LA DERROTA DE L'ESTRATÈGIA DEPENDENTISTA

Amb el pacte de sang entre el PSOE i el PP d'aquesta setmana, en virtut del qual s'obre la porta a una reforma constitucional sense el consens històric, es certifica definitivament la derrota de l'estratègia dependentista, encaixista, autonomista o com la volgueu anomenar.

És un moment històric, que posa en qüestió l'equilibri de poders que es va teixir el 1978. A ningú se li escapa, que aquesta reforma exprés, no és més que un globus sonda, d'una reforma molt més a fons que vindrà de la mà d'un PP rampant i d'un PSOE submís, d'aquí a uns mesos. Només calia escoltar la pimpolla portaveu pepera, amb aquella veueta repel.lent que vénen ganes d'enclastar-la: això és només un aperitiu o un appetizer que diuen els xorres. El plat gros està per arribar, i ja s'ensuma la flaire de asador de tocino castellano...

Els dependentistes han fracassat. Senyor Duran i Ecspanya i companyia, heu fracassat, sou un candidat fracassat. No fa pas gaires dies encara gallejava que volia un debat de candidats a 3, i va i li foten una somanta d'hòsties que ha quedat ben content. Tant que el dia de la votació es va comportar com un veritable nini. Ni sí ni no, ans tot el contrari. Has quedat amb el cul enlaire, Duran, reconeix-ho. Has fracassat miserablement. Ets un candidat amb plom a les ales. Això d'anar de milhomes i dir-li al ZP gilipolles per telèfon davant de la tribu, no és més que una fatxenderia, perquè després, tu acabaràs menjant el terra que trepitgen els uns i els altres.

Però naturalment, més que amoïnar-me per tu, m'amoïno pels milers de catalans que espero que també vegin que el dependentisme és un cul de sac. Un camí que va directament al pou.

Per això és molt important dir que el condecito, el Pepe Antich, el Jordi Barbeta, l'Enric Juliana, han fracassat miserablement. La vostra Ecspanya no existeix, és fum. Com també ho és la del Sandrusko and company, que s'està desfent per moments a cop d'hòstia contra les estelades. O l'Ecspanya Inc. del Brufau, que l'estan a punt d'executar, de treure-li la pell de viu en viu.

En definitiva, assistim a una derrota total, definitiva, contundent, sense pal.liatiu del dependentisme que ha intentat ajornar el màxim possible el que era inajornable. O caixa o faixa.

L'actitud nini de CiU, d'un infantilisme i d'un amateurisme que tomba d'esquena demostra fins a quin punt la processó va per dins. Ho negaran, naturalment, però la tensió entre les rates i els que veuen que la cosa ja no dóna per més, estic segur que és enorme.

Aviat pot haver-hi un pet com un aglà. I per nosaltres, no pararem de provocar-lo el més de pressa possible.

TOGETHER WE ASPIRE, TOGETHER WE ACHIEVE

TRINIDAD I TOBAGO, 31.08.1962

En plena onada de descolonització, l'Imperi Britànic va intentar mantenir unides les seves colònies caribenyes. Per això va formar la Federació de les Indies Occidentals, l'any 1958. Però l'experiment va fracassar quan la més important d'elles, Jamaica, va declarar-se independent. Això va generar un efecte dominó, i el 31 d'agost del 1962, naixia un nou estat, Trinidad and Tobago, que aplegava a un conjunt d'illes caribenyes, properes a la costa veneçolana.

En les eleccions de 1961, l'independentista People's National Movement, encapçalat pel Dr. Eric Eustace Williams, va aconseguir més de dos terços dels escons de l'assemblea representativa, i això li va permetre declarar la Independència mesos després. Williams ocupà el càrrec de Primer Ministre fins a la seva mort, l'any 1981.

Veure el discurs de la Independència del propi Dr. Williams (i compareu-lo amb la situació que llavors es vivia en altres latituds...).

Trinidad i Tobago va esdevenir membre de les Nacions Unides el 18 de setembre del 1962. L'1 d'agost de 1976, esdevingué oficialment la República de Trinidad i Tobago.

Republic of Trinidad and Tobago's Independence Day

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Melilla guardona un exconseller franquista per haver presenciat l'execució de Puig Antich

El govern de Melilla (PP) condecora Ramon Antón amb la medalla de la Policia Local per haver vist l'execució o per haver estat destinat a Euskadi

HARI MERDEKA!

MALÀISIA, 31.08.1957

Avui fa cinquanta-quatre anys que a l'estadi Merdeka de Kuala Lumpur, tenia lloc l'accés a la Independència de la Federació Malaia, respecte l'Imperi Britànic.

La independència, legalment es va establir en la Federation of Malaya Independence Act 1957 (c.60).

El primer ministre malai, Abdul Rahman, va ocupar el càrrec fins a l'any 1970. Segons la crònica de la BBC, Rahman, el dia de la Independència:

"In his speech delivered at midnight, Tunku Abdul Rahman said it was the greatest moment in the life of the Malayan people. A new star had risen in the eastern sky - a star of freedom for yet another Asian people"

El nou estat va ingressar a l'ONU el 17 de setembre del mateix any.

El 1963, la Federació Malaia s'uneix als territoris de Singapur, Sarawak i Sabah, i es forma la Federació de Malàisia o Malàisia. Dos anys, després, però Singapur es separar de la Federació i esdevé un estat independent, com ja vam veure fa uns dies. Avui en dia, doncs, Malàisia, és una monarquia federal constitucional, composta per 13 estats i tres territoris federals.

Malaysia's Hari Merdeka

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

PP i PSOE imposen la seva llei

L'avenç del pla de socialistes i populars per reformar la Constitució per limitar la despesa sense fer cap referèndum.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

PSOE y PP rompen el sello de 1978 y abren la vía de la recentralización

Los dos partidos acatan las exigencias de Berlín al estilo de Cánovas y Sagasta |Sáenz de Santamaría (PP), estrella de la sesión; caras largas y disciplina en el PSOE| Duran endurece el discurso -"vamos al choque de trenes"- y CiU opta por no votar

NOU ARTICLE AL BGS I UN RECORDATORI

"Escoltar en Carretero", va ser el post que vaig penjar la setmana passada al BGS. Podeu llegir-lo clicant al títol.

Per altra banda, vull mostrar el meu condol per la mort d'en Josep Joan Rosselló, veí de capçalera del BGS, que va tenir lloc el darrer cap de setmana.

Un record per tu, i una promesa, continuarem la teva, que és la nostra, lluita, company!

FRAMING

Un exemple de framing el tenim en aquesta notícia, penjada avui en un diari digital amb evidents connivències amb el govern dependentista.

És un exemple de manual. Es pretén crear una atmosfera on es dóna per feta la victòria del continuista Ridao, i es desprestigia sense concessions la del renovador Bosch. Fins i tot en contra de tota evidència, es vol implantar un escenari on es doni per òbvia la victòria de l'encara secretari general.

Aquesta estratègia, naturalment, respon a uns interessos. Tothom sap, que la unitat independentista només serà possible, si és possible, amb Alfred Bosch com a candidat d'ERC. Llavors, a qui l'interessa que això no passi?

En primer lloc, a la cúpula interina d'ERC, que està fent el llit a en Jonqueres, però encara no sé si se n'ha assabentat.

En segon lloc, als quadres intermitjos i territorials d'ERC -el lobby territorial-, que s'han adaptat al modus vivendi dels darrers 7 o 8 anys, en alguns casos amb sous astronòmics, i que per res del món volen tornar a les galeres. Prescindir dels viatges a Nova York? No way! De manera que el primer que pregunten és a qui hem de matar?

En tercer lloc, als especialistes en tàctiques submarines, a l'hora d'enfonsar projectes que poden presentar-se com alternatius a la seva opció dependentista, i que ja han actuat de forma més que eficient en anteriors ocasions. Són perillosos perquè compten amb un arsenal mediàtic mercenari d'avantguarda ben engreixat.

En quart lloc, a Ecspanya, que li agrada tenir catalanets al seu servei, per tal d'utilitzar-los quan els necessita, i d'insultar-los i menystenir-los quan no. La seva brunete mediàtica, sigui progre o carca, té munició per temps il.limitat.

No sé fins a quin punt els militants d'ERC se sentiran temptats d'avantposar els seus interessos personals, als interessos del país. I dic personals, perquè si Ridao és el candidat escollit, els resultats electorals seran catastròfics, de manera que difícilment algú que vulgui preservar aquesta formació, pot optar per una decisió suïcida com la representada per l'actual secretari general. L'única explicació plausible és que s'avantposen els interessos personals, als de partit, i per descomptat als del país.

Segurament, en els propers dies i setmanes, encara veurem més exemples d'aquesta narrativa que presenta com a obvi allò que més interessa a l'establishment. La pregunta és, si en binomi Jonqueres-Bosch, sabrà plantar cara o es fondrà com un terròs de sucre.

ELS MOSSOS RETIREN L'ESTELADA, I ELS ECSPANYOLS ELS HO AGRAEIXEN DIENT-LOS "FILLS DE PUTA"

La vida del dependentista és dura. Això de viure depenent de l'amo que t'afarti, pot arribar a cansar si tens dignitat, però si no en tens...

Ahir els mossos (i em refereixo, sempre, als comandaments, naturalment), van ordenar retirar l'estelada que un o una patriota va estendre damunt del fèretre del Molt Honorable President Heribert Barrera, tot sota l'atenta mirada de la impresentable cosa aquesta que es disfressa de fada per que de dignitat no és que no en tingui, és que no sap el que és. Un acte d'una deslleialtat amb la figura del difunt que ratlla la indecència, l'insult, el menyspreu, o que el traspassa directament ...

Per agrair els serveis prestats els polinazis ecspanyols es van dedicar a insultar els Mossos d'Esquadra que van pujar un castell -tot s´ha de dir, un xic maldestre- i encimbellar-lo amb una estelada. Això va passar en el marc dels Jocs Mundials de Policies i Bombers que s'està celebrant aquests dies a Nova York. Els polinazis es van dedicar a insultar a cor què vols els seus compañeros al crit repetit de hijos de puta!... mostrant una ètica professional d'allò més desenvolupada.

I és que, repeteixo, la vida del dependentista és molt dura. Fotre canya als independentistes sempre surt gratis, però té com a torna, el menyspreu dels teus amos. Quina vida més trista.... Sempre hi ha el consol de posar alguna multa al CAT, o disfressar-te estúpidament perquè els teus amos, com a mínim es fixin en tu... abans d'atonyinar-te de nou....

SENTIR RÀBIA I REPUGNÀNCIA...

He tornat de retre Homenatge al President Heribert Barrera. Podria ara esplaiar-me i començar a dir penjaments. Però no ho faré. Ara mateix sento ràbia i repugnància per una institució com és el Parlament de Catalunya, i per una Presidenta que, ho dic solemnement, pagarà pel que ha fet avui. I per un cos policial que requisa la bandera estelada. Aquí la neteja també serà en profunditat. Desinfecció i desratització, més aviat.

Algunes coses, però, mereixen esmentar-se.

U. La mirada trista, però ferma de tants companys i companyes que ens hem trobat per retre l'últim adéu al President. La de la Maria i l'Alba, la del Vicenç, la de l'Enric i el Manel, la de l'Eugeni, la del Marc i la Montserrat, la de l'Esther, la del Boi i la de l'Ignasi, la del Jordi -més viu que mai-, la del David i la de l'Àngel, i les de molts més...

Dos. El repòs tranquil del guerrer. No m'agrada mirar els morts. Vull tenir l'últim record d'ells encara en vida. I el meu últim record d'en President Barrera no és pas gaire llunyà. El del passat 9 de juliol, des de la distància, el vaig veure parlant, valent i ferm. Com milers d'altres catalans, és clar. Llavors aquells que era li dedicaran un carrer, el van obligar a parlar des d'una plataforma d'un camió.... Ai del dia dels elogis....

Però tot i això no me n'he pogut estar i l'he vist, parcialment, el rostre.

Impressiona la serenor, després de 94 anys de lluita. La guerra moral, encara no s'ha acabat, President, i els nostres adversaris la practiquen fins i tot amb el seu cos present. Són així de malnascuts.

Tres. Un veritable descans l'absència de rituals, disfresses, imatgeria de caire beata, així com de qualsevol estanquera i borbonada.

Quatre. En el Llibre de Recordatori he escrit, si fa no fa, el següent text:

President,

La seva lluita continua fins a la victòria

Visca Catalunya Lliure!

29.08.2011

Post-data: Quan tot just estava a punt de penjar el post rebo un avís que a la sortida del fèretre del Palau, li han posat una estelada!

HERIBERT BARRERA i COSTA (1917-2011)

PRESIDENT HERIBERT BARRERA I COSTA

VISCA CATALUNYA LLIURE!

LIMBA NOASTRA

MOLDÀVIA, 27.08.1991

Avui fa 20 anys que el Parlament de Moldàvia, aprovava la Declaració d'Independència de la República de Moldàvia. El càrrec de President de la República va ser ocupat per Mircea Snegur, fins al 1997, i el de Primer Ministre, per Valeriu Muravschi. Moldàvia sempre ha tingut un forts lligams amb Romania i encara avui en dia hi ha un fort moviment partidari de unió amb ella.

El 2 de març de 1992, va ser reconeguda oficialment membre de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Moldova's National Day

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA!

26 D'AGOST DE 2011 12:45 H

Prop del 70% d'aturats catalans es quedaran sense subsidi els propers mesos

El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, assegura que el govern espanyol ha rebutjat territorialitzar la renda activa d'inserció

El titular d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ha xifrat en el 70% les persones que reben el PIRMI i que responen a un problema laboral i no a un problema d'exclusió social. Segons Mena, aquestes persones s'haurien d'acollir a la renda activa d'inserció de l'Estat però ha assenyalat que no és així perquè aquesta renda estatal és inferior a la del PIRMI. Una situació que encara es pot agreujar més tenint en compte que, com ha anunciat el conseller, el 69'8% de persones que actualment cobren l'atur a Catalunya es quedaran sense subsidi entre el pròxim mes d'octubre i el març. Mena ha explicat que el govern espanyol ha rebutjat territorialitzar la renda activa d'inserció.

LA INDEPENDÈNCIA ÉS MÉS URGENT QUE MAI!!!!

GRAN TROBALLA (ENHORABONA A L'AUTOR)

EL GENERAL GIAP, CENTENARI

D'aquí a pocs dies, serà el torn del Vietnam en la sèrie Les independències al món que vaig iniciar el 8 d'agost passat. Però avui, toca parlar d'un altre aniversari. Més exactament, d'un centenari.

Un centenari mític, el del General vietnamès Vo Nguyen Giap, el vencedor de Dien Bien Phu, contra el totpoderós exèrcit colonial francès, l'any 1954.

No satisfet amb aquesta victòria, Giap va encapçalar la lluita contra els Estats Units durant la Guerra del Vietnam i va participar en la mítica Ofensiva del Tet (1968) i en la definitiva Campanya de Ho Txi Min (1975).

Considerat, òbviament, un heroi pels seus compatriotes, únicament el supera en reconeixement, el Pare de la Independència, el propi Ho Txi Min (1890-1969). Giap, com acostuma a passar amb molts militars, amb el pas dels anys, va ser discretament desplaçat pels polítics professionals, però tot i oposar-se a determinades decisions polítiques, els dirigents posteriors mai van gosar decretar-ne la seva eliminació.

Teòric de la lluita de guerrilles, la seva influència arreu del món ha estat enorme, i se'l considera un estratega a l'alçada d'altres figures històriques de la milicia.

Això no obstant, inicialment no era un militar professional, sinó que havia estudiat econòmiques, polítiques i dret a la universitat, fet que li va permetre disposar d'una preparació que sens dubte va tenir molt a veure en el tipus d'estratègia militar que després va desenvolupar, molt atenta als aspectes logístics, psicològics i polítics.

Precisament alguns crítics li recriminen els altíssims costos socials que el model de guerra total va suposar a la població civil, així com la subordinació total del nombre de baixes a la consecució dels objectius militars, fet que va comportar que centenars de milers de combatents perdessin la vida.

Tot i això, Giap, actualment en una residència de la tercera edat, va ser ahir visitat per les principals autoritats del país en reconeixement a la seva lluita per la Independència d'un país que va aconseguir derrotar la primera potència militar mundial, i no contenta amb això, la va abocar a una enorme crisi psicològica, de la qual alguns diuen que encara no se n´ha sortit.

"LIBERTAD O MUERTE"

URUGUAY 25.08.1825

Després d'alliberar-se del jou espanyol, va venir la invasió de les tropes portugueses-brasileres. Va ser contra elles que el 25 d'agost de 1825, els patriotes uruguaians van declarar la Independència, si bé aquesta no va ser reconeguda fins tres anys després. El primer president del país va ser Juan Antonio Lavalleja.

En la història d'Uruguay, els descendents dels catalans, han jugat, històricament, un paper molt rellevant, i particularment, la família Batlle, provinent de Sitges.

Uruguay va participar entre 1940 i 1944, a la Segona Guerra Mundial, en el bàndol aliat.

El 18 de desembre de 1945 va ser admesa a l'ONU.

SUPERLLIGA DE FUTBOL EUROPEA (EFSL)

Avui hi haurà el sorteig de la Champions League, a Mònaco. Jo, a hores d'ara, considero que més que lligues nacionals, hi hauria d´haver una superlliga europea, on juguessin els top 20. Addicionalment, també podria existir una sèrie B, on juguessin del 21 al 40.

Aquests equips, naturalment, deixarien de jugar les lligues nacionals-estatals, o, millor dit, serien els filials que els jugarien, de manera que aquestes lligues serien molt més competitives. A hores d'ara, algunes d'elles, si més no, són molt avorrides, perquè només consisteix en saber quin dels equips modestos donaran la sorpresa i derrotaran als equips grans... com per exemple, el grandiós Xixon, va derrotar els merenguitos, en la temporada passada.

La manera més immediata de seleccionar els Top 20 de la SuperLliga Europea, és fixant-nos en el Rànking de la UEFA, una institució, ja ho sé, del tot deslegitimada i probablement corrupta, però, pel que necessitem, ja en tenim prou.

Un simple cop d'ull a l'esmentat Rànking, ens permet constatar els següents fets:

1. La lliga més competitiva és l'English Premier League (EPL), atès que situa quatre dels seus equips (ManU, Chelsea, Arsenal, Liverpool), en el top 10 del rànking!

2. Els segueixen, la Lliga de Futbol de Catalunya, amb tres equips (FCB, Vila-real i València), la Lliga Alemanya (Bayern, Werder Bremen i Hamburg) i la italiana (Inter, Milan i Roma).

3. Malgrat els resultats de l'edició passada, que el ManU sigui el top1, no deixa de ser un fet puntual que en qualsevol moment pot canviar i passar a ser-ho el Barça, sobretot un cop comenci la lliga regular nacional. A més, demà el Barça amb la Supercopa d'Europa al sac, segur que passarà a ser el Top 1.

4. L'equip fantasma, té un pes esportiu molt inferior al seu pes mediàtic, la qual cosa deixa entreveure que aquí hi ha una estratègia clarament marcada per fer-lo visible al preu que sigui, fins i tot al marge de les raons esportives.

Bé, en definitiva, la SuperLliga de Futbol Europea, la disputen els següents equips:

Manchester United, FC Barcelona, Chelsea, Bayern München, Arsenal, FC Porto, R. Madrit, Internazionale, Liverpool, Olympique de Lyon, Xatkar Donetsk,Vila-real, AC Milan, Werder Bremen, Olympique de Marsella, València, Atletico Madrit, Hamburg SV, Benfica i AS Roma.

Els anirem seguint al llarg de la temporada.

Ще не вмерла Українa

UCRAÏNA, 24.08.1991

Avui s'escau el 20è aniversari de la Independència d'Ucraïna. Fa vint anys, el Parlament d'Ucraïna va la Llei de la Declaració de la Independència d'Ucraïna, el contingut de la qual és el següent:

Act of Declaration of Independence of Ukraine In view of the mortal danger surrounding Ukraine in connection with the state coup in the USSR on August 19, 1991, Continuing the thousand-year tradition of state development in Ukraine, Proceeding from the right of a nation to self-determination in accordance with the Charter of the United Nations and other international legal documents, and Implementing the Declaration of State Sovereignty of Ukraine, the Verkhovna Rada of the Ukrainian Soviet Socialist Republic solemnly declares the Independence of Ukraine and the creation of an independent Ukrainian state – UKRAINE. The territory of Ukraine is indivisible and inviolable. From this day forward, only the Constitution and laws of Ukraine are valid on the territory of Ukraine. This act becomes effective at the moment of its approval.

”

—VERKHOVNA RADA OF UKRAINE, August 24, 1991

La Declaració va ser aprovada per una àmplia majoria de parlamentaris i després va ser ratificada en referèndum l'1 de desembre següent, igualment per una amplíssima majoria dels ciutadans. Paradoxalment, el primer país occidental que va reconèixer la Independència d'Ucraïna, el 2 de desembre, va ser el Canadà.

El primer President d'Ucraïna va ser Leonid Kravtxuk, un polític de la vella escola, que va saber reconvertir-se en el moment oportú. Va romandre en el càrrec fins al 1994.

Ucraïna, a l'igual que el cas de l'Índia que ja vam veure fa uns dies, malgrat no ser llavors estats plenament sobirans, van ser uns dels fundadors de l'ONU, el 1945.

Ukraine's National Day

#jovullvotaradeuespanya

Els ecspanyols, com era de preveure, ja s'han posat d'acord per modificar unilateralment la (seva) constitució, i els que rebrem, serem, com també era de preveure, els catalans.

És el moment de replicar de forma contundent l'enèssima estratègia d'anihilació de la nostra Nació, d'organitzar-nos per tal de trencar amb Espanya i aconseguir la nostra Independència. Només depèn de nosaltres.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

La indústria catalana perd 112.000 llocs de treball

Equival al 35% del total de l'ocupació destruïda des de l'inici de la crisi.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

PSOE i PP es posen d'acord per reformar la Constitució

El Govern espanyol vol posar sostre al dèficit i al deute

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Un altre malbaratament especulatiu "Nazional": Aeroport

d'Osca al juliol: 15 viatgers!

40 MILIONS EUROS!!!! (de fet menys d'un dia d'espoli fiscal...)

EL SUBPRESIDENT SANDRUSKO BENEEIX LES AGRESSIONS CONTRA EL BARÇA

El món ha al.lucinat quan ha escoltat les excuses que el subpresident del Barça, en Sandrusko, ha donat per no denunciar els merengues, entrenador i president inclosos, naturalment, davant les instàncies oficials.

Amb la seva actitud i la suada referència al seny, aquest individu senzillament està obrint la veda a la cacera dels jugadors del Barça, i molt probablement també dels tècnics i no cal dir dels aficionats. Coneixent com conec la psicologia dels ecspanyols, a la qual he dedicat moltes hores d'estudi, m'atreveixo a vaticinar que la temporada que comença no acabarà sense que el propi Guardiola o altres membres de l'staff tècnic, siguin objecte d'agressions físiques per part dels cafres ecspanyols.

Ras i curt, en el seu ADN nacional, els ecspanyols no poden suportar que els catalans ens en sortim. Ells estan predestinats a matxacar-nos. Per ells, des del segle XVII pel cap baix, és una llei històrica, que es va elevar a imperatiu sobretot després de la Crisi del 98, quan després de la pèrdua de les darreres colònies americanes, l'obsessió anti-catalana va esdevenir el seu leitmotiv per subliminar les seves frustracions d'ultramar.

Per tant, estossinar un català, per un ecspanyol, no és moralment reprovable. Entra en la lògica de la història. I a més, en la lògica consumista actual, és gratis. És a dir, no hi ha sanció, ni multa ni mandangues que se'n derivi. Llavors, és clar, a bodes em convides. Imbècil l'últim.

En aquesta edició de la funesta Lliga espanyola, una competició que no té cap mena de sentit, atesa la desproporció de forces, i la cutreria de totes les instàncies que hi participen -des de la federació, el col.legi d'àrbitres, els clubs, l'AFE, el col.legi d'entrenadors- els equips menors intentaran fer tot el mal possible als jugadors del Barça, ni que sigui per sortir als mèdia. I no em refereixo a mal esportiu. Em refereixo a mal físic. Qui serà el cafre que es carregarà Messi? I qui li trencarà la cara a en Guardiola? Perquè anirà així, us ho puc ben assegurar. Ecspanya, literalment, no pot suportar que els catalans guanyem, va contra la seva història. És el món a l'inrevès.

Protegits pel seny del subprepresident Sandrusko, tot el rebuig ecspanyol esmola l'eina per omplir els camps de futbol que trepitgi el Barça, en autèntics camps de batalla.

Jo al.lucino que els jugadors del Barça, començant pels seus capitans, no hagin dit ni mu de les intencions de la subjunta dependentista d'inhibir-se en les agressions. Però si els estan posant als peus dels cavalls, que quedaran més nafrats que en Messala de Ben-Hur!!

La inhibició sandruska és una apologia de la violència, és un crit a la barra lliure de tots els Pepes, Marcelos i Mourinhos a matxacar sense cap mena de contemplació, amb el suport de la Brunete mediàtica o de la Central Lechera o com es digui.

I espereu que després del 20-N, els peperos comencin a fer de les seves...

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Els venedors espanyols de vehicles veuen 'perjudicial' dur el CAT a la matrícula

L'associació espanyola del sector, GANVAM, creu que dur l'adhesiu CAT és 'molt perillós' i pot perjudicar la venda de cotxes usats catalans · Creu que 'les fòbies' anticatalanes en serien la causa

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA!

ENTREVISTA A JOAN CARRETERO A CATALUNYA INFORMACIÓ (21.08.2011)

"LA CATALUNYA AUTONOMISTA S'HA ACABAT.

LA CATALUNYA AUTONÒMICA ÉS DECADÈNCIA"

"PARTICIPARÍEM EN UNA COALICIÓ DE PARTITS

QUE ANESSIN A MADRID A DEFENSAR

ELS INTERESSOS NACIONALS DE CATALUNYA"

"ÉS MÉS FÀCIL LA INDEPENDÈNCIA

QUE EL PACTE FISCAL"

"CONVERGÈNCIA ENGANYA, SAP QUE ENGANYA,

I MOLTS CATALANS ES DEIXEN ENGANYAR"

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

NOU POST AL BGS

"Les independències al món" és el títol del nou post al BGS.

COMENÇA LA LLIGA DE CATALUNYA 2011-2012!

Aquests són els 20 equips que prendran part en la nova edició de la Sèrie A de la Lliga de Catalunya:

ALACANT, ALCOIÀ, BADALONA, BARCELONA, CASTELLÓ, DÈNIA, ELX, ESPANYOL, GIMNÀSTIC, GIRONA, HÈRCULES, (L')HOSPITALET, LLEIDA, LLEVANT, MALLORCA, ORIOLA, SABADELL, SANT ANDREU, VALÈNCIA, VILA-REAL.

Pel que fa a la Sèrie B, tenim els següents equips,

ALZIRA, ATLÈTIC BALEARS, ATLÈTIC GRAMENET, BARCELONA B, BENIDORM, BINISSALEM, CONSTÀNCIA, GANDIA, LLAGOSTERA, LLOSETENSE, MALLORCA B, MANACOR, OLIMPIC, ONTINYENT, POBLENSE, SANTANYÍ, SANTBOIÀ, SPORTING MAONÈS, VALÈNCIA B, VILA-REAL B,

Molta sort a tots els equips!!!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Camacho apel·la a la responsabilitat de CiU perquè abandoni la condició del pacte fiscal i ajudi Rajoy contra la crisi

DISSABTE, 20 D'AGOST DE 2011 13:00 H

Segur que si apel.len a la responsabilitat el Duran i Ecspanya picarà. A veure si els votants independentistes de CiU se n'adonen que el seu vot anirà al PP simpàtic o íntim....

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

August 18, 2011, 12:00 AM

This Is Why Some People Don’t Like Real Madrid

By ANDREW DAS

RIDÍCUL SANDRUSKO

Ahahahahaha, el subpresident del Barça, en Sandrusko, torna a fer el ridícul, després del seu tripi a Extremadura, i ara, en comptes de defensar el Barça, el cos tècnic, els jugadors i tot kiski, i iniciar una ofensiva per terra, mar i aire, per enfonsar l'impresentable del Mourinho, ara que tot el món ha vist quina mena de tipus és.

I per extensió el seu amo, Florentino Pérez, ara, el molt impresentable es limita a enviar una carta a TVE, que naturalment també se la mereix, per la seva manipulació mediàtica, però fer això és situar-se a anys llum del que hauria de fer un President com cal.

En Sandrusko, plora per la manipulació de TVE, i en canvi no denuncia el Madrid. I és que, com és ben sabut, llops amb llops no es mosseguen, i ell i el Florentino, tenen més punts en comú que diferències. Pel Sandrusko, la dignitat no existeix. Existeix el negoci, la pela. La resta són punyetes. I si li han de dir moro doncs que li diguin, mentre l'afartin.

Fa riure, o fa plorar, la mamadeta de La Vanguardia, sempre disposada a protegir els seus peons, es diguin Sandrusko o Duran i Ecspanya. Titlla de dura la carta del nen Sandrusko a l'ens públic.

Ui si! Tan dura que la carta presidencial, a hores d'ara ja deu estar a la paperera, si no és que el capo de l'ens l´ha utilitzada per estalviar paper higiènic.

Realment el dependentisme -polític, social, mediàtic, econòmic...- està fent tan de mal al nostre país que ens n´hem de desempallegar el més aviat possible.

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Augmenta el nombre d'empreses gironines que tanquen

Durant el primer semestre de l'any es van dissoldre 233 societats

18/08/11

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

El tancament d'empreses a Catalunya augmenta aquest juny un 9%

Al juny del 2011 s'han constituït 34 societats mercantils més que al mateix mes de l'any passat

Lleida és l'única demarcació on es redueix el nombre d'empreses que desapareixen

17/08/11

IMPUNITAT

La impunitat es troba a la base de tots els nostres problemes. La impunitat ho explica quasi tot. Som un país on l'acte de retre o passar comptes, allò que els anglo-saxons ens diuen l'accountability, i que és un element clau de la governança democràtica, literalment no existeix. Aquí ningú passa comptes.

Per començar, i això, repeteixo, és la clau de tot, no han passat comptes, ni un de sol dels assassins del President de Catalunya. Ni tan sols un.

La impunitat és el que va definir el franquisme, que va assassinar, va violar, va robar, va mentir i va fer el que va voler durant anys. I no va passar res. Impunitat és del que han gaudit tots els governs de la CAC, i d'altres nyaps autonòmics, estatals, locals, etc, per fer i desfer al seu gust. I no ha passat res.

La impunitat està tan arrelada en el subconscient dels catalanets dependentistes, que quan els seus amos ecspanyols els peguen, ells ho agraeixen perquè com a mínim és un signe de reconeixement de què existeixen, que són un objecte que pot ser vilipendiat, maltractat, sacsejat, menyspreat.... El que no poden suportar és que els ignorin. Com ara el sòmines d'en Duran i Ecspanya que ha plorat perquè el Rouco no l´ha convidat a Madrid a l'orgia de nacionalcatolicisme, per cert pagat amb els nostres diners. I què et pensaves, botiflerot? Que et convidarien? Ni tan sols tu, que maldes per ser ecspanyol dia sí i dia també, ho ets prou per a la jerarquia paleodemocràtica de l'Església Catòlica. Encara t'has de rebaixar més, molt més, has de llepar culs i vores, com segurament faràs en les properes setmanes... A l´hora que hauràs d'insultar i menysprear els teus col.legues de Convergència, i de passada a tots els catalanets que acabaran votant-te perquè han mamat la dependència des de petitonets...

La impunitat, aquest tret tan arrelat en la psique del colonitzat, és el que explica, i ho explica ad nauseam, perquè la Junta botiflera del Barça del Sandrusko, sembla que ha decidit no emprendre accions legals contra el Mourinho per l'agressió intolerable que va protagonitzar contra en Tito Vilanova.

Algú que se l'agafa amb paper de fumar em dirà que és una xorrada. Però no ho és. Si el Barça deixa passar aquesta agressió impune, quin és el missatge que estem donant arreu del món? I pitjor encara, quin és el missatge que estem donant a la nostra gent?

Jo us ho diré. Estem donant barra lliure a ser encara més hostiats, insultats, bandejats, menyspreats, empaitats, que fins ara. I mira que rebem a punta pala. Però el que han rebut els jugadors, i els aficionats del Barça, és broma amb el que rebrem a partir d'ara si no ensenyem les dents. I el que és pitjor, arreu del món ens prendran per idiotes i pensaran que si som massoques és el nostre problema. I naturalment, farem el ridícul més espantós del món.

I la nostra gent? I sobretot la gent jove? Què poden pensar d'una societat que accepta resignadament que se l'agredeixi, se la insulti, se la pegui, i que després renuncia a defensar-se? Res de bo.

Només cal sentir els locutors anglesos que ja demanaven quatre o cinc partits per Mourinho, només per la ficada del dit a l'ull. I retirar-li la rebaixa de sanció que es va acordar fa unes setmanes, de manera que compleixi íntegrament la sanció de 5 partits que se li va imposar en la temporada anterior, i als quals caldria afegir els cinc partits d'ara. Punt.

I el col.legi d'entrenadors? Per que suposo que hi ha un col.legi d'entrenadors, oi? No diu res, calla com una puta -ecspanyola, naturalment. Vol dir això que a partir d'ara es poden començar a hostiar els entrenadors? Sobretot si són del Barça?

Algú dirà, amb aquest posat de superioritat intel.lectual, que això només és futbol, i que hi ha coses molt més importants en la vida.

S'equivoca. L'esport, en tant que expressió lúdica d'una societat, assumeix una enorme rellevància simbòlica. I això no és res de nou. Fa milers d'anys que passa. Aquí i a la Xina Popular (fins i tot quan no era Popular).

Si el Barça no apreta per castigar Mourinho, la impunitat s'imposarà de nou. I, quan la impunitat s'imposa, sense mesures dissuassòries, la violència s'escampa com un tsunami sense deturador.

I és llavors, benvolgut Guardiola, quan prendrem mal de debò.

Atès que no tinc cap mena de confiança amb l'actual Junta botiflera del Barça, espero que siguin els organismes internacionals, que prenguin decisions assenyades i castiguin la barbàrie. Si no és així, ja anuncio que ho passarem molt i molt malament. I no només els jugadors.

BENVINGUT MR. PUTIN!

L'editorial d'ahir de La Vanguardia demostra ad nauseam el caràcter roí, rastrer, bavós, i tots els epítets que vulgueu de la ideologia dependentista. Ara es veu que qui ens ha de salvar és el turisme rus. No fa gaire, amb Montilla encara de President, eren els xinesos i les seves fàbriques de cotxes. Si fos pel Sandrusko, segur que Brasil tindria alguna cosa a dir...

A veure, en els darrers mesos, Rússia s'està

convertint en la mare dels ous de l'economia catalana. Fem-ne un repàs:

1. Els russos no paren de comprar pisos. Tant és així que el proper Barcelona Meeting Point, la nineta dels ull de la Fira de Barcelona -i així ens van les coses...- tindrà com a país convidat ..... Rússia, sí senyor!

2. Lukoil ja té un peu al Port de Barcelona, on disposarà d'un espai per emmagatzemar una burrada de metres cúbic de petroli i altres derivats.

3. La Roca Village sembla que manté el tipus gràcies a la despesa que fan russos i xinesos, principalment...

4. La Costa Daurada, si abans era ple de xurros, ara també ho està de russos.

5. Molts masos i masies estan sent comprant per capitalistes russos, de manera que el patrimoni arquitectònic del país passa a mans estrangeres, sense cap mena d'interès per preservar-lo.

Però naturalment, tot això a La Vanguardia li refum. Mentre hi hagi pela, vingui d'on vingui, la ballarem.

La nova classe mitja russa, a la qual tan afalaga La Vanguardia, és el producte dels Anys Putin, primer com a President, després com a Primer Ministre, i ara tot sembla indicar que novament com a President. És una classe lligada al capitalisme d'estat que ha impulsat, i també, no podem ignorar-ho bé a l'economia criminal, bé a l'economia submergida, que és de dimensions siderals. No diré que tots, naturalment, però no pas pocs dels nostres turistes accidentals obtenen els seus ingressos, de forma diríem que peculiar. D'aquesta manera poden famíla and company a unes vacancetes pagades a la Mediterrània.

De fet, res de nou. El capitalisme català dependent i dependentista, no fila prim amb qui fa negocis. Siguin nazis o ara mafiosos, sempre seran benvinguts. Fins i tot, com és públic i notori, hi ha rellevants polítics dependentistes, de diferent pelatge polític, que estan disposats a aplanar-los encara més el camí.

No és d'estranyar que això passi, atès que la via russa, sempre ha tingut molt de predicament a Catalunya, sobretot d'ençà que el franquista Joan Antoni Samaranch, va ser nomenat Ambaixador a l'antiga URSS, fugint cames ajudeu-me, per cert, de l'independentisme que començava a repartir estopa...

Benvingut Mr. Putin -Добро пожаловать Путин!

Jomhūrī-ye Eslāmī-ye Afġānistān

AFGANISTAN 19.08.1919

Amb la signatura del Tractat de Rawalpindi, l'Afganistan s'alliberava de l'imperialisme britànic i es garantia definitivament la seva independència. Objecte de les ambicions colonials de Rússia i de l'Imperi Britànic al llarg dels segles anteriors -peça clau de l'anomenat Gran Joc-, en els segles XX i en XXI, la seva situació estratègica, en el cor d'Euràsia, li continua provocant maldecaps.

Afganistan va ser admesa a l'ONU el 19 de novembre de 1946. L'any 1973 va esdevenir una República.

Afghanistan's Independence Day

GRAN FOTO!!!!

ANOTHER ONE BITES THE DUST!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

MANIPULACIÓ MEDIÀTICA ECSPANYOLA!!!!!

ENCARA NO ETS INDEPENDENTISTA?

Reial Decret pel que s'aprova el Protocol d'Intervenció de la "Unidad Militar de Emergencias"

Amb anys de retard s'aprova un protocol que hauria d'haver nascut amb aquesta unitat militar, tant impròpia de països avançats i democràtics, i tant comú en estats incapaços de fer funcionar els serveis civils, raó per la qual posen sota comandament militar allò que la societat civil hauria de fer. A tenir en compte un aspecte important, en cas que una emergència sigui declarada "de interes nacional", el comandament correspon a la UME, és a dir, a l'autoritat militar. Com dèiem, una característica pròpia d'estats dictatorials.

I LOVE THE SMELL OF GOALS IN THE MORNING. SMELL LIKE .... VICTORY!!!!

"UNION, TRAVAIL, JUSTICE"

GABON 17.08.1960

Membre de l'Àfrica Equatorial Francesa (EFA), el 1956 es converteix amb una república amb una autonomia parcial i s'integra en la Comunitat Francesa, dos anys després. Les modificacions constitucionals del 1958, obren la possibilitat d'accedir a la Independència, que és finalment proclamada avui fa 51 anys. Gabriel León Mba, continuà com a Primer Ministre del país, fins que el 12 de febrer de 1961, serà escollit President de la República, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 1967.

Gabon va ser admesa a l'ONU el 20 de setembre de 1960.

Gabones Republic´s National Day

LECTURES D'ESTIU (2a part)

Més que Lectures, el títol adient hauria de ser propostes de Lectura, perquè no em fa res de dir que els tres llibres que presento, cap d'ells l´he llegit, encara. I només un d'ells he comprat. Els altres dos ho faré més endavant. De manera que no en puc donar l'opinió.

AUTOR: DANIEL DOMSCHEIT-BERG

EDITORIAL: EDICIONS LA CAMPANA

ISBN: 978-84-96735-59-0

ANY: 2011

PREU: 16 €

Això no obstant, si els penjo en aquest modest i humil bloc, i doncs sembla com si els fes publicitat gratuïta, en la mesura que en puc fer, és perquè el seu àmbit, el de la Xarxa i les TIC ja fa molts anys que m'interessa. Però també perquè considero molt rellevant que tres obres internacionals d'un cert ressò, apareguin simultàniament traduïdes al català.

Autor: KEN AULETTA

EDITORIAL: SOL90 IDEA

ISBN: 978-84-9899-655-5

ANY: 2011

En aquest sentit, aquest post, més que elogiar els autors de cadascun dels tres llibres, si s'escau, és clar, vull homenatjar els responsables de les diferents editorials que han apostat per la traducció al català.

AUTOR: DAVID KIRKPATRICK

EDITORIAL: LA BUTXACA

ISBN:978-84-9930-218-8

ANY: 2011

PREU: 16,95 €

Davant el panorama desolador que se'ns presenta, amb els atacs genocides dels ecspanyols sense aturador, allà on els hem deixat, no puc més que treure'm el barret davant d'iniciatives com aquestes i recomanar que, per poc que us interessi el tema, els compreu, els regaleu i els llegiu en aquests darrers dies de vacances... o al llarg de la resta de l'any, és clar. A ningú se li escapa que en els darrers anys, tant Facebook, com Google i fins i tot Wikileaks, han esdevingut referents a escala mundial, i és per això que cal conèixer-los, i no tinc cap dubte que aquests llibres, ens ajudaran a fer-ho. Personalment, m'agradaria també llibres sobre Apple, que darrerament està batent tots els rècords, fins i tot en termes empresarials.