servei a Catalunya.

Es disculparà, batlle Trias?

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte, 9 de juliol del 2011

NO VOLÍEM UNITAT? AVUI N´HI HAURÀ!

Avui a les 6 de la tarda, la Manifestació Nacional per la Independència acomplirà l'objectiu que molts estem cercant des de ja fa massa temps: la transversalitat independentista. Avui, la gent d´RCAT, d'ERC, de SI, de Democràcia Catalana, de les CUP, compartirem l'espai públic dels carrers de la nostra capital per cridar ben alt i ben fort que la Independència, a més a més de voler-la, la necessitem urgentment, com l'aire que respirem. No és una qüestió de somnis, de desitjos, és sobretot una qüestió de necessitat material. Sense un estat independent, sense una República de Catalunya, membre de ple dret de la comunitat d'estats independents, la nació catalana està condemnada a una lenta i dolorosa desaparició. Així de clar. Així de dur.

Però estic segur, que a banda de la gent ja esmentada, molta altra gent que també forma part de la transversalitat independentista, també assistirà a la manifestació. I goso dir que aquesta gent, en serà la part majoritària. Són gent que o bé no vota, perquè n´ha perdut la confiança, o bé vota opcions que encara malden per trobar allò tan horrorós com és l'encaix amb el Regne d'Ecspanya. Gent, que, parlem clar, encara voten a CiU, a ICV-EUiA i fins i tot als sociates, però que votaran, si s'escau un enorme i contundent SÍ a la Independència, quan arribarà el moment.

A diferència de la de fa un any, aquesta manifestació no està contaminada per la presència d'enemics del poble.

Aquesta manifestació ha de denunciar que pactar amb partits ecspanyols és un mal negoci per a Catalunya. Siguin rojos o blaus, els ecspanyols són first and foremost ecspanyols, i segueixen el seu projecte polític multisecular, que és el de l'anihilació de la nació catalana, com ja demanava insistentment a la Castella dels segles XVI i XVII.

Avui podrem desmentir la paradoxa que algú ha apuntat respecte al fet que la manifestació de l'any passat ha portat a que un any després, el PP, marqui a hores d'ara l'agenda política de la CAC, amb el vist-i-plau de CiU, mentre que el Duran no s'està d'amanyagar la figura d'en Rubalcaba, per si les mosques.

La veritable Revolució Cultural (és a dir, política) catalana, tindrà lloc quan els partits catalans comprenguin que pactar amb partits ecspanyols no surt gratis. Quan comprenguin que cal fer confiança en la nostra gent, i deixar-se d'acords entre elits, normalment a porta tancada i sense cap mena de control ciutadà.

La temptació de pactar amb demagogs ecspanyolistes és ben present com s´ha demostrat en la història recent. La connivència ideològica fa de ciment tant en CiU com en ERC, i els porta a cometre de forma reiterada errors que després paguem tots els catalans.

L'únic pacte polític amb els ecspanyols ha de ser de caràcter internacional, és a dir, amb la garantia de la comunitat internacional, i amb forma de Tractat, i que contempli l'acceptació per part del Regne d'Espanya de l'existència de la República de Catalunya, així com el repartiment dels actius i els passius entre els dos estats, i la gestió de les conques hidrogràfiques compartides (seguint altres casos com els del Tajo i el Duero entre Ecspanya i Portugal, o el del Rin o el Danubi, a l'Europa central), i les delimitacions de les aigües territorials, etc.

Ahir, la hija del Cuerpo, Sanchez-Camacho, anunciava triomfantment que havia aconseguit desactivar les ambaixades catalanes. És així com es promou la globalització de Catalunya, senyor Mas? D'aquest tema en parlarem amb molt més detall en un proper post.

Perquè avui toca manifestació. I passaré llista.

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

divendres, 8 de juliol del 2011

ENTRAR EN LA HISTÒRIA... POTSER....

Fa uns quants posts em referia al documental sobre la Crida a la Solidaritat que es va emetre al 33. Allà ja hi vaig penjar els meus records. La sorpresa és que diversos amics m'han informat que una servidora apareix en l'esmentat documental.

El meu petit ego, m'ha dut finalment a visionar-lo a comprovar si realment era cert, i si sortia "prim i sense barba" que diu l'Agustí. I l'acabo de veure.


I la sorpresa és que efectivament no només surto una vegada, si no dues (17:11 i 28:28). I realment, he de dir que el temps passa. Jutgeu vosaltres mateixos:



(Per cert, Joan, no ets tu qui està darrere meu a la foto de la cabina? Sempre en el lloc i el moment adient, oi Joan?)

Són fotos dels anys 84 o 85.

Quant al reportatge, tot i estant d'acord en la rellevància del moviment com a fenomen social, amaga clarament que en gran part l'actuació de la Crida, sobretot estava pensada per desactivar el creixement de l'independentisme combatiu, amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i l'auge immens que va tenir Terra Lliure, entre 1984 i 1988. El qual, però, també s'ha de dir no li era necessari que gent de fora el marginés perquè ja ens automarginàvem nosaltres a cop de bastons.

