The Land of Graccus
PER UNA CATALUNYA LLIURE/ FOR A FREE CATALONIA (Atenció: per una completa visualització d'aquest bloc, us recomano que utilitzeu el navegador Mozilla Firefox)
diumenge, 31 de juliol del 2011
I ELS ESTATS UNITS?
Digueu-me freaky, però fa uns dies vaig baixar-me i visionar (2 cops) la compareixença del Secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat davant de la Comissió de Seguiment d'Afers Exteriors i la Unió Europea del Parlament del Parc. I ara m'agradaria fer-ne uns comentaris.
- Degradar administrativament el responsable directe dels Afers Exteriors. En l'anterior govern tenia el rang de Vice-conselleria. En l'actual torna al de Secretaria. Enrere, doncs, com els crancs. I això que és el govern dels millors!
- És evident que hi ha un pols entre CDC i UDC per controlar Afers Exteriors, on les navalles a la mínima s'ensenyen. I de moment, aquí sembla que qui guanya, per golejada, són els unionistes -en el doble sentit de la paraula. Tant el secretari general, com un dels directors generals, com el nou delegat a Brussel.les, són línia Duran i Ecspanya. Per contra, els convergents, s´han hagut de conformar amb una direcció general, i els recentment nomenats delegats de Londres i Paris. Amb l'afegit que a l'estimat Carles Llorens li ha tocat ballar amb la més lletja, atès que la seva àrea de Cooperació té tots els números per convertir-se en un camp de batalla, sota bombardeig permanent (eheheheh) de les ONG i de tots els diferents multicultis que es fan i es desfan. Aquesta victòria per golejada, naturalment, no és pas una casualitat. Aquí qui pinta molt, qui talla el bacallà és l´home invisible, aquell que sense formar part del Consell Executiu, no només assisteix a les seves reunions, sinó que també acompanya el president quan viatja a Brussel.les a parlar amb Durao Barroso o amb Van Rompuy. Sembla estrany que en Duran i Ecspanya hi participi, atès que ell presideix 4 comissions bilaterals... amb el govern ecspanyol, no pas amb Brussel.les, no? O és que potser hi assisteix en la seva qualitat de President de la Comissió d'Afers Exteriors del Congreso de los Diputados? És a dir, doncs, en tant que diputat ecspanyol? Algun mal pensat diria que si això fos així, probablement assumiria la funció fiscalitzadora que sempre han assumit els ambaixadors ecspanyols quan els presidents de la Generalitat successius han estat rebuts per polítics de primer nivell (tret és clar del Montilla, que aquest no el rebia pràcticament ningú). L'objectiu de la fiscalització, és clar, és que no es toquessin temes sensibles (tu ja m'entens).
- Però si tot el que s´ha dit fins ara ja és terrible, encara ho és més el fet que l'àmbit dels Afers Exteriors, per la seva importància estratègica, s´ha convertit en la torna de la negociació pressupostària entre CiU i el partit catalanòfob PP. De manera que per assegurar el seu suport o la seva no oposició, el senyor Mas ha acceptat les condicions imposades pels catalanòfobs de coordinar -és a dir, subordinar- l'acció exterior de la Generalitat, amb la diplomàcia ecspanyola, i retallar al màxim les partides pressupostàries de les delegacions, que passaran a convertir-se en una mena de lobbies de les empreses catalanes a l'exterior, prioritzant l'anomenada diplomàcia econòmica, i deixant de banda, tant els aspectes culturals, lingüístics, com naturalment, els més directament polítics (reconeixement de Catalunya com a nació, eventual suport a una Catalunya independent, etc.). Aquesta baixada de pantalons, aquest retorn a la cleda autonòmica, és un error polític que es pot pagar molt car i que, paradoxalment, dóna rellevància, encara que sembli mentida, als anteriors responsables d'Afers Exteriors, que com a mínim s´havien proposat convertir Catalunya en un actor global i no en un actor subordinat com es pretén ara.
- La dimensió mediterrània no és una prioritat de la Unió Europea, i sobretot, no és una prioritat d'Alemanya, per motius més que evidents. De manera que sempre ocuparà una posició secundària en l'agenda de la UE. És apostar per un cavall perdedor.
- En tot cas, si finalment tira endavant la potenciació de la perspectiva euromediterrània, qui en monopolitzarà els guanys no serà ni Catalunya, ni tan sols Ecspanya, sinó que serà França, de manera que els beneficis que en traurem sempre seran limitats.
- Tot i això, la política euromediterrània, sempre es caracteritzarà per la seva inestabilitat permanent, atès que el Mediterrani és una àrea on convergeixen molts interessos, sovint contraposats. En aquest sentit, la prioritat dels afers exteriors catalans s´haurien de centrar en el Mediterrani Occidental: en els tres estats del Magrib més propers (Algèria, Marroc i Tunis), i naturalment també amb el Sud de l'estat francès (euroregió) i Itàlia.
- El primer és que Catalunya es converteixi en receptora d'enormes inversions exteriors, procedents de països diríem que problemàtics. Posem-ne alguns exemples: Rússia, Xina, els Estats del Golf, i fins i tot el propi Israel, estan esdevenint principals inversors en àmbits com l'immobiliari, el turisme, el comerç, la indústria agroalimentària... No cal dir que, per molt benvinguts que siguin aquests capitals, a ningú se li escapa que, no es pot badar i cal estar amatents a que això no suposi fer ulls clucs a les violacions dels drets humans que alguns d'aquests estats cometen amb total impunitat. Fins i tot quan adopten la forma d'actors o fundacions pretesament favorables a causes altruistes...
- El segon, és la cada cop més evident fuita de cervells que estem patint. Segons les darreres dades, uns 300.000 catalans han marxat a la recerca de feina i una millor qualitat de vida en els darrers temps. Segurament que un gruix molt important d'aquests són gent qualificada i que no troben feina en la Catalunya dependent. Cal tallar de forma immediata aquesta tendència, perquè si no es corre el risc de convertir-nos en allò que els ecspanyols sempre han somiat: un territori de mà d'obra poc qualificada, al servei de les oligarquies empresarials madrilenyes.
Etiquetes de comentaris: ARTUR MAS, CARLES LLORENS, ESTATS UNITS, JOSEP ANTONI DURAN I ECSPANYA, SENÉN FLORENSA
dissabte, 30 de juliol del 2011
MORE THAN A CLUB
Etiquetes de comentaris: BARÇA
dijous, 28 de juliol del 2011
EL FRAU DEL PACTE FISCAL
La veritat aquest post ja feia dies que el volia penjar, però per X o per Y, no trobava el moment. Avui, finalment, he decidit fer-ho, però m´he trobat que d'ençà que he sentit la Ministra Salgado -més Rotenmeyer que mai- referir-se als crèdit ICO, us ho juro no he parat de riure. Tant que quasi se'm desencaixa la mandíbula.
Etiquetes de comentaris: ARTUR MAS, CRÈDITS ICO, ELENA SALGADO
DESPRÉS DEL CONSELL DE POLÍTICA FISCAL I FINANCERA ....
Etiquetes de comentaris: CONSELL DE POLÍTICA FISCAL I FINANCERA, CRÈDITS ICO, JOSEP ANTONI DURAN I ECSPANYA
dimecres, 27 de juliol del 2011
dimarts, 26 de juliol del 2011
ESCÒCIA (2a part) a LA VEU
Acaba de penjar-se el nou número de LA VEU, el butlletí d'Rcat, que a partir d'ara serà d'abast nacional. En aquesta edició hi publico el segon lliurament (de tres) sobre la situació a Escòcia davant les perspectives d'un referèndum i de com els anglesos comencen a perdre la seva tan esmentada flegma.
Etiquetes de comentaris: ESCÒCIA, JOAN CARRETERO, LA VEU, MONTSERRAT TUDELA
diumenge, 24 de juliol del 2011
dijous, 21 de juliol del 2011
JA HO VAIG ADVERTIR!!!!!
Etiquetes de comentaris: ANDREU MAS-COLELL, ARTUR MAS, JOSEP ANTONI DURAN I ECSPANYA
dimecres, 20 de juliol del 2011
O 42% o 28%...
Acabo de veure el ple del Parlament, on el diputat Laporta ha preguntat al senyor Mas si atès que un 42% de catalans són favorables a la independència -percentatge que si tenim en compte l'abstenció, podria arribar a més del 60% dels votants en un referèndum-, si pensava liderar el procés cap a la independència.
Etiquetes de comentaris: ARTUR MAS, JOAN LAPORTA
LA PANXA D'EN LAPORTA... O ELS NEGOCIS D'EN SANDRUSKO
Unes relacions que s´han posat novament de manifest arran de la celebració de la Copa Amèrica de futbol, l'equivalent a l'Eurocopa, durant la qual, Rosell ha acompanyat la selecció brasilera i se l´ha vist amb Teixeira.
Etiquetes de comentaris: FRANCESC CAMPS, GRUP GODÓ, JOAN LAPORTA, JOSEP ANTONI DURAN I ECSPANYA, JOSEP GUARDIOLA, JOSEP PIQUÉ, JOSEP RAMON BAUZÀ, RICARDO TEIXEIRA, SANDRO ROSSELL
dissabte, 16 de juliol del 2011
ACABEM AMB ELS DEMAGOGS?
L'experiència de la política catalana de la darrera dècada, ens ensenya que les dues principals formacions catalanes, CiU i ERC, són súmmament sensibles a la demagògia ecspanyolista.
Etiquetes de comentaris: ANGELA MERKEL, ENRIC MILLO, ENRIC REYNA, J.L. CAROD ROVIRA, J.L. NÚÑEZ, JOAN CARRETERO, JOAN GASPART, JOAN LAPORTA, JOSEP PIQUÉ, M. RAJOY, MONTSERRAT NEBRERA, SANDRO ROSSELL, ZP
divendres, 15 de juliol del 2011
dijous, 14 de juliol del 2011
GOTCHA! AZNAR PRINGAT EN L'ESCÀNDOL MURDOCH!
Etiquetes de comentaris: GEORGE W. BUSH, JOSE MARIA AZNAR, RUPERT MURDOCH
dimarts, 12 de juliol del 2011
LA DIGNITAT... EN UN CAMIÓ: VERGONYA SENYOR TRIAS, VERGONYA! (2A PART)
Etiquetes de comentaris: HERIBERT BARRERA, MOISÈS BROGGI, XAVIER TRIAS
diumenge, 10 de juliol del 2011
LA DIGNITAT... EN UN CAMIÓ: VERGONYA SENYOR TRIAS, VERGONYA!
En un país normal, dos homes d'edat més que avançada, un centenari i l'altre nonagenari, dues personalitats que en la seva joventut van lluitar contra el feixisme internacional i contra la seva expressió local, l'espanyolisme.
Etiquetes de comentaris: HERIBERT BARRERA, MOISÈS BROGGI, XAVIER TRIAS
dissabte, 9 de juliol del 2011
NO VOLÍEM UNITAT? AVUI N´HI HAURÀ!
Avui a les 6 de la tarda, la Manifestació Nacional per la Independència acomplirà l'objectiu que molts estem cercant des de ja fa massa temps: la transversalitat independentista. Avui, la gent d´RCAT, d'ERC, de SI, de Democràcia Catalana, de les CUP, compartirem l'espai públic dels carrers de la nostra capital per cridar ben alt i ben fort que la Independència, a més a més de voler-la, la necessitem urgentment, com l'aire que respirem. No és una qüestió de somnis, de desitjos, és sobretot una qüestió de necessitat material. Sense un estat independent, sense una República de Catalunya, membre de ple dret de la comunitat d'estats independents, la nació catalana està condemnada a una lenta i dolorosa desaparició. Així de clar. Així de dur.
Etiquetes de comentaris: CiU, CUP, DEMOCRÀCIA CATALANA, ERC, RCAT, SI
divendres, 8 de juliol del 2011
ENTRAR EN LA HISTÒRIA... POTSER....
Etiquetes de comentaris: CRIDA A LA SOLIDARITAT, MOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA, TERRA LLIURE
dijous, 7 de juliol del 2011
BOTIGUER CONVERGENT, TE N'ADONES QUE HAURÀS D'ETIQUETAR EN ECSPANYOL?
O T'IMPORTA UN RAVE?
Etiquetes de comentaris: CATALÀ, ETIQUETATGE, RAVE, UNIÓ EUROPEA
dimecres, 6 de juliol del 2011
ENQUESTA (2)
Etiquetes de comentaris: ENQUESTES
SERÀS L'ÚLTIM EN TENIR-LO?
Etiquetes de comentaris: EL MOMENT ZEN
dimarts, 5 de juliol del 2011
"EL LOBBY", AL BGS
Post de la setmana passada al BGS... me n'havia oblidat!
Etiquetes de comentaris: JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA, LOBBY
dilluns, 4 de juliol del 2011
INDEPENDENCE DAY
Avui és 4 de juliol, i es commemora un nou aniversari de la Declaració d'Independència dels Estats Units. Un document històric de rellevància mundial que hauria de ser estudiat i quasi bé après de memòria per tothom, sigui americà o no.
Reunits En Congrés, 4 de Juliol de 1776
La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a que està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel•leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats. Per provar això, sotmetem els Fets al judici d’un món sincer.
S’ha negat a donar Aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic.
Ha prohibit als seus Governadors sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir la seva Aprovació; i estant així suspeses, les ha desatès per complet.
S’ha negat a aprovar altres Lleis per a l’assentament de grans districtes de persones, a menys que aquests renunciessin el dret de Representació a les seves Legislatures, dret inestimable per a ells i formidable només per als tirans.
Ha convocat els cossos legislatius fora dels llocs habituals, incòmodes i distants del dipòsit dels seus Registres Públics, amb l'únic propòsit de fatigar-los fins a obligar-los a convenir amb les seves mesures.
Ha dissolt les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble.
Un cop dissoltes, s’ha negat durant molt de temps, a que se’n triessin unes altres; per la qual cosa els Poders Legislatius, l’Anihilament dels quals no és possible, han recaigut sobre el Poble, sense limitació per al seu exercici; quedant l'Estat, mentre, exposat a tots el perills d'una invasió exterior i de convulsions internes.
Ha intentat impedir la població d’aquests Estats; obstaculitzant les Lleis de Naturalització dels Estrangers; refusant sancionar-ne altres per promoure la immigració, i endurint les condicions de noves Apropiacions de Terres.
Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar Aprovació a lleis necessàries per a l’establiment dels Poders
Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva Voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus
Ha creat una gran quantitat de Noves Oficines, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble.
Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, Tropes Armades sense el Consentiment de la nostra legislatura.
Ha influït perquè l’autoritat Militar sigui independent de i superior al Poder
S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis; donant el seu Assentiment als seus actes de pretesa legislació:
- Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres:
- Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del Càstig pels Assassinats que poguessin cometre entre els habitants d'aquests Estats:
- Per suspendre el nostre comerç amb totes les parts del món:
- Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:
- Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un Judici amb Jurat:
- Per transportar-nos Mar enllà per tal de ser jutjats per suposats delictes:
- Per abolir el lliure Sistema de Lleis Angleses en una Província veïna, establint-hi un govern Arbitrari, i estenent els seus Límits per tal de donar un exemple i un instrument adequat per introduir el mateix govern absolut en aquestes Colònies: Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les Formes dels nostres Governs:
- Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.
Ha abdicat del seu Govern aquí, declarant-nos fora de la seva Protecció i emprenent una guerra contra nosaltres.
Ha saquejat nostres mars, devastat nostres costes, cremat nostres ciutats i destruït les vides de nostra gent.En aquests moments, està transportant grans exèrcits de mercenaris estrangers per completar l'obra de mort, desolació i tirania, ja iniciada en circumstàncies de Crueltat i traïdoria que amb prou feines troben paral•lel a les èpoques més bàrbares, i del tot indignes del Cap d'una nació civilitzada.
Ha obligat als nostres Conciutadans fets Presoners en alta Mar a portar Armes contra la seva Pàtria, per convertir-se en els botxins dels seus amics i germans, o morir a les seves Mans.
Ha atiat insurreccions internes entre nosaltres i s'ha esforçat per llançar sobre els habitants de les nostres fronteres als despietats Indis Salvatges, el mètode conegut dels quals de fer la guerra és la destrucció de totes les edats, sexes i condicions. En cada etapa d’aquestes Opressions, Hem Demanat Reparació en els termes més humils: les Nostres continues Peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels actes que defineixen un Tirà, no és apte per ser el governant d’un Poble lliure.
Tampoc Hem deixat de dirigir-nos als nostres germans Britànics. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d’anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col•lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.
Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel•lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per la l’Autoritat del bon Poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com Estats Lliures i Independents, tenen ple Poder per declarar la Guerra, concertar la Pau, concertar Aliances, establir el Comerç i efectuar els Actes i Providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.
Etiquetes de comentaris: 4 DE JULIOL, DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
diumenge, 3 de juliol del 2011
CLASSIFICACIÓ FINAL LLIGA DE FUTBOL DE CATALUNYA, 2010-2011
No s'han d'abandonar els bons costums. És per això que avui reprodueixo la classificació final de la Lliga de Catalunya del 2010-2011. Ja ho havia fet en algunes temporades anteriors, però ara feia temps que no ho feia. He de dir que en el seu moment, la Classificació va tenir un cert impacte en la xarxa.
FC BARCELONA 96
VALÈNCIA 71
ELX 69
SABADELL 69
BADALONA 65
ALCOIÀ 63
ORIOLA 63
VILA-REAL 62
LLEIDA 60
L´HOSPITALET 60
GIRONA 57
DÉNIA 55
SANT ANDREU 55
CASTELLÓ 53
ALACANT 53
ESPANYOL 49
NÀSTIC 49
LLEVANT 45
MALLORCA 44
HÈRCULES 35
Etiquetes de comentaris: LLIGA DE FUTBOL DE CATALUNYA (4)