Diu l'Agustí que he entrat en la història, eheheheh, bé, jo en la que vull entrar, de debò, de debò, és en la foto de la celebració del Dia de la Independència. Aquesta sí que no me la perdré!

PD. Ens veiem demà a la Manifestació Nacional per la Independència!

Etiquetes de comentaris: , ,

UNA ALTRA CERVESA COM CAL!

Probablement ja la coneixereu, però jo avui l'he provada per primera vegada
i he de dir que a més de bona, et reconforta la vista.
Una altra cervesa com cal!

Etiquetes de comentaris: ,

"CANVI DE XIP" al BGS

Nou post al BGS.

Etiquetes de comentaris:

dijous, 7 de juliol del 2011

BOTIGUER CONVERGENT, TE N'ADONES QUE HAURÀS D'ETIQUETAR EN ECSPANYOL?

O T'IMPORTA UN RAVE?

L'etiquetatge en català pot desaparèixer en qualsevol moment, i això és així perquè el català no és reconegut com una llengua oficial de la Unió Europea. I no és reconegut com una llengua oficial de la UE, perquè no hi ha cap dels estats actualment membres que ho ha sol.licitat.

De manera, que l'única manera que el català podrà ser utilitzat en els productes que tu vens, és quan una Catalunya Independent compti amb el seu propi Estat, i en tant que membre de la UE, ho sol.liciti formalment, fet que significarà el seu reconeixement automàtic, perquè fins ara cap estat s'ha oposat al reconeixement d'una llengua europea.

LA INDEPENDÈNCIA ÉS EL CAMÍ,
LA DEPENDÈNCIA ÉS LA RUÏNA I LA DESAPARICIÓ COM A POBLE!

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 6 de juliol del 2011

IS THAT CRYSTAL-CLEAR, GUYS?


I REPEAT, IS THAT CRYSTAL-CLEAR, GUYS?

Etiquetes de comentaris:

ENQUESTA (2)

Voteu en la nova enquesta, que trobareu si navegueu cap a baix (scroll down) en la primera columna de l'esquerra.

Aquest cop la pregunta és sobre quines prioritats caldria implementar, un cop proclamada la Independència de Catalunya. Us demanaria que com a màxim votéssiu tres, de les opcions suggerides, tot i que sóc conscient que totes elles són molt temptadores.
Merci per la vostra col.laboració.

Etiquetes de comentaris:

SERÀS L'ÚLTIM EN TENIR-LO?

El Moment Zen. La Independència des de la xarxa (2009).



Encara em queden un vintena d'exemplars d'aquest llibre que recull alguns posts d'aquest modest i humil bloc, penjats al llarg de l'any 2009.

Seràs l'últim en tenir-lo?

Igualment, també es pot adquirir per la xarxa, anant a l’adreça web (www.lulu.com).

Preu de venda: 15 euros.

Etiquetes de comentaris:

dimarts, 5 de juliol del 2011

INDEPENDENCE DAY (2)

Etiquetes de comentaris: ,

"EL LOBBY", AL BGS

Post de la setmana passada al BGS... me n'havia oblidat!

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 4 de juliol del 2011

INDEPENDENCE DAY

Avui és 4 de juliol, i es commemora un nou aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units. Un document històric de rellevància mundial que hauria de ser estudiat i quasi bé après de memòria per tothom, sigui americà o no.


Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776

La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.

S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.

Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.

S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.

Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.

Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.

Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.

Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.

Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders

Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus

Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.

Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder

S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:
  • Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:

  • Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:

  • Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:

  • Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:

  • Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:

  • Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:

  • Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies: Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:

  • Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.

Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.

Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.

En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.

Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.

Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions. En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.

Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.

Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 3 de juliol del 2011

CLASSIFICACIÓ FINAL LLIGA DE FUTBOL DE CATALUNYA, 2010-2011

No s'han d'abandonar els bons costums. És per això que avui reprodueixo la classificació final de la Lliga de Catalunya del 2010-2011. Ja ho havia fet en algunes temporades anteriors, però ara feia temps que no ho feia. He de dir que en el seu moment, la Classificació va tenir un cert impacte en la xarxa.

Enguany, la Lliga de Catalunya, on participen 20 equips, exclosos, naturalment, els filials, ha estat guanyada de nou, de carrer, pel Barça. I ja en van ...

Aquesta és la Classificació Final:

FC BARCELONA 96

VALÈNCIA 71

ELX 69

SABADELL 69

BADALONA 65

ALCOIÀ 63

ORIOLA 63

VILA-REAL 62

LLEIDA 60

L´HOSPITALET 60

GIRONA 57

DÉNIA 55

SANT ANDREU 55

CASTELLÓ 53

ALACANT 53

ESPANYOL 49

NÀSTIC 49

LLEVANT 45

MALLORCA 44

HÈRCULES 35


Etiquetes de comentaris: